Fotos HDR

HDR són les sigles de "High Dynamic Range" (Alt Rang Dinàmic), encara que el nom complet d'aquesta tecnologia és "High Dynamic Range Rendering" o HDRR (Renderitzat d'Alt Rang Dinàmic). Aquesta tecnologia imita el funcionament de l'ull humà.

L'ull s'adapta de forma contínua i amb gran eficàcia a les diferents lluminositats d'una mateixa escena obrint o tancant l'iris mentre es va integrant tota la informació captada al cervell.

D'aquesta manera aquest òrgan és capaç de veure de forma clara una escena amb zones amb diferent il·luminació.

Les màquines fotogràfiques no tenen aquesta capacitat d'adaptació i el que fan és prendre una mitjana de les diferents zones i realitzar la fotografia amb aquesta, de manera que algunes zones poden quedar ben il·luminades, però a costa que altres quedin fosques i altres massa blanques.

Mitjançant les tècniques de HDR s'intenta esmenar aquest defecte de la fotografia aconseguint il·luminar correctament totes les seves zones encara que continguin "quantitats de llum" molt diferents.


Aquesta tecnologia de recent aparició en fotografia digital, que també es beneficia d'aquest realisme, i consisteix a prendre 3 o mes fotografies d'una escena estàtica: unes subexposades (-1 o 2 passos), una altra normal, i l'altres sobreexposades (+1 o 2 passos).

Els nous programes d'edició fotogràfica comencen a venir equipats amb un “render” que permet unificar aquestes imatges aconseguint l'efecte HDR, de manera que es reprodueixen amb nitidesa tant les zones fosques com les més il·luminades.


Precisament en els paisatges i específicament en els subterranis, ens trobem freqüentment amb aquestes zones molt contrastades, que la tècnica HDR restitueix amb un major “realisme”, tot i que els resultats per poc habituals ens poden semblar mes “irreals”.

En aquest article a tall d’exemple, us presento uns retalls de fotos de cavitats realitzades amb aquesta tècnica, que es poden trobar a la xarxa.