diumenge, 29 de juny del 2008

Fontestorbes


La surgència de Fontestorbes , coneguda des de l'antiguitat i descrita per Plini, és probablement la font intermitent mes espectacular del mon.

S'obre en les calcàries del cretaci inferior del front d'encavalcament nord-pirenaic, en les proximitats de Belesta.


El cabal inferior no sobrepassa els 0,020 m3/s i permet accés a la cavitat amb els peus secs (sobre els blocs).


El cabal màxim que inunda la cavitat presenta un valor pràcticament idèntic cada hora de 1,800 m3/s. Totes les hores presenta aquesta alternança, en quaranta minuts passa del nivell més alt al més baix mantenint-se en aquest uns 20 minuts per tornar de nou al nivell mes alt.



Aquest fenomen només apareix a les proximitats de l'estiu, quant el cabal disminueix.

El funcionament intermitent s'observa aproximadament 130 dies per any i desapareix amb les primeres crescudes hivernals.

Durant molt temps es pensava que el fenomen intermitent es devia a l'existència d'un conducte simple en forma de sifó. Però la creació d'un model reduït va mostrar la inexactitud teòrica i en va precisar el mecanisme.


La interpretació implica l'existència d'una cavitat alimentada per un cabal regular drenat per dues galeries superposades situades en una zona estanca.
Quant el buidat d'aquesta font és superior al volum d'alimentació, el nivell baixa, destapant la galeria superior. (esquema 1). La circulació de la galeria inferior crea una aspiració que arrossega l'aire present en la sala. Es crea així una evacuació mixta aire-aigua que imposa una forta disminució del cabal.

En aquestes condicions el cabal de buidat és inferior al cabal de reompliment i per tant el nivell remunta en la sala fins a obturar de nou la galeria superior.

L'aspiració de l'aire s'atura i el cabal de buidatge reprèn el seu valor inicial. (esquema 2)

La corba que reproduïm representa les variacions periòdiques de les altures d'aigua mesurades els 29 i 30 de setembre de 1966.
Si voleu aprofundir en el tema us caldrà consultar el següent treball:

MANGIN, A. (1969): Etude hydraulique du mécanisme d'intermittence de Fontestorbes (Belesta-Ariêge). Annales de Spéléologie, 24, 2, p. 253-298






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.