El Torrent Tapat

En diuen cova, però no ho és. Tampoc és una mina. És una antiga canonada subterrània, una cavitat artificial de construcció artesanal en pedra seca, a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).
El terme de Sant Feliu té una superfície de només 16 Km2 amb una altitud mínima s.n.m de 275 m i una màxima de 858 m. Aquesta gran diferencia en tan poca superfície ja ens indica el caire general d'un marcat pendent, que a més està dividit per continues alternances de rieres i carenes. Aquest tipus de terreny, obliga al conreu en petites feixes i s’aprofitaven les moltes pedres sobrants els camps per a la construcció de marges de contenció i barraques, tot en pedra seca.

Però hi ha un tipus de construcció que ja no és tan habitual. Es tracta d'un torrent que travessa pel mig de varis camps i que en una antiga època va ser recobert amb parets i volta de pedra seca i acabat de cobrir amb terra, resultant un únic camp que es pot conrear sense l’entrebanc del torrent a cel obert.

Se'l coneix com el Torrent Tapat o també pel Torrent de ca n´Endal i fins i tot hi ha qui en diu la cova de l'Endal, cosa que no és d'estranyar, ja que realment ho sembla al veure la boca més coneguda des del camí. Ull! No s'ha de confondre amb la cova de l'Endal de la propera muntanya de Sant Sadurní al terme veí de Gallifa.

Situació: Molt conegut al poble, es localitza al mateix marge del camí que la parteix en dos trams i que comunica els barris de Santo Domingo i L’Era Nova, al final del carrer Vinyetes, a tocar de les cases més extremes, al -NO- de la població.

Característiques topogràfiques: Recorregut total hipogeu, 112 metres repartits en dos trams que queden separats per un ample camí. Orientació general –NO- amb un recorregut sinuós. El tram superior nº 1, el que queda per sobre del camí, té una poligonal de 76 m amb un desnivell entre boques de 7 m. El tram inferior nº 2, amb una poligonal de 36 m i desnivell de 2,30 m desaigua al Barranc de Can Bosc. El desnivell total, des de la boca de dalt del tram superior fins la boca de baix del tram inferior és de 12,75 m. La secció mínima de les galeries és de 0,9 m d'amplada per 1,1 m d'alçada i la màxima d'1 m per 2,20 m. No hi ha dades sobre un possible únic recorregut original que hagés quedat tallat en dos a l’obrir el camí.

Característiques constructives: Les parets i el sostre dels dos conductes estan recoberts de pedra, en canvi el terra és la llera original del torrent, amb un perfil esglaonat i saltants que no arriben al metre de desnivell, a la base dels quals s'hi han excavat petites depressions amb dipòsits que poden ser fangosos, de sorra o amb aigua, segons l'època. Pel terra del tram superior hi ha algun bloc de pedra de considerable mida arrossegat per l'aigua des de l'exterior. La línia del sostre segueix una traça regular, quasi recta, tot seguint la mitjana del pendent del camp de sobre, provocant que l'altura del conducte varii continuament. En canvi l'amplada de les galeries es manté quasi constant.

Les pedres, tanmateix que el terreny, són totes calcàries i sense retocs, amb blocs grans, fins a 1 metre de llarg a les parts baixes de les parets i més a munt es van tornant més petits, entre els 20 i 30 cm. La secció de les galeries té tendència a ser un arc apuntat, tot i que hi ha importants variacions al llarg del recorregut.

Estat de conservació: En general està en molt bon estat, només a prop de la boca superior i coincidint amb la mínima cobertura de terra hi ha un petit ensorrament que pot ser motivat per les feines de treball del camp de sobre, ja que al llaurar o cavar, s'arriba amb facilitat al nivell de les pedres del sostre podent provocar un ensorrament.

Funcionament hídric: No hi ha cap aportació d'aigua per fonts o escorrenties. El rierol només recull les aigües de pluja d'una petita zona, tot i així, el cabal pot ser puntualment molt important i tot i que el recorregut és curt, es recomana de no endinsar-s’hi en dies de pluja.