Com una qüestió, principalment anecdòtica, presentem un llistat de l'evolució cronològica de les cavernes que han estat les més fondes de Catalunya a la banda actual administratiu - política de l'Estat espanyol.
Les dades són preses de la bibliografia en general. En tot cas, es fa constar la fondària actualitzada de les cavernes quan es van assolir les cotes que es relacionen a continuació.
Sembla clar que les topografies més recents, fetes amb materials de més precisió són les que, teòricament, ens han de merèixer més confiança.
No són presents al llistat les cavitats que al seu moment foren considerades com les més fondes i posteriorment es constatà que les dades no eren lo suficientment adients per a corroborar-ho.
A l'avenc del Bruc (1898) donem una profunditat aproximada, ja que no se sabé, exactament, el punt on va arribar Font. Es per això que també relacionem a l'avenc de la Ferla (1898) i a l'avenc de la Sivinota (1923) que s'arribà a la mateixa fondària a les seves exploracions.
També, fem constar les entitats, i quan no a les persones, impulsores de les exploracions, no així la llarga relació dels exploradors, ja que aquesta no és la pretensió d'aquesta relació.
1511 COVA DEL SALNITRE.42,7 m (19,5, - 23,2 m).Baix Llobregat. (Monjos del Monestir de Montserrat)
1668. FORAT DEL GEL. (= espluga dels Correis = cova Sense Fons). - 67 m.Pallars Jussà. (Joan G. Roig i Jalpi)
1897. AVENC DE CAN SADURNÍ. - 74 m.
Les dades són preses de la bibliografia en general. En tot cas, es fa constar la fondària actualitzada de les cavernes quan es van assolir les cotes que es relacionen a continuació.
Sembla clar que les topografies més recents, fetes amb materials de més precisió són les que, teòricament, ens han de merèixer més confiança.
No són presents al llistat les cavitats que al seu moment foren considerades com les més fondes i posteriorment es constatà que les dades no eren lo suficientment adients per a corroborar-ho.
A l'avenc del Bruc (1898) donem una profunditat aproximada, ja que no se sabé, exactament, el punt on va arribar Font. Es per això que també relacionem a l'avenc de la Ferla (1898) i a l'avenc de la Sivinota (1923) que s'arribà a la mateixa fondària a les seves exploracions.
També, fem constar les entitats, i quan no a les persones, impulsores de les exploracions, no així la llarga relació dels exploradors, ja que aquesta no és la pretensió d'aquesta relació.
1511 COVA DEL SALNITRE.42,7 m (19,5, - 23,2 m).Baix Llobregat. (Monjos del Monestir de Montserrat)
1668. FORAT DEL GEL. (= espluga dels Correis = cova Sense Fons). - 67 m.Pallars Jussà. (Joan G. Roig i Jalpi)
1897. AVENC DE CAN SADURNÍ. - 74 m.
Baix Llobregat. (CEC)
1898. AVENC DEL BRUC (24 de juliol) - 108 m fondària estimada.
1924. AVENC DE LA FERLA. Via Directa o Normal. Avenc del Riu Subterrani. (12 d’octubre). - 173 m, fondària estimada.
1898. AVENC DEL BRUC (24 de juliol) - 108 m fondària estimada.
Baix Llobregat. (CEC / Manuel Girona)
1898. AVENC DE LA FERLA (15 d’agost) - 106 m.
1898. AVENC DE LA FERLA (15 d’agost) - 106 m.
Baix Llobregat. (CEC / Manuel Girona)
1923. AVENC DE LA SIVINOTA (11 de setembre) - 106 m.
1923. AVENC DE LA SIVINOTA (11 de setembre) - 106 m.
Baix Llobregat. (Mines i Aigües de Begues, S.A.)
1923. AVENC DEL BRUC (26 d’octubre) - 115 m.
1923. AVENC DEL BRUC (26 d’octubre) - 115 m.
Baix Llobregat. (Mines i Aigües de Begues, S.A.)
1924. AVENC DE LA FERLA. Via Directa o Normal. Avenc del Riu Subterrani. (12 d’octubre). - 173 m, fondària estimada.
Baix Llobregat. (Mines i Aigües de Begues, S.A.)
La topografia d’Amat donà – 240 m, (durant molts anys va ser considerat l’avenc més fondo de la península). La topografia del GES, (1949), - 209 m. L’any 1952 en un descens efectuat per membres del CE de la Comarca del Bages i del GES detecten un ensorrament que obturà el pou final de la via directa. L’última topografia publicada SIE, (1979), li dóna a la Via Directa – 155 m.
1950. AVENC DELS ESQUIROLS. (= avenc de la Sal de Llop) - 178 m. 
1954. AVENC DE L’ESQUERRÀ. Via Lamarca – Torras - 193,3 m.
La topografia d’Amat donà – 240 m, (durant molts anys va ser considerat l’avenc més fondo de la península). La topografia del GES, (1949), - 209 m. L’any 1952 en un descens efectuat per membres del CE de la Comarca del Bages i del GES detecten un ensorrament que obturà el pou final de la via directa. L’última topografia publicada SIE, (1979), li dóna a la Via Directa – 155 m.
1950. AVENC DELS ESQUIROLS. (= avenc de la Sal de Llop) - 178 m.
Baix Llobregat. (GES)
1954. AVENC DE L’ESQUERRÀ. Via Lamarca – Torras - 193,3 m.
Alt Penèdes. (GES / SES / UEC)
1955. AVENC DE L’ESQUERRÀ. Via Rat Penat. - 209,76 m.
Alt Penedès. (GES)
1978. CIGALERA DE L’OBAGA DE BALERAN (= avenc EA.5 = gouffre Jean-Paul Larrégola). - 320 m.
1955. AVENC DE L’ESQUERRÀ. Via Rat Penat. - 209,76 m.
Alt Penedès. (GES)
1978. CIGALERA DE L’OBAGA DE BALERAN (= avenc EA.5 = gouffre Jean-Paul Larrégola). - 320 m.
Pallars Sobirà. (SS Plantaurel / GTAMS / GSO, França)
1981. COVA CUBERES. 327 m (- 12, + 315).
1981. COVA CUBERES. 327 m (- 12, + 315).
Pallars Jussà. (GEB / SE-GMG / SIE)
2005. SISTEMA DE LA BARGADERA (Horat de Lòses = Urat de les Llastres, CE –6 / Horat de la Bargadera) - 400 m.
2005. SISTEMA DE LA BARGADERA (Horat de Lòses = Urat de les Llastres, CE –6 / Horat de la Bargadera) - 400 m.
Val d’Aran (GIEG / EDES / GREC)
2006. SISTEMA DE LA BARGADERA (Horat de Lòses = Urat de les Llastres, CE –6 / Horat de la Bargadera) - 571 m.
2006. SISTEMA DE LA BARGADERA (Horat de Lòses = Urat de les Llastres, CE –6 / Horat de la Bargadera) - 571 m.
Val d’Aran (GIEG / EDES)
F. Miret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.