Contexts Geològics Espanyols. 1 el catàleg

Una aproximació al patrimoni espanyol de rellevància internacional

El passat 10 de juny a l'Ateneu de Madrid, l'IGME (Institut Geologic i Miner d'Espanya) presenta aquesta interessant obra dedicada al especialistes i basada en el projecte Geosites, actualment en fase de desenvolupament pel grup de treball Global Geosites de la IUGS i patrocinat també per la UNESCO, que persegueix l'elaboració d'un inventari global del patrimoni geològic de la Terra.

Al voltant de 50 especialistes han identificat 144 paratges del territori espanyol com a patrimoni natural més representatius del patrimoni geològic amb l’objectiu d’aconseguir la seva conservació i així preservar tant la bellesa que desprenen com la informació que contenen sobre el nostre passat.

Coordinador principal: GARCIA-CORTES, ANGEL

Primera edició: 2008-05-01 IGME Madrid.

Pàgines: 233PVP: 32,00 €

El treball, que ha dut més de 10 anys de recerca, ha estat coordinat per Àngel García-Cortés, de l'Institut Geològic i Miner Espanyol (IGME)

L'èxit del projecte consistí en dissenyar una metodologia de treball que no es dirigia directament a la secció dels punts de iterés geològic, sinó que plantejava un pas previ: escollir en cada territori uns contexts geològics (frameworks) basant-se en el significat especial dins del registre geologic mundial i, per cada un d'aquest contexts geològics seleccionar els punts d'interès més representatius i il·lustratius del mateix.

Afortunadament la diversitat geològica espanyola subministra un gran nombre de contexts geològics de rellevància internacional; a més a més la bona qualitat dels afloraments (deguda a causes climàtiques i tipogràfiques) permet la selecció de geotops il·lustratius.



L'IGME amb la consulta als diversos grups universitaris seleccionà 20 frameworks o contexts geològics que constitueixen la primera aportació espanyola al projecte Geosites.

Aquest son el contexts :

1 - El Orogeno Varisco-Iberico. Interès tectònic.
2 – Series estratigraficas del Paleozoico Inferior y Medio del Macizo Iberico. Interès paleontològic i estratigràfic.
3 – El Carbonifero de la Zona Cantábrica. Interès estratigràfic, tectònic i paleontològic.
4 – La Faja Pirítica Iberica. Interès metalogenètic, petrològic i geoquímic.
5 – Mineralizaciónes de mercurio en la región de Almadén. Interès metalogenètic i estratigràfic.
6 – Series mesozoicas de las Cordilleras Bética e Iberica. Interès estratigràfic i paleontològic.
7 – Mineralizaciones de Zn-Pb y Fe del Urgoniano de la Cuenca Vasco-Cantábrica. Interès metalogenètic.
8 – Fósiles e icnofósiles del Cretácico Inferior de la Península Ibérica. Interès paleontològic.
9 – Secciones estratigráficas del límite Cretácico/Terciario. Interès estratigràfic.
10 – Cuencas Sinorogénicas Surpirenaicas. Interès tectònic i estratigràfic.
11 – Unidades olitostrómicas del antepaís bético (España meridional). Interès estratigràfic.
12 – La extensión miocena en el Dominio de Alborán. Interès tectònic
13 – Asociaciones volcánicas ultrapotásicas (lamproticas) neógenas del SE de la Península Ibérica. Interès petrogràfic.
14 – Edificios y morfologías volcánicas de las Islas Canarias. Interès geomorfològic i tectònic.
15 – Episodios evaporiticos messinienses (crisis de salinidad mediterrànea). Interès estratigràfic.
16 – Cuencas terciarias continentales y yacimientos de vertebrados asociados de Aragón y Catalunya. Interès paleontològico.
17 – Yacimientos de vertebrados del Plioceno-Pleistoceno español. Interès paleontològic.
18 – Red fluvial, rañas y relieves apalachianos del Macizo Ibérico. Interès geomorfològic.
19 – Costas bajas de la Península Ibérica. Interès geomorfològic.
20 – Los sistemas kársticos en carbonatos y evaporitas de la Península Ibérica y Baleares. Interès Geomorfològic.

En total s'inclouen 144 “geosites”, dels quals solament 7 de Catalunya.

Aquesta estructura del llibre intenta seguir l'evolució geológica de la Terra.

Partint d'imatges i descripcions corresponents a alguns dels moments i processos més rellevants ocorreguts en els milions d'anys de “vida” del planeta, i del seu registre en la geografia del territori.

Els primers capítols s'integren en l'interval de temps corresponent al Paleozoic (entre els 650 i el 250 milions d'anys). Segueixen el processos endogens relacionats amb les major concentracions mundials de sulfurs metàl·lics massius (pirites i mercuri). Segueixen els temps mesozoics, el context tectònic alpí, la convergència entre les plaques europea i africana, el processos volcànics de fa 70 milions d'anys i l'emergència de Fuerteventura fa sols 25 milions d'anys. Es descriuen les singulars roques volcàniques ultrapotàsiques en el Miocé (entre 15 i 5 milions d'anys). La crisi de salinitat com l'episodi geològic més dramàtic dels darrers 20 milions d'anys. El jaciments de vertebrats i l'evolució dels mamífers. Finalment la llarga i continua acció del processos geològics externs que modelen la xarxa fluvial, el modelat de les costes baixes per l'acció marina i en darrer lloc les formes càrstiques.

Actualment pocs són els béns geològics que gaudeixen del títol de lloc protegit, la resta estan encara pendents de què es posi en marxa la recent Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, en la qual s’inclou la riquesa geològica i la paleontològica i que ja va ser aprovada fa un any però encara no ha estat posada en funcionament. Com sempre això és alhora una amenaça i una oportunitat, i ens caldrà tenir un paper actiu sinó ens volem exposar a perdre el paper que ens pertoca com a exploradors/descobridors d'una rellevant part d'aquest patrimoni.

En els següents posts detallarem de tots els llocs inventariats, els que amb una visió espeleològica és relacionen amb els jaciments de vertebrats a les coves i d'altra part amb les cavitats i relleus càrstics inventariats per la seva pròpia vàlua geomorfològica.