La Roca dels Moros d'El Cogul, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, està considerada un del jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península Ibèrica.
Es tracta d'una cavitat que va utilitzar l'home durant uns 5.000 anys. Com a testimoni d'aquest ús, avui dia s'hi poden veure diferents gravats i pintures, entre els quals destaca una escena que sovint s'ha interpretat com la representació d'un ball fàl·lic o de fertilitat.
En el marc dels actes de celebració dels 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya han organitzat una mostra commemorativa itinerant que fins el 17 d’abril es podia visitar a la Biblioteca Pública de Lleida, titulada Un espai sagrat. La Roca dels Morus del Cogul, Ramon Viñas, investigador de l’IPHES i comissari de l’exposició ha remarcat el fet que aquest mural rupestre “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Calalunya sinó de tota la vessant mediterrània.
Conté les primeres imatges, gravades i pintades, dels grups humans (caçadors recol·lectors i pagesos ramaders) que van habitar la regió des de les etapes postpaleolitiques. Però, lamentablement encara manca un projecte de recerca interdisciplinari, amb l'aplicació de noves tecnologies; és una assignatura pendent”.
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusió dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més: “hi ha uns pannells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors-recol.lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A continuació us presentem el vídeo realitzat per Rafel Sospedra, sobre el nou Museu de Lleida, on s'inclou una rèplica de Cogul feta per l'IPHES. La pedra és feta amb fibra sintètica i ha estat tractada amb tints naturals. Les pintures han estat realitzades per Ramon Viñas, autor del darrer calc, encara inèdit de les pintures, realitzat ara fa més de 20 anys. Les pintures s’han realitzat amb tècniques com les que van emprar els caçadors recol·lectors i els habitants de l’època epipaleolítica i neolítica de la zona.
La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de llargada per 4 m d’alçada que descansa sobre el pendent del tossal de les Forques, on es mostra una petita concavitat d’uns 3 m de fondària que conserva les imatges pintades i els signes gravats. Actualment, les pintures són difícils d’observar a causa de les deposicions de calç i les capes de pols que les cobreixen, que s’han anat acumulant al llarg de segles d’intempèrie.
Fotos MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.