Aquest cap de setmana un assumpte familiar ens ha dut a Capdenac (França).
Aquesta localitat dividida en dos pel curs del Lot, la part baixa i moderna Capdenac Estació (La Gare) i la part Alta ( le Hault), un antic lloc fortificat, i segons diuen el darrer bastió de la resistència dels gals enfront de les tropes romanes d’en Juli Cesar.
Aquesta localitat dividida en dos pel curs del Lot, la part baixa i moderna Capdenac Estació (La Gare) i la part Alta ( le Hault), un antic lloc fortificat, i segons diuen el darrer bastió de la resistència dels gals enfront de les tropes romanes d’en Juli Cesar.
Aquests vestigis arqueològics son reivindicats com l’Uxellodunum amb un museu que testimonia que el “poble d’Astérix” lluny d’ésser una llegenda, està inspirat en una història ben real.
Aviat s’aconsegueixen els 7000 m de recorregut. Aigües amunt un gran ensorrament detura la progressió; falten uns centenars de metres per arribar a la pèrdua del torrent de “la Jonquiere” identificada com la capçalera de la xarxa subterrània.
El primer de febrer de 1965 després d’excavar un petit túnel els espeleos capdenacois, descobreixen la galeria superior que mes tard seria habilitada per la visita turística.
Aquest dia l’equip va de sorpresa en sorpresa, multitud de concrecions de formes i colors variats, i reconeix l’un darrere l’altre, gran quantitat de vestigis i empremtes prehistòriques. Autentificada la descoberta per els especialistes locals (Antiquités Préhistoriques de Toulouse) a les poques setmanes l’inestable túnel s’ensorra definitivament.
Però parlem d’espeleo. Un grup de joves scouts de Capdenac, l’any 1959 entren per primera vegada a la cova de Foissac després de desobstruir una cavitat situada per sobre d’un engolidor.
Ràpidament els scouts funden el “Spéléo Club de Capdenac” i li dediquen tot els seus esforços.
Aviat s’aconsegueixen els 7000 m de recorregut. Aigües amunt un gran ensorrament detura la progressió; falten uns centenars de metres per arribar a la pèrdua del torrent de “la Jonquiere” identificada com la capçalera de la xarxa subterrània.
El primer de febrer de 1965 després d’excavar un petit túnel els espeleos capdenacois, descobreixen la galeria superior que mes tard seria habilitada per la visita turística.
Els espeleos de Capdenac adquireixen un terreny situat per sobre del traçat topografiat i comencen l’excavació d’un pou artificial que significarà l’accés i l’inici de condicionament per a la visita del públic (1995-1996).
En 2006 en la sala Francois Rouzaud, es descobreixen pintures i gravats del Paleolític superior. Les pintures inclueixen traços negres i vermells, caprids, bisons. Grup de punt situats sobre revestiments de calcita s’interpreten com intents de donnar-lis uns aspecte antropomorf. Juntament amb les restes òssies i d’acord amb l’estil d’aquestes manifestacions es consideren anteriors al període magdalenià.
En 2006 en la sala Francois Rouzaud, es descobreixen pintures i gravats del Paleolític superior. Les pintures inclueixen traços negres i vermells, caprids, bisons. Grup de punt situats sobre revestiments de calcita s’interpreten com intents de donnar-lis uns aspecte antropomorf. Juntament amb les restes òssies i d’acord amb l’estil d’aquestes manifestacions es consideren anteriors al període magdalenià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.