Membres del GE de Badalona hem trobat, recentment, que les obres d’urbanització de l’entorn de la Cala de la Mora han clausurat l’accés superior de l’avenc de la Cala de la Mora (-25 m).Aquí us mostrem fotografies de com era abans i com ho han deixat ara.
4.08.91 Foto X.Samarra
4.08.91 
4.08.91
4.08.91 Miniopterus Schreibersii Foto X.SamarraL’avenc de la Cala de la Mora és una cavitat que té sortida al mar, coneguda de temps immemorials, és hàbitat d’una colònia de rat-penats de l’espècie Miniopterus schreibersii .
Aquest rat-penat és l’anomenat com de cova. Sol ser més abundant en el medi cavernícola de zones més càlides de la costa mediterrània. Degut al seu caràcter gregari, pot arribar a formar colònies de nombrosos individus, on pot trobar-se associat amb altres espècies del gènere Myotis o Rhinolophus. Sol fer desplaçaments, tant per la cacera, de vàries desenes de kilòmetres, com per a la realització de migracions, de varis centenars de kilòmetres.
4.08.91 Cala la Mora Foto X.Samarra 
4.08.91 Cala la Mora Foto X.SamarraAquesta espècie de vespertiliònid presenta es troba a la llista vermella d’espècies amenaçades de l’IUCN 2006 , al catàleg nacional d’espècies amenaçades de l’Estat espanyol (R.D. 439/1990) i a la normativa de protecció dels animals de Catalunya, on concretament es cita al nou avantprojecte de text refos de la Llei de protecció dels animals.
El Miniopteurs Schreibersii és especialment sensible a les perturbacions i abandona la colònia si es molestat per activitats humanes o per visitants (Nowak 1997). Degut al seu caràcter marcadament gregari, la desaparició d’una colònia pot implicar l’erradicació de l’espècie en una àrea de molts kilòmetres quadrats. La progressiva destrucció dels seus hàbitats és una seriosa amenaça per la supervivència d’aquests animals. Entre les principals causes es poden citar la pèrdua de refugis adients o l’alteració de les seves entrades, pèrdua de biòtops de cacera, adequacions turístiques de cavitats, tancaments inadequats de refugis, espeleoturisme, vandalisme, ús massiu de pesticides i incendis forestals.
Aquesta espècie està amenaçada a l’ Europa Occidental i possiblement, a falta de més dades, també a la resta del món. Colònies que havien contingut mil·lers de individus han desaparegut totalment.
Aixi mateix te un possible interes arqueològic dins de la localització de fauna fòsil i assentaments humans a les coves costaneres del litoral tarragoní.
El Miniopteurs Schreibersii és especialment sensible a les perturbacions i abandona la colònia si es molestat per activitats humanes o per visitants (Nowak 1997). Degut al seu caràcter marcadament gregari, la desaparició d’una colònia pot implicar l’erradicació de l’espècie en una àrea de molts kilòmetres quadrats. La progressiva destrucció dels seus hàbitats és una seriosa amenaça per la supervivència d’aquests animals. Entre les principals causes es poden citar la pèrdua de refugis adients o l’alteració de les seves entrades, pèrdua de biòtops de cacera, adequacions turístiques de cavitats, tancaments inadequats de refugis, espeleoturisme, vandalisme, ús massiu de pesticides i incendis forestals.
Aquesta espècie està amenaçada a l’ Europa Occidental i possiblement, a falta de més dades, també a la resta del món. Colònies que havien contingut mil·lers de individus han desaparegut totalment.
Aixi mateix te un possible interes arqueològic dins de la localització de fauna fòsil i assentaments humans a les coves costaneres del litoral tarragoní.
4.05.08 Foto J.Cuenca
4.05.08 Foto J.Cuenca
La boca ha estat tapiada amb bigues i formigó, acció totalment desajustada a les caraterístiques físiques del medi que l’envolta, comportant en conseqüència, un greu impacte mediambiental.
Aquesta acció comporta l’eliminació de la colònia de rat-penats, ja que aquesta boca es la seva sortida natural.
Aquesta acció comporta l’eliminació de la colònia de rat-penats, ja que aquesta boca es la seva sortida natural.
4.05.08 Foto J.CuencaPer la nostra part hem comunicat aquest fet a la vocalia d’Ecologia de la Federació Catalana d’Espeleologia i als amics del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), amb la intenció de fer una denuncia pública pel afer, o presionar perqué es torni la cavitat al seu estat original.
Enric Porcel (GE de Badalona)
Enric Porcel (GE de Badalona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.