Conglomerats i rascler

Punt 1.- Formes de dissolució

(a la base de la foto apareixen uns peus que subministren l'escala)

Els primers estudiosos del carst conglomeratic català, ja manifestaren que les clàssiques formes exocarstiques de rasclers i depressions tancades,etc., no es desenvolupaven en aquests materials.

L'explicació d'aquesta absència és podia justificar per la gran quantitat de materials insolubles que contenia la roca mare, que en lliberar-los la dissolució, creaven mantells derrubials en lloc dels rasclers que s'originen en roques de litologies uniformes.

Contrariament en els conglomerats del relleu italià del Montello, on els anys 80 vàrem tenir l'oportunitat d'explorar diverses cavitats (Busa de Castel Sototerra, Tavaran Grando, Lungo..) aquestes formes superficials tenen un gran desenvolupament i sovint les cavitats més importants són engolidors actius que col·lecten els rierols que circulen dins de enormes depressions.

Desprès hem tingut oportunitat d'analitzar altres relleus conglomeratics amb grans dolines, engolidors i rasclers. La conclusió evident era que en climes de major pluviositat i/o litologies mès calcàries si que és desenvolupen aquestes formes.

Fragment del mapa 1:500 del ICC

Situació dels punts d'ubicació de les fotos.

Ahir, en una excursió amb els Amics dels Parcs Naturals de la Diputació Barcelona, a la bergadana ermita de Sant Quirze de Pedret vàrem poder observar aquestes desenvolupades formes de dissolució.

El paisatge local de Pedret està constituït per una successió de conglomerats, gresos i lutites, amb la gran empremta geomorfològica del proper riu Llobregat.

La Carme, dins del rascler.

Punt 1.- UTM 407798 4662522 (595m alt.)


Visió parcial, a tocar de l'ermita de Sant Quirze de Pedret.
Punt 1.- UTM 407798 4662522 (595m alt.)

Punt 1.- Detall de l'aflorament,
d'aquest conglomerat sintectònic, gairebè bretxós.

Linies de fracturació.

Punt 2.- UTM 407825 4662498 (587m alt.)

Rascleret amb solcs incipients.

Punt 3.- UTM 407517 4662394 (534m alt.)