IV Premi Ramon Margalef d'Ecologia

El biòleg francès Daniel Pauly ha estat nomenat guanyador del IV Premi Ramon Margalef d'Ecologia

Vaig assistir al lliurament d’aquest premi, que el Consell de Direcció del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2008 ha ratificat la decisió del jurat d'atorgar-lo, per unanimitat.

Pauly ha rebut el premi el 6 d'octubre, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, a l'Auditori del Fòrum, durant el Congrés Mundial de la Natura a Barcelona, on van assitir més de 8.000 personalitats del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

El Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l'any 2004, té com a objectiu reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de l'ecologia, que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament d'aquesta ciència, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. Dotat amb 100.000 euros, es tracta del primer premi internacional consagrat exclusivament a l'ecologia.

Fins avui l'han rebut els científics Paul Dayton, John Lawton i Harold Mooney.

Daniel Pauly (París, França, 1946) ha estat escollit entre les 17 candidatures que han concorregut al premi, que han estat presentades per institucions universitàries, centres d'investigació, altes escoles i acadèmies científiques de gran prestigi.

Pauly, és un científic crític i compromès amb la protecció marina.“Un dels 50 científics més influents”, segons la revista Scientific American; “el més prolífic i citat del món en el seu àmbit d'investigació, i crític, sovint controvertit, amb les pràctiques modernes de pesca”, segons Science; un científic “iconoclasta”, segon el New York Times.

Presentació del premi

A partir de la segona meitat del segle XX l'ecologia es desenvolupa com una ciència diferenciada. En l'últim quart de segle, els principis i conceptes conductors d'aquesta ciència han permès el desenvolupament de moltes destreses tecnicocientífiques relacionades amb la gestió de sistemes naturals i el territori, al mateix temps que han contribuït a revelar noves concepcions de caràcter socioeconòmic.

Un dels principals estudiosos i pensadors d'aquesta ecologia emergent ha estat el professor Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), que va portar a terme una tasca intel·lectual de primera magnitud. En un context socioeconòmic molt poc propici, l'Espanya de la postguerra i el franquisme, va col·locar la investigació i el pensament ecològic català al més alt nivell internacional, i va crear una vertadera escola de pensament.

La figura de Ramon Margalef, en efecte, ha contribuït de forma decisiva a la creació de la ciència ecològica moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials, en gran mesura gràcies a haver sabut interpretar els sistemes naturals en termes de la teoria de la informació.

Ramon Margalef traspassà el 23 de maig de 2004, acabats de complir els 85 anys.

Ramon Margalef fou, durant molt de temps, el limnòleg, l'ecòleg marí i l'ecòleg, ras i curt, català i espanyol per excel·lència, ja que en tots aquests camps de la ciència fou pioner i figura senyera, amb una contribució immensa en àmbits de la ciència que abasten des de la limnologia i l'oceanografia biològica fins l'ecologia teòrica.

La seva producció científica, es mesuri com es mesuri, és ingent. Així, el nombre d'articles científics publicats voreja els quatre-cents, i els llibres científics la vintena; els articles d'opinió i divulgació són també molt nombrosos. Malgrat que pocs dels seus articles aparegueren en revistes del Science Citation Index, durant molts anys Margalef va ser l'investigador espanyol més citat; compartia amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa el ser un dels tres científics espanyols més rellevants en les ciències de la vida, d'un total de 95 investigadors de tot el món.

El llibre Perspectives in ecological theory (1968) i els articles "On certain unifying principles in ecology" (1963), "Life-forms of phytoplankton as survival alternatives in an unstable environment" (1978) i "From hydrodynamic processes to structure (information) and from information to process" (1985c) són clàssics pel que fa a les citacions, i el primer d'ells és considerat un dels deu articles clàssics en tota la biologia del segle XX.

Extret de "Margalef o la curiositat panòptica" de Joandomènec Ros