L'any 1901, l'alcaldia de Cigoitia, imposà una multa de 79 pessetes a dos obrers per l'extracció d'estalactites de la cova. Aquest exploradors - recercadors, amb la finalitat d'orientar-se dins de la cova, adopten una toponímia molt original, com és, fer coincidir les galeries i sales de la cova amb noms de carrers i plaçes de Gasteiz (Vitoria).
La noticia de la multa per extraure pedres sin valor alguno, atreu l'atenció de Luis Heintz, del que ja vam parlar des d'aquí a Mossèns i coves. Aquest emprengué, durant tres dies, l'exploració i topografia de la caverna, publicada a l'obra dirigida pel català Francesc Carreras i Candi, Geografía del País Vasco-Navarro (1915).
Entre aquests primers espeleòlegs, destacà el fotògraf Balbino Sobrado que amb una càmera amb plaques de 18x24, ens deixà l'important document iconogràfic que reproduïm a continuació que és testimoni de l'activitat espeleològica que va situar a Mairuelegorreta com la cavitat més llarga de la península, fins que a l'any 1956, Ojo Guareña ocupà aquest lloc, conservant-lo fins ara.
Es tracta d'un àlbum enquadernat amb 10 fotografies (13x17,5) il·luminació amb pólvora, numerades i amb títol al revers, més la topografia plegada i la data amb dedicatòria de l'autor.
Cocina para entrar a las grutas
Entrada a las cavernas
Plaza y sala de las Capillas
Gruesa estalactita conocida por “El arbol”
Pozo del Diablo
Caverna del Elefante
Estalactita la Araña (a 12 Kos. de la entrada)
Bóveda con estalactitas
Calle de la Correría
Sala de las columnas
F. Miret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.