Aquest passat dissabte dia 13 de desembre, aprofitant que alguns companys del GEB (Badalona) anàven a revisar aquesta surgència, uns membres de la Comissió Tècnica d'Espeleosub de la FCE (Hilari Moreno,Albert Baucells, Mireia Bolta i Josep Guarro) varem decidir revisar també el sifó terminal d'aquesta cavitat, mentre els quatre companys del GEB aixecaven una nova topografia de la part aèria de la cavitat i intentaven realitzar una escalada en una xemeneia.
El sifó terminal, havia estat explorat parcialment per en Diego Ferrer(GEB) a principis dels anys 80, i posteriorment el 1983 l'Albert Martinez (ERE) aconsegueix franquejar el sifó, atorgant-li uns 80m de longitud i -7m de profunditat màxima, indicant possibilitats de continuació a l'altre costat.
El sifó terminal, havia estat explorat parcialment per en Diego Ferrer(GEB) a principis dels anys 80, i posteriorment el 1983 l'Albert Martinez (ERE) aconsegueix franquejar el sifó, atorgant-li uns 80m de longitud i -7m de profunditat màxima, indicant possibilitats de continuació a l'altre costat.
En la immersió d'aquest passat dissabte, probablement el nivell de l'aigua estava una mica més baix que la del 1983, ja que la profunditat del sifó era sensiblement inferior a la indicada i també la seva longitud.
A pocs metres de l'inici del sifó hi ha una campana d'aire amb una esquerda al sostre sense que sembli oferir cap possibilitat de continuació, tornant-nos a submergir, apareix un conducte cilíndric d'uns 2m de diàmetre recobert de fang, que suaument davalla fins la cota de màxima profunditat.
En aquest punt el fil guia instal·lat per l'AlbertMartinez el 1983, s'introdueix per una estreta gatonera oberta al sòl del conducte, i comença a remuntar. No obstant abans d'entrar a la gatonera, s'observa una evident xemeneia remuntant, a l'esquerra, molt més amplia.
Veient aquest conducte molt més ampli i evident que la gatonera, vaig decidir instal·lar el meu carret i vaig remuntar fins arribar a una nova campana d'aire, també amb les parets recobertes de fang. En un dels extrems es podia apreciar el fil de l'Albert, venint del'altre costat, lligat a un sortint de roca. Així doncs aquest nou conducte també va a parar a la campana descoberta per l'Albert el 1983, sense quedar-me clar si es pot continuar per algun lloc.
caram! no ho tenia prou dificil amb el material de joguina que duia sino que al damún em vaig figar al lloc més estret...
ResponEliminaalbert martinez