En el seu interior hi neix una font i també hi ha una pica de pedra on hi degoteja aigua que la gent amb molta fe se la posa als ulls per guarir-se dels seus mals.
El Dr. Vilaseca hi trobà eines de sílex d’un assentament humà que vivia probablement en l’època Magdaleniana del Paleolític Superior.L’any 1938 dies abans de començar la batalla de l’Ebre, fou habilitada com a hospìtal de campanya per les tropes republicanes. Hi havia uns 80 llits, quiròfans, dipòsit de medicaments i dependències per a metges i infermers.
Llibre publicat per Cossetània edicions ISBN 84-9791-068-0.
“Els homes morien mentre jo era al seu costat. Era l'estiu i havien estat entrenant-se molt abans de creuar l'Ebre. Els seus cossos eren bruns i bonics. [...] És tan difícil de fer un home, i tan fàcil enviar-lo a la mort! Mai no oblidaré l'Ebre. Si anaves a fer un tomb pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort."
Aquestes paraules són d'una dona britànica Angela Jackson, que va ser a la cova hospital de la Bisbal de Falset l'estiu de 1938. Una de les moltes persones que recordaven clarament la cova i els emotius dies en què rebrotaven les esperances en una victòria republicana, abans que fossin destruïdes un cop més per la derrota a la batalla de l'Ebre.
El llibre recupera aquells temps turbulents endinsant-se en els testimonis de brigadistes internacionals, periodistes estrangers i habitants de la Bisbal de Falset. Les seves paraules contribueixen a comprendre els drames de la vida i la mort que succeïen més enllà del camp de batalla. Durant les dècades posteriors a la guerra, els records d'aquestes experiències varen anar per camins radicalment diferents. L'autora compara les pautes, britànica i espanyola, de record públic i privat i conclou amb una perspectiva personal de la cerimònia commemorativa que es va fer a la cova l'any 2001.
Angela Jackson amb el brigadista Sam Russell en la presentació de la novel·la a Cambridge el juny del 2007
L’ajuntament comprà la cova l’any 1992, i es va conduir l’aigua de la font a un dipòsit soterrani, es van fer murs nous a tota la cova, un edifici al peu amb barbacoes, etc.
El 25 de setembre de 1983 s’hi celebrà una festa durant la qual es beneí una imatge de la Santa que hi queda instal·lada. Cada any, el segon diumenge d’agost s’esdevé un aplec sardanista amb que ja s’ha fet molt popular.
Felicitats Victor, molt bé, unicament rectificar que A.Jackson no va ser infermera sino que és la historiadora que va investigar i escriure el llibre.
ResponEliminaJosep Masip Ardévol