Desobstruccions o revetlla de festa major

A la primera sortida que vaig participar amb el grup d'espeleologia anàrem a desobstruir els caus del Guitart a Terrassa (1972). Anàvem desobstruint el pouet ficant els materials al calaix d'una tauleta de nit que feien anar al llarg del laminador amb l'ajuda de dues cordes situades als extrems. A l'aparell li dèiem el trineu.

La segona sortida consistí en dur les perxes situades a l'entrada de la surgència d'Escuain fins a la primera cascada.

A la fi, la tercera que fou lúdica, em van dur a l'avenc de l'Esquerrà, on amb un curset particular "in situ" vaig rapelar, per primer cop, amb el sistema Comicci.

Després d'aquestes primeres experiències, l'espeleologia em va captivar. Era fantàstica! Cada sortida una sorpresa diferent! Sempre canviant i imprevista. Però, no hem duien als avencs tradicionals. En deien que es tenia que fer prospecció i desobstruir per a trobar cavitats noves, doncs que això de baixar i pujar avencs i ja està, no era l'única tasca dels espeleòlegs. M'ho vaig creure.

Sí, prospecció vam fer molta i desobstruccions també. Utilitzant tot tipus d'eines, canviaren de lloc, sorra, pedres i aigua, encara que existia un altre sistema de desobstrucció que mai havien fet servir.

Molts dels de la meva generació vam rebre una educació austera. Un dels preceptes consistia en que no hauríem de llençar res. Un altre que recollíssim tot, encara que fossi'n coses que, de moment, no veiéssim la seva utilitat.

Dic jo que, per aquests motius, al grup es van dipositar dos obusos de bateria de costa que algú va trobar quan anava a pescar en apnea. També havien les carregues de bombes de mà que altres, dels que feien la mili, les van dur per si servien per a desobstruir, i munició varia.

A una sortida al Pallars, a prop del forat de la Roqueta, vam trobar un gran obús. Desprès de fer-ne una rigorosa inspecció ocular, deduirem que al tenir l'espoleta mig trencada no oferia cap perill. Així que el vam carregar al 600 i cap el grup.

Realment, l'estoc ja començava a ocupar lloc. Potser per donar-li una sortida i fer neteja, un va suggerir que tenia un amic que coneixia a un altre que s'havia llicenciat de la COE i que disposava de fulminants i material plàstic.

El dia 12 de maig és festa major a Badalona, el dia d'abans cremen el dimoni a la platja i fan revetlla. Nosaltres ens vam estimar més aprofitar que entre setmana a la nit no hi era el guarda que vigilava la barrera que tancava l'accés dels espeleòlegs al Garraf i ens vam plantar al pla de Campgràs.

El cotxe el vam camuflar, traierem la bateria i la vam dur amb la bovina de fil elèctric de telèfon, el mateix fil que es va fer servir a la Grallera, fins a la boca de l'avenc Carles Selicke.

Vam instal·lar les cordes, el fil conductor i un paquet. Un cop fora, després de situar-nos a una distància més que prudencial, algú primer va avisar i seguidament accionà el detonador.

No escoltarem res. Tornà a repetir l'acció. Cap soroll. Revisarem les connexions a la bateria del cotxe i al fil. Tot correcte. No ens explicàvem que podia haver fallat, ja que era una operació calculada al mil·límetre, amb les proves prèvies pertinents totalment satisfactòries. No havíem previst un pla B.

Amb això se'ns va passar la nit. Els que tenien la feina a Badalona aquell dia no treballaven, els de Barcelona sí. A l'època el treball era una mena de pandèmia que afectava a gran part de la població a partir dels 14 anys.

Vam decidir no tocar res més i tornar el proper dissabte molt d'hora. No me'n recordo dels motius, amb seguretat molt justificats, però vam trigar més d'un dissabte a tornar.

Quan va arribar l'ocasió, anàrem. Davallant fins el fons de l'avenc seguint el fil que conduïa al paquet. Només vam detectar que el paquet havia sofert una deformació, com si el material fossi fos, semblant a un xiclet, amb aspecte gelatinós, però dur.

Al llarg dels anys no ens ha arribat cap comentari de ningú que així vist el Selicke amb una mena d'instal·lació elèctrica, ni molt menys la noticia de la trobada d'un paquet sospitós.Amb la colla d'anys que han passat i la l'alta velocitat que prenen els rumors i les noticies espeleològiques, demostra que, potser, ningú va visitar l'avenc durant el temps que va estar instal·lat tan peculiarment.

Un cop que, els nostres especialistes del gabinet d'espeleologia aplicada, van realitzar l'estudi de les causes de la fallida del projecte, arribaren a la conclusió de que fou produïda per la perduda de conductivitat del cable a conseqüència de la seva llargària i el seu mal estat.

Per a donar per finalitzada la neteja, la resta del material fou instal·lat a Bor, a la galeria totalment obstruïda per sediments del tram final.

Fins els més escèptics es van posar a cobert, però ells tampoc es lliuraren de l'efecte canonada d'artilleria. Alhora d'un gran espetec es produí una forta perdigonada de pedres i fang que ens va trobar a nosaltres pel seu camí. Una densa fumarola negra va provocar una tornada al sifonet amb els ulls plens de llàgrimes.

Potser aquesta va ser la compensació dels que ens van perdre la cremada del dimoni i els focs d'artifici de la revetlla de festa major.

Ja molts heu endevinat que aquest escrit és una faula.

A més el relat transcorre abans de la promulgació de l'amnistia general i de la llei de la memòria històrica. Es clar que els noms, els fets i les demés dades provenen de la imaginació de l'autor.

Així com les imatges que són un muntatge fet amb el Foto-Shouw. I també, per si un cas, el pseudònim es d'un autor anònim i desconegut.

Elmír-ET