Davallant per l´avenc dels Llambrics. Gener 1965 Si li pregunteu al Josep-Manuel Miñarro, la persona més assabentada de noms de cavitats, per l´avenc dels Llampbrics, us dirà que no existeix. Ell té tota la raó, però per a mi ha arribat a existir, encara que tan sols per unes hores.
Abril del 1964. Garraf. Clàssica sortida matinal de companys del G.I.E. de Gràcia, volem anar a l´Avenc dels Llambrics, una cavitat considerada com a fàcil de visitar, doncs tot i tenir una fondària d´uns 90 m, no és necessari cap mena de material, en tot cas i com a seguretat, una corda fixa al tram inicial. És per això que en aquells temps s’incloïa en moltes ocasions en els cursets d´iniciació,.
Des de l´estació del tren de Garraf, la durada del camí a peu de pujada era de poc més d´una hora. Per diferents raons, tot just iniciat el camí, la majoria dels components del grup decideixen no pujar. Un tenia mandra, una deia que no eren dies per caminar gaire, etc. Jo tenia moltes ganes de conèixer la cavitat, així que vaig pensar: Doncs me n´hi vaig jo tot sol. Després de tot, m´han dit que l´avenc és ben senzill de fer. Vaig prendre una corda i… camí amunt en solitari! Només feia un any que feia “espeleo”
A l´avenc del Karst, Vallirana. Gener 1964
Una vegada trobat l´avenc, es complien les referències que m´havien donat: El nom mig escrit a la boca, una boca petita, una mena de gatera curta i al poc una baixada més dreta a mena de pouet. Per seguretat vaig instal·lar la corda des de fora i a la que comença a fer-se més vertical començo la davallada en ràpel. La veritat és que a mida d´anar baixant pensava que en realitat no era tant fàcil com deien, però jo, convençut i avall.
Recordo que no vaig assolir el fons de la cavitat. Tampoc en tenia la necessitat. Vaig recollir quatre bitxos i quan ja en vaig tenir prou d´avenc inicio la pujada.
Plegant “elektrons” a Garraf. Abril 1964
Si la baixada va ser distreta, sortir-ne ja va ser altre història. Escalant en unes zones i quasi a pols per la corda en altres, vaig arribar a superar el pou d´uns 20 m, just abans de la sortida. No comprenia per qué deien que era una cavitat tant fàcil. Quin havia estat el problema? Ho vaig saber una vegada vaig sortir. Molt senzill: Em vaig equivocar d´avenc! Vaig entrar a l´Avenc del Llamp ben convençut de que era l´Avenc dels Llambrics. El nom estava escrit a la boca, si bé un xic desdibuixat pel temps, només es veien bé les primeres lletres LLAM…
El fet és que jo no coneixia cap de les dues cavitats i per complicar més la situació, els avencs estan relativament a prop l´un de l´altre. Al cap d´un temps vaig conèixer també els Llambrics i vaig poder veure que era ben diferent.
Per mí sempre més s´han fusionat les dues cavitats en una sola: l´Avenc del Llampbrics.
Lluís Auroux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.