En el post del 29-08-2008 s'anunciava l'acabament de l'expedició a la cova Win Timdouine (cova dels llacs), a la zona marroquina d'Agadir, amb la participació d'una quarantena d'espeleòlegs entre francesos i marroquins. Ara, un mes després, s'han començat a publicar alguns resultats, començant per una serie d'àlbums amb un total de més de 300 magnífiques fotografies fetes durant els treballs de les que n'incluim algunes a tall de mostra.
Els autors són Marie-Sophie Gessat, Frédéric Pruneau, Jean-François Fabriol i Jean-Michel Bichain. Aquestes fotos i les informacions generals de l'expedició es poden consultar a la pàgina web general d'aquesta activitat. També hem tingut la oportunitat de conèixer, tot i que no oficialment, algunes de les noves troballes de fauna cavernícola.
La Win Timdouine és pràcticament la única surgència permanent de la zona i proporciona aigua a la gent que viu a les rodalies. La zona superior d'absorció, el Plateau Tasroukght, és d'una gran extensió i calculant la superfície i el règim pluviomètric, es recull molta més aigua que la que surt per la Win Timdouine. Apart d'algunes altres surgències que actuen en els moments de fortes pluges, hi ha d'haver altres vies de sortida que pel moment es desconeixen i aquesta també era una de les finalitats de l'expedició, intentar trobar nivells inferiors actius que puguin ser aprofitats pels habitants de la regió.
La foto mostra en un muntatge, a la part superior el marc quadrat del receptor extern i a la part inferior la col·locació de l'emissor dins una galeria. Per cert que la escalada dins la galeria que mostra la foto és real i es va tenir que fer perquè amb l'emissor al nivell del terra no es captava la senyal des de l'exterior. Al pujar uns 15 m l'emissor fins el sostre de la galeria, llavors ja es va poder detectar el senyal.
Les comunicacions parlades entre interior i exterior van ser possibles per la utilització d'un equip telefònic NICOLA, amb el sistema d'emissió-recepció de senyals directament a través del sol, amb uns elèctrodes clavats al terra. El sistema no es comunica per ones de radio sinó elèctricament a través del gruix de pedra-terra que separa els dos punts d'intercomunicació.
En primer lloc va treballar-hi durant 6 dies l'equip d'estudi dels ratpenats. A més de treballar dins la cova, a l'exterior, es van estendre xarxes per capturar i estudiar els petits mamífers en el moment que volaven per entrar o sortir de la cavitat.
Acabada la primera etapa, es va posar a treballar l'equip bioespeleològic conjuntat amb el d'exploració-topografia.
Les troballes de fauna han estat importants tant en el medi aquàtic com en el terrestre. Varis coleòpters i alguns amfípodes ja es pot dir que seran descrits com a noves espècies.
L'equip d'exploració i topografia ha aconseguit, sembla, confirmar un desenvolupament de 20 km de galeries, així com reposicionar la orientació general de la cova mitjançà l'equip localitzador amb el que des de l'exterior es pot detectar el punt exacte de la vertical a on hi ha un emissor de senyals situat en una zona determinada dins de la cavitat.
L'equip d'exploració i topografia ha aconseguit, sembla, confirmar un desenvolupament de 20 km de galeries, així com reposicionar la orientació general de la cova mitjançà l'equip localitzador amb el que des de l'exterior es pot detectar el punt exacte de la vertical a on hi ha un emissor de senyals situat en una zona determinada dins de la cavitat.
La foto mostra en un muntatge, a la part superior el marc quadrat del receptor extern i a la part inferior la col·locació de l'emissor dins una galeria. Per cert que la escalada dins la galeria que mostra la foto és real i es va tenir que fer perquè amb l'emissor al nivell del terra no es captava la senyal des de l'exterior. Al pujar uns 15 m l'emissor fins el sostre de la galeria, llavors ja es va poder detectar el senyal.
Les comunicacions parlades entre interior i exterior van ser possibles per la utilització d'un equip telefònic NICOLA, amb el sistema d'emissió-recepció de senyals directament a través del sol, amb uns elèctrodes clavats al terra. El sistema no es comunica per ones de radio sinó elèctricament a través del gruix de pedra-terra que separa els dos punts d'intercomunicació.
Un dels bioespeleolegs que han participat a l'expedició, és el francès Dr. Arnaud Faille, biòleg amb el que ja han col·laborat els nostres companys Jordi Comas i Floren Fadrique en fer estudis i activitats conjuntes per algunes zones de Catalunya.
Precisament l'Arnaud està treballant durant una llarga temporada a Barcelona, a l'Institut de Biologia Evolutiva amb l'equip del Dr Ignacio Ribera que, per la seva gentilesa hem tingut la oportunitat de fer una visita al seu laboratori de treball en que estudien les cadenes de l'ADN, que per cert, explicarem en un futur post.
span>Hem pogut veure i "tocar" algunes de les importants troballes marroquines que ell s'ha portat pel seu estudi!
Em perdonareu el no donar més explicacions biològiques. Han de ser els responsables de l'expedició els que, en el seu dia, facin públics els resultats definitius.Precisament l'Arnaud està treballant durant una llarga temporada a Barcelona, a l'Institut de Biologia Evolutiva amb l'equip del Dr Ignacio Ribera que, per la seva gentilesa hem tingut la oportunitat de fer una visita al seu laboratori de treball en que estudien les cadenes de l'ADN, que per cert, explicarem en un futur post.
span>Hem pogut veure i "tocar" algunes de les importants troballes marroquines que ell s'ha portat pel seu estudi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.