Grotta Azzurra

L'escarpada costa de l'illa de Capri dóna lloc a nombroses coves i forats que formen paisatges de bellesa inusitada. A la costa septentrional es troba la famosa Grotta Azzura (Cova Blava). Visitar-la és una experiència inoblidable.

En l'antiguitat Octaviano, fascinat per la bellesa de l'illa la va comprar a Nàpols, però va ser Tiberi qui va fer de la cova el seu bany privat i la va dedicar a les divinitats marines.

S'accedeix a la cavitat per una obertura d'1 metre d'alt, assegut o tombat (segons les condicions de la mar) al sòl d'una petita embarcació per a 3 o 4 persones, que un barquer introdueix refermant-se en una cadena.

En els dies de temporal o mar picada, no es pot visitar pel perill que comporta la petitesa de l'accés.Al seu interior els barquers canten cançons napolitanes que ressonen en l'intricat laberint interior.

La Grotta Azzurra deu la seva revelació, en temps moderns, a la passió romàntica de dos turistes alemanys que van visitar Capri el 1826: un escriptor, August Kopisch, i un pintor, Ernesto Fries.

La cova ja la coneixien els habitants de Capri amb el nom de "Grotta di Gradolaa", de la veïna antiga escala de Gràdola e Gradelle, encara que si, no tant a causa de la seva estreta entrada, sinó de les llegendes de bruixes i monstres que la poblaven, era evitada com un lloc màgic i temible.

En tot cas, un vegada atorgats els mèrits a la intrepidesa dels dos turistes alemanys, al pescador Angelo Ferraro cridat el "Riccio" que els va guiar, al notari Giuseppe Pagà que els va corroborar de citacions llatines i de bon vi i al borriquero que va carregar les gerres, el foc grec i tot el que es va necessitar per a l'exploració, el mèrit principal va ser haver-la donat un nou nom: Grotta Azzurra, un nom que havia de resoldre's, i es va resoldre, en una sèrie d'innumerables descripcions entusiastes i més o menys ditiràmbiques, de litografies de color, de postals que han acabat per tenyir de blau totes les mostres de records de Capri.

És veritat que és una afortunada coincidència de condicions geològiques han creat el doble encant de la gruta. L'enfonsament en una caverna de 15-20 metres per sota de l'actual nivell del mar i l'oclusió de qualssevol altra font directa de llum fora de l'estreta bretxa d'entrada, han servit per donar a la cavitat de la cova i a la bossa d'aigua en què està tancada, un color màgic.

D'una banda la llum solar, penetrant per via subaquàtica a través del vel d'aigua marina, es tanca i es reflecteix de color blau a les parets i en la volta de la cova per un altre reflectint-se en els fons blanc i sorrenc de la gruta, dóna a l'aigua una estranya opacitat per la qual els cossos que allí s'immergeixen s'emperlen, a cada vibració, de llum platejada.

Des dels primers exploradors va resultar clar que els romans no sols coneixien la Grotta Azzurra, sinó que era objecte de particulars investigacions de què no es podia explicar d'altra banda la seva vertadera natura.

Cal afegir que, descartada la hipòtesi que s'hagués verificat un enfonsament de 6 o 7 metres des de l'edat romana fins avui les condicions eren en el temps d'August i de Tiberi les mateixes que les actuals. I un atent examen de les empremtes d'obra romana a l'interior, i a les construccions antigues a l'exterior, poden ajudar-nos a entendre el que significava per als romans la "Grotta Azzurra".

Pocs visitants, entre l'encant de la llum i la brevetat del temps concedit per l'arribada de turistes, se n'adonen que al llarg de la paret contrària al fòrum d'entrada, la Gruta es prolonga en una cavitat sobreelevada de poc més d'un metre sobre el nivell de l'aigua i que a aquesta cavitat s'accedeix per una petita escala d'atracada coberta amb obra de cementació romana, mentre que a la paret de roca s'obre, contrari a l'entrada, un espai quadrat, a manera de finestra, accessible per un esglaó tallat evidentment per la mà de l'home.

L'escala rocosa i l'espai quadrat semblen fets a posta per permetre desembarcar i contemplar reposadament des de terra la divina i llisa copa de blau. La cavitat es prolonga en canvi a les vísceres de la muntanya en un subterrani cada vegada més angost i tortuós, davant el qual trossos de roca esquerdada amuntegats als costats fan suposar que, obert pels romans per a la recerca d'una vena d'aigua, hagués estat aquest subterrani abandonat després d'una fatigosa i infructuosa exploració.

Per damunt i per l'exterior de la Gruta, en l'últim esglaó de la muntanya, s'observen les ruïnes d'una petita vila romana (la vila de Gràdola o Gradelle) amb diversos ambients i algunes cisternes, símil en formes i estructures a les altres viles de l'era augusta-tiberiana.

Per tant, els romans no sols van conèixer la "Grotta Azzurra" sinó que amb certesa a ells es deu l'estreta fissura per la qual és possible penetrar avui construint una petita vila per damunt van voler rendir la visita més còmoda i relaxant en un lloc que encara avui apareix impracticable i salvatge i sense inconvenient ni tan sols per a petites embarcacions.Més enllà de tot això van intentar, sense aconseguir-ho, captar alguna vena d'aigua per crear un d'aquests vivers de peixos a qui s'alimentava amb aigua dolça i marina.

Però precisament perquè la "Grotta Azzurra" i la villetta de Gràdola estan sotmeses a la grandiosa "Vila Damecuta" que domina el promontori dell'Arcèra, és obvi suposar que la Gruta amb la seva escala de Gràdola i la dominant Vila vaig donar Damecuta formessin un únic complex en què la "Grotta Azzurra", el model en què es van inspirar els romans en instal·lació i decoració dels altres nimfeus rupestres de l'illa, imitant amb el revestiment a mosaic parets i voltes el color inimitable de la cova que era natural seu de Glauc i del seu blau corteig de Nereides.

Extret i adaptat de "Storia e Monumenti" d'Amedeo Maiuri, editat pel I.P.Z.S.

Barques motoritzades surten cap a la cavitat tots els dies des de Marina Gran (h. 9.00 - una hora abans del capvespre), després transbord a barques petites.

Des d'Anacapri caminant (50 min. Per la vella Via Grotta Azzurra (des de Piazza Vittoria - via Pagliaro - via Tuoro), en taxi (10 min.) des de Piazza Vittoria, amb autobús de línia (15 min.) amb sortida des de la terminal de Viale De Tommaso.

Visita turística

Sota l’aigua