Casteret. Deu anys sota terra.

1933 edició original

Aquest és el llibre més transcendental que s'ha escrit al llarg de la història de l'espeleologia.

La primera edició original és datada l'any 1933. A l'any 1941 ja s'arribà a la 34ena!

Quina explicació té que un llibre de divulgació de l'espeleologia es continués reeditant a una Europa en guerra? A més, a França que estava ocupada per les forces militars dels països de l'Eix?

De quin contingut especial disposa aquesta obra que s'ha traduït a diferents idiomes i editat a tants països de cultures molt diferents?

No es tracta d'un compendi científic, tampoc és rigorosa en les seves dades, el tema principal era pràcticament desconegut a l'època (encara avui no és gaire conegut), ni tan sols ofereix les grans exploracions espeleològiques que efectuaven els italians a aquells temps.

Literalment el relat és planer, àgil i entenedor. Però només amb això no n'hi ha prou per a que un llibre vagi passant de generació a generació .

Casteret començà les seves activitats a la dècada dels anys vint quan s'anaven produint molts canvis polítics generals. Es desenvolupaven nous règims, comunisme i feixisme.

Els mitjans de comunicació, diaris i ràdio, s'utilitzaren com canals de propaganda dels diferents Estats, des d'on es cantaven les sensacionalistes gestes dels seus herois que conquistaven a altres països, assolien grans cims als Alps, començaven a rondar per l'Himalaia, assolien els pols, “descobrien” noves terres, volaven cada cop més lluny i més alt, guanyaven medalles a les olimpíades.

Tot això i moltes coses més només estaven reservades per a uns pocs elegits.

Els científics ens diuen que els gens del homo sapiens estan programats, principalment, pel primordial que és la subsistència. Un dels principals recursos per a procurar-se la subsistència és la recerca.

Però un cop que ens hem assegurat poder menjar, beure, etc., l'instint no s'aplaca i continuem recercant.

Per a tenir-ho més fàcil el sistema ens dicta els models i les modes, ens fa marcar fites, ens diu el que és bo i dolent i també el que està bé i malament.

Casteret ens va explicar que nosaltres podíem banyar-nos a les aigües d'un llac glaçat, pujar-nos d'alt d'una antena, saltar des d'un penya-segat, arrossegar-nos per una gatera i sobre tot que per a recercar no calia anar-se gaire de lluny de casa. Aquest missatge és ben vigent.

Per això, llegint a Casteret ens adonem que les nostres necessitats innates de compensar l'ego són realitzables amb activitats al nostre abast. No cal que viatgem a l'espai, ens comprem un Ferrari o que ens toqui la grossa de Nadal.

En el meu cas, l'espeleologia m´ha servit per a desenvolupar les meves inquietuds de recerca, que podrien haver seguit altres direccions, però que segurament mantindrien les mateixes motivacions i finalitats.


Francesc Miret