A part del seu contingut, com sempre molt interessant, cal agrair la seva excel·lent presentació gràfica i maquetació.El fenomen de la multiplicació d’articles
espeleòleg
Els lectors habituals de Muntanya, (revista del Centre Excursionista de Catalunya) potser s’adonaran d’algunes repeticions. De fet la meitat d’Espeleòleg -18 pàgines – procedeixen d’articles precedents de Muntanya, igual text, les mateixes imatges, amb algunes variacions en la maquetació.
Els lectors habituals de Muntanya, (revista del Centre Excursionista de Catalunya) potser s’adonaran d’algunes repeticions. De fet la meitat d’Espeleòleg -18 pàgines – procedeixen d’articles precedents de Muntanya, igual text, les mateixes imatges, amb algunes variacions en la maquetació.
Potser es incòmode llegir-se l’article per adornar-se que ja ho havies vist i que no hi ha res de nou.
Bé no hi fa res son revistes editades per la mateixa entitat, probablement destinades a públics no totalment coincidents. Les avantatges d’aprofitar el material deuen de ser millors que el desconfort d’alguns lletraferits.
Aquí teniu els enllaços als articles originals que la revista muntanya posa a disposició de tothom en format pdf:
Aquí teniu els enllaços als articles originals que la revista muntanya posa a disposició de tothom en format pdf:
Geologia de Montserrat (Muntanya 864 abril 2006)
Cova del Salitre I (Muntanya 864 abril 2006)
Subterránea
Un cas més extraordinari és el de la revista Subterránea, on també repeteixen un article aparegut a Muntanya sobre el carst de l’Iran, el mateix contingut, imatges i text –es clar que traduït al castellà.
Aqui podeu descarregar-vos el pdf inicial de Muntanya 870 Abril 2007
Bé aquí es tracta de dues entitats totalment independents el CEC i la FEE oi?
Potser l’embolic s’aclareix si ens adonem que el disseny i maquetació de totes tres revistes correspon a l’Estudi Toni Inglès, que el director de Muntanya, en Ferran Alexandri és també responsable d’edició i correcció de Subterránea, i també editor d’ Espeleòleg i alhora autor de l’article de l’Iran.
En fi una comunitat d’interessos ben lligada.
Esperem que aquestes pràctiques no es generalitzin i que puguem recuperar la certesa de que quant comprem aquestes revistes, tal com qualssevol altre publicació de pagament es per que editen articles originals, i si creuen justificat reproduir-los, per algun motiu excepcional, que facin el favor d'indicar-ho clarament.
Jo penso que basicament és un problema de manca d'escrúpols.
ResponEliminaCrec recordar que en un recent número de la revista Espeleoleg, el 100% de les pagines eren copies idèntiques dels mateixos articles apareguts a Muntanya, potser en comptes de revista fora mes adecuat anomenar-la "separata" d'articles de la revista Muntanya.
Josep Guarro