Aquest post és el resultat d’una entrevista amb la Montserrat desprès de l’acte de presentació del seu llibre del dia 11 de desembre de 2008 i de les impressions al fullejar el llibre. El seu contingut, per mí, és una comunió entre l’espeleologia i la primatologia.
Deia el Víctor en l’anterior post del 19-nov 2008: Tot i que encara no l’hem pogut veure, de ben segur que no ens defraudarà ja que coneixem el seu gust per l’obra ben feta; certament ens el tindrem que auto-regalar per aquestes festes!
Doncs ja el tenim i no, no ens ha defraudat. Un llibre (225 x 288 mm) d’acurada presentació, bon paper, 192 pàgines, més de 200 grans fotografies de vistosos colors i un estil literari molt entretingut, al llarg de 25 capítols sobre temes variats que inclouen històries i aventures dels titís i tamarins adoptats al centre de rescat de Darwin, http://www.darwin.cat/ viatges, expedicions, anècdotes i exploracions espeleològiques arreu del mon.
La Montserrat, a més de ser una de les noies pioneres dins l'espeleologia catalana, és llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en fauna i natura, amb una experiència pràctica amb titís y tamarins de més de 20 anys.
Els titís i els tamarins són uns petits primats que viuen en el sud de Centre Amèrica i la meitat nord de Sud Amèrica. El seu hàbitat són les selves tropicals, els boscos i les zones arborícoles de la sabana. El més petit, el Tití pigmeu, mesura uns 15 cm de cos més uns 20 cm de cua, amb un pes de 120 a 160 grams i en llibertat arriben a viure uns 10 anys.
La relació entre el contingut general del llibre i l'espeleologia s'ha de trobar en que les activitats i les aficions es barregen fins el punt que cap de les dues predomina. Possiblement avui dia, sense una d'elles no existiria l'altre. S'aprofiten els viatges per explorar cavitats i paratges poc coneguts i al mateix temps s'estableixen contactes amb estudiosos i centre d'acull de primats. En alguna ocasió alguna d'aquestes bestioles també s'ha endinsat sota terra en els brassos de la Montserrat. Alguns dels capítols relacionats directament amb l'espeleologia són el de la Cova del Mas d'Azil i La Clamouse a l'Ariège, el de Borneo, i el de Filipines i també amb diverses mencions d'activitats subterrànies en alguns altres, com el mont Perdut o l'Illa de Pasqua.
Parlant amb la Montserrat Ubach, m'explica la relació entre la temàtica del llibre i l'espeleologia i diu que per ella espeleologia, natura, fauna i primatologia van molt lligats. Aquests 4 ingredients -diu- són decisius a l'hora d'escollir un país per visitar i que els companys espeleòlegs ja saben que després d'explorar tal cova o tal avenc, els hi tocarà visitar un parc natural, un zoo o un centre de primats. 
Tot va començar l'any 1986. En una campanya espeleològic a Brasil, li van regalar un tití nascut en captivitat i després d'obtenir els certificats i autoritzacions corresponents se'l va emportar a Barcelona. " Aquí va néixer la meva passió pel comportament dels titís i tamarins i la meva preocupació per la conservació d'aquestes especies en perill d'extinció - explica-. La qüestió és que aviat i sense buscar-ho em vaig convertir en la mare adoptiva d'altres titís i tamarins abandonats i procedents de cessions i decomisos". Una historia curiosa que encaixa amb els seus estudis universitaris de psicologia que van ser ja motivats per l’interès per la primatologia.
Amb el temps la Montserrat va crear un refugi en el Barcelonès dedicat a acollir a aquests animals sense sostre i, posteriorment va fundar Darwin, l'Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins, que presideix. 
I per acabar, la nadala de Darwin.
Doncs ja el tenim i no, no ens ha defraudat. Un llibre (225 x 288 mm) d’acurada presentació, bon paper, 192 pàgines, més de 200 grans fotografies de vistosos colors i un estil literari molt entretingut, al llarg de 25 capítols sobre temes variats que inclouen històries i aventures dels titís i tamarins adoptats al centre de rescat de Darwin, http://www.darwin.cat/ viatges, expedicions, anècdotes i exploracions espeleològiques arreu del mon.
La Montserrat, a més de ser una de les noies pioneres dins l'espeleologia catalana, és llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en fauna i natura, amb una experiència pràctica amb titís y tamarins de més de 20 anys. Els titís i els tamarins són uns petits primats que viuen en el sud de Centre Amèrica i la meitat nord de Sud Amèrica. El seu hàbitat són les selves tropicals, els boscos i les zones arborícoles de la sabana. El més petit, el Tití pigmeu, mesura uns 15 cm de cos més uns 20 cm de cua, amb un pes de 120 a 160 grams i en llibertat arriben a viure uns 10 anys.
La relació entre el contingut general del llibre i l'espeleologia s'ha de trobar en que les activitats i les aficions es barregen fins el punt que cap de les dues predomina. Possiblement avui dia, sense una d'elles no existiria l'altre. S'aprofiten els viatges per explorar cavitats i paratges poc coneguts i al mateix temps s'estableixen contactes amb estudiosos i centre d'acull de primats. En alguna ocasió alguna d'aquestes bestioles també s'ha endinsat sota terra en els brassos de la Montserrat. Alguns dels capítols relacionats directament amb l'espeleologia són el de la Cova del Mas d'Azil i La Clamouse a l'Ariège, el de Borneo, i el de Filipines i també amb diverses mencions d'activitats subterrànies en alguns altres, com el mont Perdut o l'Illa de Pasqua.
Parlant amb la Montserrat Ubach, m'explica la relació entre la temàtica del llibre i l'espeleologia i diu que per ella espeleologia, natura, fauna i primatologia van molt lligats. Aquests 4 ingredients -diu- són decisius a l'hora d'escollir un país per visitar i que els companys espeleòlegs ja saben que després d'explorar tal cova o tal avenc, els hi tocarà visitar un parc natural, un zoo o un centre de primats. Em comenta divertida que "Anar a explorar coves glacials a Alaska, vol dir viure l'experiència d'anar a "empaitar" ossos bruns, negres, o blancs, segons que toqui. Anar a Borneo, significa, un cop feta "la feina" subterrània, recórrer els Santuaris d'orangutans o fer excursions per la selva a la recerca de les Refleesies - les flors més grans del món- o per gravar tal o qual animal autòcton".
I afegeix que també vol dir perdre-la de vista una estona mentre fa contactes amb directors de parcs o va a saludar o establir relacions amb estudiosos del tema. "O això o m'acompanyen a fer gestions" -diu, tot reconeixent la paciència dels seus companys de viatges-. "Vaja -conclou- que per mi coves, fauna i primats són elements que es complementen i que formen part de la natura i de tot allò que s'ha de respectar i protegir".
Tot va començar l'any 1986. En una campanya espeleològic a Brasil, li van regalar un tití nascut en captivitat i després d'obtenir els certificats i autoritzacions corresponents se'l va emportar a Barcelona. " Aquí va néixer la meva passió pel comportament dels titís i tamarins i la meva preocupació per la conservació d'aquestes especies en perill d'extinció - explica-. La qüestió és que aviat i sense buscar-ho em vaig convertir en la mare adoptiva d'altres titís i tamarins abandonats i procedents de cessions i decomisos". Una historia curiosa que encaixa amb els seus estudis universitaris de psicologia que van ser ja motivats per l’interès per la primatologia. Amb el temps la Montserrat va crear un refugi en el Barcelonès dedicat a acollir a aquests animals sense sostre i, posteriorment va fundar Darwin, l'Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins, que presideix. I tot això sense cap dependència d'estaments oficials ni empreses ni res de res. "Per suposat -confirma- de manera desinteressada i amb ajuts molt limitats. Tot i això, el refugi de Darwin té fama internacional tant per les seves instal·lacions com pel tracta que es dona als animals". Ens explica que tenen sol·licituds per adoptar titís i tamarins d'arreu d'Espanya i Europa i que tant de bo en tinguessin tantes per apadrinar-los.
"El detall que ha tingut la Federació Catalana d'Espeleologia, per a la seva biblioteca, i altres companys espeleòlegs de comprar un llibre i apadrinar un tití" -El preu d'un llibre inclou l'apadrinament d'un primat-, és molt lloable. És un suport i una mostra de solidaritat que agraeixo sincerament. Per ajudar, que no quedi.
El de la Federació és el "Sepilok", un mascle ben eixerit de l'espècie Callithrix jacchus. Precissament el nom del tití "federatiu" ve de Borneo, un dels llocs que més ha inspirat a l'hora de"bateixar" aquests petits primats de Darwin. Com ara Sepilok, Sarawak, Sabah, Sandakan, Sucau o Leakey.
I per acabar, la nadala de Darwin.Jo també desitjo, als que teniu la paciència d'aguantar-me, unes BONES FESTES i BONES ACTIVITATS 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.