Certament la seva grandiosa boca de 70 m de diàmetre i el no menys espectacular pou de 90 m de fondària, constitueix un espectacle natural de primera magnitud.
En el seu fons un llac de bona profunditat ocupa la major part de la superfície.
Situació en el mapa geomorfològic
En l'apartat històric hi trobareu la cita de la defunció de la jove Garcia Navarro, del poble veí d'Andorra, que fou precipitada a l'avenc el 26.12.1633.
I per una fanfarronada el descens lligat per corda d'un habitant d'Oliete el 1.810.
El 1879 la cavitat és denunciada com a mina de “substàncies terreo-alcalines”per tal d'extreure'ns el fosfats de calç i colomasa, per tal d'utilitzar-les com a fertilitzants. Amb aquest objectiu és construí el primitiu torn, avui ja modernitzat que constitueix la plataforma de descens al pou.
L'exploració d'en Cel Gomís el 1880 perfectament detallada en l'article del Jordi i la Montse, conté segons aquest autors “el primer estudi aparegut al nostre país sobre una cavitat, amb el rigor positivista i científic – barrejat amb una encisadores pinzellades romàntiques i folklòriques – propi d'aquest moviment catalanista i progressista que a l'àmbit de les ciències havia de permetre el desvetllament de la nacionalitat catalana”.
Aquest interessant fenomen càrstic d'enfonsament, geneticament relacionat amb els nivells freàtics alimentats pel proper riu Martin, presenta a mes a més un notable iterés històric.
En el butlletí espeleòleg 33 de març de 1982, és publicà un article signat pels amics Jordi Lloret i Montserrat Ubach sota el títol el retrobament de l'obra d'en cels gomis un segle després: l'avenc de sant pere (oliete, teruel) pags.146-154.
És un treball altament recomanable, i evidentment amb l'excel·lent qualitat que ja ens tenen acostumats els seus autors.
En l'apartat històric hi trobareu la cita de la defunció de la jove Garcia Navarro, del poble veí d'Andorra, que fou precipitada a l'avenc el 26.12.1633.
I per una fanfarronada el descens lligat per corda d'un habitant d'Oliete el 1.810.
El 1879 la cavitat és denunciada com a mina de “substàncies terreo-alcalines”per tal d'extreure'ns el fosfats de calç i colomasa, per tal d'utilitzar-les com a fertilitzants. Amb aquest objectiu és construí el primitiu torn, avui ja modernitzat que constitueix la plataforma de descens al pou.
L'exploració d'en Cel Gomís el 1880 perfectament detallada en l'article del Jordi i la Montse, conté segons aquest autors “el primer estudi aparegut al nostre país sobre una cavitat, amb el rigor positivista i científic – barrejat amb una encisadores pinzellades romàntiques i folklòriques – propi d'aquest moviment catalanista i progressista que a l'àmbit de les ciències havia de permetre el desvetllament de la nacionalitat catalana”.
Una visió des del fons a la boca
El descens s'inicia a la plataforma que permet un desces aeri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.