Espeleologia del Garraf - UME

Dissabte 14.06.08 vàrem tenir l'oportunitat d'assistir a les ponències organitzades pels companys del Espeleo Grup de l'Unió Muntanyenca Eramprunya.

Tot seguit faré un petit resum de les tres presentacions, però abans vull fer-vos partícips de la meva satisfacció, en primer per la bona acollida que la UME va oferir a tots els presents, en segon lloc per la excel·lent qualitat dels treballs presentats, i en tercer lloc i no el menys important per que en tot és pales que han sabut rodejar-se de companys i experts de diversa procedència per tal d'aconseguir els millors resultats possibles.

Aquesta vocació de fer pinya per potenciar un projecte, considero que és el bon camí per aconseguir resultats de qualitat veritable.

Felicitats i gràcies per posar-hi una pedra més en els fonaments de l'edifici de l'espeleologia catalana.

1.- Redescobriment de l'Avenc dels Guerrillers


Presentat per Rafa Fraguas. Les noves troballes a l'Avenc dels Guerrillers s'iniciaren a finals del 2006 amb la descoberta del Pou R Fraguas (P20) a través d'una petita finestra del darrer pou dels Guerrillers.

Poc a poc al llarg de successives exploracions s'anaren descobrint nombroses continuacions, inclosa la desobstrucció i connexió amb una segona boca batejada com Avenc de la Guerrilla.

El conjunt assoleix la fondària de -97 metres i un recorregut total de 635 metres, amb una esplèndida profusió de concrecions que els seus descobridors no dubten en qualificar com del més bonic dels coneguts al Garraf.

La topografia aixecada el maig 2008 ha estat realitzada pels grups S.E.C.E Sitges, el G.E. Talaia i la S.E.S St. P. de Ribes.

2. - Adaptació dels espeleòlegs a les atmosferes que ens trobem al massís de Garraf

Ignasi de Yzaguirre del GERS de l'A.E. Muntanya, ens presentà els darrers avenços dels treballs que estan realitzant en els avencs del Garraf mesurant les proporcions gasoses de l'aire enrarit i la resposta fisiològica dels exploradors ( constitueix una continuació de l'article publicat en l'EspeleoCat 5, set.2007).

Utilitzant pulsòmetres amb memòria han procedit a efectuar un mapa d'atmosferes de les cavitats, obtenint informació sobre la disminució d'oxigen, la tolerància a la hipòxia i l'hipercàpnia.

L'experimentació i control estricte en situacions simulades aporten dades molt interessants per avaluar el comportament dels individus en espais confinats (situacions properes a les existents en càpsules espacials i en submarins).

La presentació tingué una dimensió didàctica i alhora plena de recomanacions pràctiques, com els efectes de l'impacte del augment del CO2, la gran variabilitat de resposta dels diferents exploradors, el nivell màxim aconsellable (30.000 ppp), les diferencies en una mateixa cavitat al llarg del temps, etc.

Finalment ens proposà utilitzar un encenedor de butxaca (tipus Bic petit) en les cavitats amb risc, ja que s'ha comprovat que no poden fer flama a partir del 16% d'oxigen, indicador suficient per deixar l'exploració per un altre moment més favorable.

3. - Estudis hidro-atmosfèrics. El massís del Garraf, exemple d'engolidor de CO2.

En Raúl Cano ens presentà un resum de les tres campanyes de mesures realitzades fins ara.

La 1a centrada en els avencs del Llamp, Pere, Carles Selicke, Sivinota, i GIESC en la que no es detecten actualment gasos tòxics ni metà, ni sulfhídric que podrien procedir de l'abocador de la vall de Joan, però si que constaten una disminució d'oxigen en funció de la fondaria i el corresponent augment de la concentració de CO2.

La segona campanya dedicada a l'avenc del Llamp estudià amb més detall aquest fenomen comprovant que en altes pressions la cavitat xucla oxigen i l'expulsa en baixes pressions. Consideren que les majors concentracions de CO2 en les parts més baixes de la cavitat expliquen la major dissolució de les parets en contraposició de les parts altes on es concentra el concrecionament.

En la tercera campanya Llamp-Falconera analitzen el cabal de la surgència en 17 jornades de mesures, trobant una mitjana de 400 l/s, amb un mínim de 200 l/s i un màxim de 1.700 l/s. Relacionant-ho amb la pluviometria enregistrada avaluen que la conca de la surgència és situa entre 20 ó 30 km2.

La intrusió marina suposa habitualment un 20% i en fortes pluges pot situar-se en un 5%. En el Llamp l'alcalinitat és baixa i en la Falconera alta, com lògicament calia esperar. S'apunta que el massís funciona com un bosc atrapant CO2, i finalment és calcula una expulsió de 1700 Tn anuals de CO3Ca el que correspon a una denudació de 50/100mm cada mil anys.

Totes aquestes dades quantitatives son extraordinàriament suggerents i caracteritzadores del comportament del massís, i de ben segur donaran peu a nous projectes d'investigació.

Enhorabona i endavant, aquest és un excel·lent camí per avançar en el coneixement del massís del Garraf.