El Pouet, a mig nivell d´aigua
El Solencio ha representat molt per mi; organització, treball en equip, anys d’activitats, conèixer la que avui és la meva esposa i moltes coses més.
Per mi i pel grup de la S.A.S. al que llavors jo pertanyia, tot va començar durant el II Campament Regional d´Espeleòlegs de Margalef, exactament el dia 30 d’abril del 1967, al que hi assistíem com a organitzadors i al que també hi era en Ramon Canela, del Badalona.
Ell ens explicà que estaven fent conjuntament amb membres de la S.I.E. de l’Àliga, unes activitats per la Serra de Guara, a Osca, que entre altres cavitats hi ha una cova que promet ser quelcom important i que si fos del nostre interès podíem col·laborar amb ells en l’exploració.
Ens va dir que, el coneixement de la zona s’inicià perquè una persona, el Gregorio Santaolaria nascut a Bara i que vivia a Binefar, havia desaparegut i pel que semblava és podia haver tirat al fons d’un avenc, la Grallera de Guara. Els van demanar si podien anar-hi, devallar l´avenc i veure si realment la persona hi era. Hi van anar l´any 1966 i a més de l’avenc dit, els van ensenyar altres cavitats, una d’elles el Solencio de Bastaras.
En aquestes coses de forats importants, el Ramón sempre ha tingut molt bon ull, així que no ens ho pensem dues vegades. Als cinc minuts ja estem preparant la primera sortida. Donat que el dia que volíem anar-hi, els del Badalona no ens podien acompanyar, vam decidir anar-hi nosaltres sols.
El Mateo Gorraiz assegurant al PouetHi varem anar per primera vegada el 13 i 14 de maig de 1967 un grup de tres persones; el Francesc Sas, l´Emili Reyes i jo.
Llavors no era difícil l’aproximació, doncs amb cotxe es podia arribar a la monumental boca de la Cova de Chavez i en deu minuts ja som a l’entrada de Solencio.
El nom de Solencio és utilitzat a la zona per indicar una cova per on temporalment hi surt aigua, així, hi ha el Solencio de Morrano, el de Santa Cilia i el que ara és del nostre interés: el Solencio de Bastaras, que pren el nom del petit poblet a on s’obre la cova.
Al no conèixer la cova l´avanç era lent, pot ser també per l’entreteniment d’anar admirant les majestuoses galeries i les fosques aigües. En arribar al primer tram amb aigua, ens sembla sentir una certa remor cova endins. De moment escoltem amb molta atenció per si fos l’aigua que puja de nivell, però no. Semblen veus!
El Xavier Alberich desembarcant al segón llac Al poc ens trobem amb quatre persones que havien entrat poc abans; una parella ben coneguda per nosaltres formada per la Montserrat Jardí i l’Esteve Petit i altres dos xicots, que segons ens van dir, eren escaladors del GES. La Montse i l´Esteve sempre anaven per lliure en això de l´espéleo i no sé per on se’n van assabentaren de l’existència de Solencio. Pel que semblava també en volien la seva part.
S´extranyaren al veure’ns, els expliquem la història i tots plegats seguim la visita. La veritat és que la coincidència va ser una bona sort per nosaltres. Ells ja hi havien estat vàries vegades i coneixien bé aquells primers trams de llacs. Vàrem poder conèixer més cavitat nosaltres en un sol dia que els primers exploradors en varies sortides.
Per cert que la tècnica d’en Petit era d’alló més particular i tant nerviosa con era ell (al cel sigui). Per exemple, per sortir del seu bot pneumàtic des del llac de la Paret de la Diaclasa no se’l va ocórrer res més que posar-se dret sobre el bot i anar passant per sobre dels altres bots que tenia al costat fins poder tocar la terra ferma. Semblava Sant Pere caminant sobre les aigües. Però al trepitjar el bot d’el Sas va entrar-hi molta aigua i ja tenim el Francesc ben xop i… emprenyat com una mona! L’Esteve no va comprendre el perquè del cabreig, però nosaltres sí.
Sala dels vivacs, centre d´operacions i magatzem de material
La segona sortida, els dies 27 i 28 .5.67 ja es va fer conjunta amb gent del Badalona; ells eren el Ramon Canela i el Rufino Sànchez. Per la nostra part, el Francesc Sas i jo. A partir d’aquí ja varen sovintejar les sortides, unes només de dissabte i diumenge i altres de més durada, com la d’els dies 7 al 13d´agost del 67 en que vàrem passar cinc dies seguits explorant la cova, en total van ser 132 hores seguides sense sortir.
El Joan Pallarés flanquejant la Paret S.A.S.Lluís Auroux
Complement afegit per en JMV:
Tal com diu en Lluís, els del GEB i la SIE estàvem treballant plegats en una campanya al sub-pirineu d’osca. La primera topo del Solencio, fins la primera paret, la vàrem fer els membres de la SIE en Mario Folch, la Francesca Rue i jo, el 11.04.1966, constatant la continuació de la cavitat: calia escalar la paret del llac.
Després del “mediatic”episodi de la Grallera, altres grups “pirates” varen iniciar una cursa tant lamentable com perillosa, boicotejant material i vehicles.
Els de la SIE no volguérem participar en aquesta guerra i deixarem per a millor temps les nostres exploracions a Guara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.