Tazieff. Pedra Sant Martí, 1952

Haroun Tazieff (1914 - 1998) polonès, rus, apàtrida, belga i francès. Enginyer agrònom, geòleg, vulcanòleg, espeleòleg.

Membre de la resistència contra l'ocupació de les forces dels països de l'Eix, Secretari d'Estat del govern francès del primer ministre socialista François Mitterand.

Destacà també com un gran comunicador documentalista, escrigué, principalment, molts llibres sobre els volcans, filmà documentals i una sèrie per a la televisió.

L'any 1952 escriví el llibre La gouffre de la Pierre Sant-Martin, amb un pròleg de Félix Trombe, a l'any següent s'edità en castellà.

En aquest llibre, del gènere d'aventures, creà un estil nou que s'allunya dels llibres clàssics de Casteret, aquests més descriptius i divulgatius de les generalitats de l'espeleologia.

Tazieff, escriví la seva obra a mode de reportatge, amb narrativa encisadora que fa arribar l'acció als lectors. Uns ingredients que fan ressaltar, l'esforç i el sacrifici dels seus protagonistes, la passió pel desconegut, la recerca de la consecució d'un rècord i l'interès que provoca entre alguns lectors la pèrdua d'una vida humana. Més cosses i aquests components fan que el llibre mantinguí la curiositat dels antics i nous lectors.

Encara que us recomanem la lectura de l'obra, il·lustrada amb bones fotografies, som conscients de la dificultat d'accedir a la versió en castellà, però sempre podeu disposar d'una versió en francès que es pot descarregar des de la pàgina de l'ARSIP i també en aquest bloc.

Només comentarem un detall del llibre, que a les circumstàncies actuals pot sorprendre a algú: Loubens va caure, agonitzà durant trenta i sis hores, el van sepultar dins de l'avenc.

Amb tot i això, Tazieff i Mairey decidiren continuar explorant amb l'ajuda del Lambaréne (estimulant derivat de l'iboga) fins que es van quedar sense les píndoles i començaren els trastorns produïts pels efectes adversos del producte, el fred, manca de somni i l'esgotament en general.

A l'època no es veia gens malament prendre substàncies que es venien a les farmàcies, moltes sense recepta.

A les farmacioles de casa nostra no faltava l'Optalidon (opiaci) que feia passar tota classe de dolors, i Aigua del Carme (alcohol etílic) molt recomanat pels ensurts i les penes de l'ànima, ambdós productes addictius i productors de síndrome d'abstinència.


Als principis de la dècada dels anys 70, la primera vegada que vaig anar al pla d'Ardenya (massís del Garraf) es podien veure a prop de les boques dels avencs restes d'embolcalls d'amfetamines i d'altres productes per a estimular-se químicament.


L'obra de Tazieff ha estat editada al llarg de 30 anys en diferents formats, amb afegits i noves Il·lustracions. S'ha traduït a diferents idiomes, també al polonès.

F. Miret