En el coneixement de la circulació de l'aigua subterrània al carst , segons l'escola francesa, hi ha un abans i un després dels treballs dels investigadors del Laboratori Subterrani de Moulist (France).
En castellà és publicà l'obra d'en Fèlix Trombre “Las aguas subterraneas” el 1956 i en una nova versió el 1977. És tracta de la versió clàssica en bona part hereva de les exploracions espeleològiques tradicionals.
La ruptura, és produí amb els treballs d'Andrieux, Bakalowicz, Mangin, etc.
Amb una metodologia de sistemes, consideren el carst com una “caixa negra” en la que podem estudiar amb precisió les precipitacions (entrades) i les surgències (sortides), i d'aquí és poden inferir i caracteritzar els diferents sistemes hidrogeológics concernits.
Hidrodinàmica, hidrogeoquímica, hidrotermica, recolecció de fauna aquatica, aporten informació que permet reconstruir l'estructura i el funcionament del carst estudiat.
L'Any 1978 Dick Carel realitz'a, sota la producció del Service du Film de Recherche Scientifique una interessant pel·licula documental de 27 minuts amb el titol Circulation d'eau dans le karst, amb les aportacions de Claude Andrieux, Michel Bakalowicz, Alain Mangin i Raymond Rouch.
Aquesta pel·licula històricament fonamental, tot i la seva especialització ha estat molt vista, gracies als préstecs gratuïts de la versió en 16 mm de l'Institut Francès.
.jpg)
Us recomano la seva visió utilitzant aquest enllaç
També és possible adquirir aquest titol (20 euros per un us privat) en format DVD gracies al CERIMES Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur.
Reflexionant sobre els cursets d'iniciació dels anys 70 - 80 que projectaven aquests documents cal reconeixer que tenien una component tècnica molt més bàsica que l'actual, però potser més equilibrada amb una iniciació als estudis del medi natural.
Avui l'evident avanç tècnic, que ha produït una revolució en l'exploració, no ha tingut paral·lelisme amb una millora del coneixement científic, creant una dicotomia que no per freqüent resulta cada cop menys preocupant.
Ara al nostre país hem demostrat que podem explorar sistemes de gran complexitat, però tenim grans dificultats per abordar el seu coneixement científic ni que sigui a tall d'anàlisi preliminar.
Tenim una gran tasca pendent, per tal que el mot espeleologia, recobri entre nosaltres, el seu veritable paper d'estudi de les cavitats subterrànies naturals.
La contribució més important de Mangin i els seus companys de Moulist és la de considerar que l'aigua no és només un element fonamental en la carstificació, sinó que crea i transporta informació. L'anàlisi sistèmica es basa en l'obtenció de dades en continu obtingudes a les fonts i en l'equipament de laboratoris naturals o carsts experimentals. El rpimer carst experimental a Catalunya va ser el de Rellinars als anys 80, seguit d'altres a l'Alt Llobregat i l'Aran
ResponElimina