Al sud-est d’Iran el desert de Lut amb una altitud mitjana de 300m ocupa una superfície de 85.500 km quadrats i té fama d’ésser el lloc on es registren les temperatures més altes del planeta.Les línies de monticles que es veien a la foto, son els forats d’accés als aqüeductes subterranis excavats artificialment per canalitzar les aigües procedents de les llunyanes muntanyes cap l'oasi de Seyf.
En la imatge inferior veiem a un home realitzant treballs de neteja d’un d’aquests canals sota les sorres.
Tot i la tasca extraordinària que representa l’excavació d’aquesta xarxa de soterranis no deixa d’ésser sorprenent que aquesta mateixa estratègia de conducció la trobem en d’altres deserts d’arreu, com els que ens son més propers del Sahara. Amb la conducció soterrada no tan sols s’evita l’evaporació d’aquest “or blanc” sinó que s’afavoreix els fenòmens de condensació que per si sols ja proporcionen un cabal que garanteix un subministrament bàsic inclús en les estacions més seques.
Es ben sabut que una part de les aigües dels nostres rius subterranis en cavitats naturals, també és beneficien d’aquestes condicions de condensació de la humitat especialment en aquells sistemes amb diverses boques que generen una bona circulació aèria. Gairebé tant sols per si mateixes responsables de petits rierols hipogeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.