Formes d'erosió a les costes de Mallorca

De tant en tant apareix una tesí doctoral en català relacionada amb el carst (veieu a l'Espeleobloc la referida al salí de Cardona), ara ens plau presentar-vos la d'en Lluís Gómez sobre les formes d'erosió al litoral mallorquí.

Gómez Pujol, Lluís
Patrons, taxes i formes d'erosió a les costes rocoses carbonatades de Mallorca
Tesí llegida el 19-06-2006
http://www.tdx.cat/TDX-1117106-092328


Resum:

Es procedeix a l’estudi dels patrons, taxes i formes d’erosió a les costes rocoses carbonatades de Mallorca a partir de la utilització de diferents tècniques instrumentals i experiències de laboratori i camp per tal de desentrellar la contribució dels agents i processos d’alteració i erosió en la formació del relleu litoral.

Es dedica una particular atenció a la contribució dels organismes brostejadors (Patella rustica i Melaraphe neritoides) en la destrucció de les costes rocoses, així com també al paper dels biofilms que habitens sobre la roca o bé que ocupen la porositat de la roca i que estan relacionats bé amb les variacions de microtopografia o bé amb el control de la capacitat agressiva de l’aigua retinguda al conjunt de formes del karren litoral.

El principal interès del treball realitzat és posar de manifest que a una escala temporal curta, diària, i considerant aquells processos més continus en la dinàmica erosiva de les costes rocoses, la component biològica juga un paper capital en l’erosió del rocam.




La tesí és remarcable per molt motius entre les que destaquem una tasca terminològica molt d'agrair:



arc m
es arco costero
fr arc côtier
en sea arch
Obertura a una massa de roca o material cohesiu a la
costa resultat de l'erosió diferencial com a resposta de la
disposició estructural dels materials, la litologia i la
fracturació. També poden estar relacionats amb el
col·lapse de coves marines o de cavitats càrstiques.
Sin. vulg.: pont


bufador m
es bufadero, bufón, sopladero
fr cheminée de jaillissement, souflard
en blowhole
Forat vertical a les roques properes a la mar per on surt
aire o els esquitxos d'aigua impulsats per les ones a
manera de guèisers.

cova marina f
es cueva marina, furna (gallec)
fr grotte marine, grotte littoral
en sea cave
Cavitat vora el mar o arran de l'aigua, oberta per l'acció
de les onades aprofitant diaclàsis, fractures i diferències
litològiques, o bé per un procés càrstic. Generalment són
de dimensions modestes.

cala f
es cala
fr calanque, crique
en bight, cala
Entrada del mar en una costa rocosa i abrupta en
paisatges calcaris, que respon a un accident tectònic, a
un esfondrament o a l'envaïment d'un barranc.

cocó m
es cubetas, pozas, tinajas
fr vasque, mares
en solution pan, basin pool
Depressió de planta el·líptica, poc profunda i de fons pla,
amb dimensions de decimètriques a mètriques, de vores
aixecades i sovint en sobreplom excavada a la superfície
de la roca a la costa, en la qual es reté l'aigua.

Sin.: gnamma, cadolla, kamenitza

enderrossall m
es cono de derrubios, desmoronamiento
fr éboulement, éboulis
en scree, talus scree, debris fall
Acumulació detrítica grollera formada per blocs i rocs
caiguts i esllavissats per efecte de la gravetat a un
vessant escarpat o un penya-segat, i que sacumula a la
part baixa o al peu d'aquest

Sin.: esbaldregall, enderroc

escull m
es arrecife, escollo
fr écueil, récif
en rock, reef
Roca a flor daigua o a molt poca distància de la
superfície de laigua, sovint originada pel retrocés dun
penya-segat.
Sin. vulg.: altina, baix, barbada, llosa, prim, roca, seca,
tenassa

façana de penya-segat f
es pared o frontal del acantilado
fr face de falaise, façade de falaise
en cliff face
Pla frontal del penya-segat.

faralló m
es aguja marina, farallón, estaca
fr aiguille
en stack
Cos de roca, més o menys aguda, que sobresurt del
nivell de la mar, generalment pròxima a la costa.
Testimoni de posicions anteriors de la façana del penya-
segat o del desmantellament dun arc.

karren litoral m
es lapiaz litoral, carst litoral
fr karst littoral
en coastal karren, phytokarst
Conjunt de formes de meteorització d'ordre centimètric a
mètric, que es desenvolupen sobre el rocam carbonatat i
en els quals la dissolució juga un paper important.
Cocons, pinacles i alvèols de dimensions variades en
són els elements més característics.
Sin.: rascler litoral, lapiaz litoral
Sin. vulg.: carnatge, morter, rellar, puat
Nota: és preferible l'ús del terme karren en lloc de carst
en el sentit que just es tracta duna expressió subaèria
del fenomen de meteorització (Ginés, 2000). De la
mateixa manera termes com rascler o rellar estan
estretament lligats a la descripció genèrica dindrets
dominats per formes lineals, com el rillenkarren o el
runnenkarren, mentre que als ambients litorals són
dominants les formes de planta circular.

marmita f
es marmita de gigante
fr marmite de géant
en pothole
Depressió de planta arrodonida formades en el substrat
rocós per lacció física tant darenes, graves, còdols o
blocs que són moguts o giravoltats per lenergia de
laigua i que acostumen a romandre a linterior.

notch m
es balma, muesca, ranura
fr encorbellement, encoche, corniche
en notch, groove, nip
Indentació horitzontal de pocs centímetres a bastants
metres, tallada a la costa rocosa en el vessant que dóna
a la mar i relacionada amb el n.m.m.
Sin.: balma, visera, cornisa, mòssa
Sin. vulg.: sobalma, barbacana
Nota: es proposa el prèstec del terme anglès arran de la
seva consolidació i especificitat per definir el conjunt de
la forma a un ambient litoral. Balma, visera i els termes
derivats sols fan referència a la meitat superior daquesta
forma, o bé descriuen formes típiques del relleu
continental.

olla f
es ensenada
fr crique semi-circulaire, hémicycle dérosion
en coastal collapse doline
Raconada rodonenca i parets verticals a vorera de mar.
A la seva gènesi shi combinen fenòmens estructurals i
de col·lapse de cavitats càrstiques o captura de dolines.
Sin.: esfondrament, estructures de col·lapse, col·lapse

penya-segat m
es acantilado, cantil
fr à-pic, falaise, precipice
en bluff, cliff, sea-cliff
Escarpament rocallós o de material cohesiu de pendent
bastant fort, tallat en la línia de contacte entre la terra i el
mar o sobre una plataforma litoral.
Sin.: tallserrat, espadat

penya-segat aplomat m
es acantilado buzante, acantilado a plomo
fr falaise plongeant
en plunging cliff
Penya-segat que descendeix en vertical dins la mar fins
a profunditats considerables, sense que es desenvolupin
plataformes. Són típics d'una subsidència molt ràpida de
la terra, o bé d'un control estructural acusat.

penya-segat compost m
es acantilado compuesto
fr falaise composite
en composite sea-cliff, slope over wall
Penya-segat que combina elements i segments de
vessant de diferent signe. Pot tenir una aparença
esglaonada, confegir vessants còncaus i/o convexos i
parets verticals.

pinacle m
es aguja, pináculo
fr spitzkarren, pinnacle
Cossos de roca piramidal aïllats uns dels altres, dordre
centimètric i mètric del karren litoral.

plataforma litoral f
es plataforma litoral, acera
fr plate-forme littorale, trottoir rocheux
en shore platform
Superfície rocosa horitzontal o subhoritzontal localitzada
a la línia de costa arran del nivell de la mar o del nivell
lacustre al peu dun penya-segat.
Nota: és preferible evitar l'adjectivació d'aquesta forma
(i.e. plataforma d'abrasió litoral, plataforma d'erosió
litoral, plataforma de cadolles), atès que són múltiples i
concurrents els processos que llavoren el rocam.

trottoir m
es acera, banqueta, trottoir
fr trottoir, trottoir construït, banquette
en trottoir, surf bench, organic crust
Construcció biogènica, produïda principalment per
algues calcàries i vermètids, que es disposa a sobre o
adossada a la costa rocosa des de pocs cm per sobre el
nivell del mar fins a gairebé un metre per sota.
Sin.: tenassa, vorera, androna

zona d'esquitxos f (esquits)
es zona de salpicadura
fr zone rejaillissement
en splash zone
Segment del perfil de costa on laigua de mar arriba
habitualment en forma d'esquitxos.

zona de ruixim f
es zona de roció
fr zone de embruns, zone de poudrin
en zone of sea spray, spindfrift domain
Segment del perfil de costa on l'aigua del mar arriba en
forma de polsim aixecada pel vent en rompre una onada
i que cau com si fos pluja.
Sin.: polvorització, esprai

zona d'onatge f
es zona de oleaje, de batida
fr zone de vagues
en swash zone
Segment del perfil de costa on l'aigua de mar arriba
després de rompre l'onada.