Les mines de carbó del Berguedà

Una vida sota terra

Les mines, excavacions artificials per l'interès de treure'n algun mineral o aigua, no deixen de tenir un gran interès dins del mon de l'espeleologia, en especial en zones amb poca abundància de cavitats naturals.

Hi ha mines prehistòriques dedicades a l'extracció de pedres semi-precioses com les de Viladecans. Hi ha mines a on s'ha trobat alguna nova espècie d'insecte cavernícola com el Stigiophyes akarsticus de les Mines del Cubilars a Torre de Cabdella, Lleida (Recordem que per la fauna subterrània no hi ha gaires diferències entre una cavitat natural i una d'artificial, ja que el seu principal hàbitat és a la xarxa d'esquerdes i petits conductes que comuniquen tot el subsol i que no són accessibles per nosaltres). Hi ha mines mixtes en que a travers d'una perforació s'ha topat amb una cova o avenc natural (Mina dels Ports a Mas Barberans, Tarragona) i que també contenen vida animal cavernícola, etc.
Aquest estiu, aprofitant una estada al poble de La Nou, al Berguedà, vaig anar a conèixer les properes mines de carbó de la Colònia de Sant Corneli, al terme de Cercs. Es tracta d'una visita de caire senzill i familiar a una de les moltes explotacions de lignits que hi havia pel Berguedà. Aquesta és del tipus de mina de galeries horitzontals o rampes que segueixen els estrats carbonífers. Aquí es pot dir no hi ha pous i l'extracció es feia sense ascensors, treient el carbó empenyent carretons o amb animals. Com a detall, el recorregut total de les galeries de les mines de tota la comarca, segons expliquen a la visita, s'apropa als 700 km!

La Mina de Sant Romà, com totes avui inactives, es pot visitar al llarg d'un recorregut d'uns 500 m. La entrada es fa mitjançant un petit tren miner i llavors la sortida ja és a peu i al llarg del recorregut es van donant explicacions sobre els orígens, extracció i evolució al llarg dels 150 anys de la mineria del carbó a la zona.L'any 1893, José Enrique de Olano y Loyzaga, un important empresari basc, va comprar les diverses mines existents a la zona i va iniciar un destacat procés de remodelació industrial i social.

Dins la mina podem veure els diferents tipus d'eines per l'extracció manual i la maquinaria utilitzada des dels primers sistemes d'ajuda a l'operari, que van arribar per l'any 1965, fins els automatismes gairebé totals. Cal dir que poc temps abans del tancament, el 1991, les mines havien anat assolint un alt grau de mecanització.

Hi havien dos torns de treball: de 6 del matí a les 18 de la tarda i de les 18 h a les 6 del matí del dia següent. Durant tot el torn el miner no sortia per res de la galeria. Menjava i feia les seves necessitats al lloc de treball.

Els problemes finals que van abocar al tancament van ser els elevats costos d'extracció del lignit, doncs en venia d'altres països per un preu bastant inferior al que s'havia de cobrar per que les mines foren rendibles. I això tenint present que el carbó s'extreia al costat mateix de la central tèrmica de Cercs que era la que consumia tota la producció.

Un altre gran problema és l'alt contingut de sofre del carbó local. Tot i prendre mesures, hi van haver molts i greus efectes sobre la vegetació de l'entorn pels gasos i la pluja àcida.

Els primers miners treballaven amb un equip molt primitiu. Al cap una boina, als peus espardenyes, al cos res adequat a la humitat i a la baixa temperatura i per llum una làmpada d'oli.

Amb el temps va anar venint el casc, la llum de carbur, les botes als peus, el frontal elèctric i les vestimentes més adients.

La visita es pot complementar anant a veure, molt a prop, les nombroses petjades fòssils de dinosaures, que van quedar al descobert a les antigues mines de carbó a cel obert de Fumanya.

Recordem també que hi ha les properes Mines de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà que també poden ser visitades.

Planell de la zona i localització dels llocs explicats a l'article.