Habitualment no parlem directament de política en aquestes notes, però la celebració d’aquest col•loqui al que m’he inscrit, m’aconsella a fer una reflexió com a espeleòleg per tal que no es perdi la memòria històrica relacionada amb el nostre entorn, ja que hem sento implicat en la tasca de fer del treball sobre la memòria del passat una eina de pedagogia envers el futur.
No vaig viure la guerra “incivil”, però trenta anys de la meva vida han estat sota la dictadura franquista i comprenc que als més joves els hi resultarà difícil de creure que hi ha hagut períodes en els que no es podia sortir a la muntanya sense permís, que no podies publicar res en català, que no es podien fer reunions sense autorització, que hi havia una censura prèvia de qualssevol acte públic, que inclús s’enviava un delegat governatiu a les classes teòriques dels cursets i n’obligava a utilitzar la “lengua española”, etc.
La Direcció General de la Memòria Democràtica organitza aquest col•loqui, amb el propòsit de fer confluir reflexions i experiències sobre la necessitat d’erigir la memòria democràtica en patrimoni col•lectiu, una necessitat que Catalunya comparteix amb molts altres països de la Unió Europea i d’arreu del món que han patit processos traumàtics.
Els estats democràtics basen la seva identitat en la proclamació de la tradició democràtica i en el reconeixement moral i social de tots aquells ciutadans i ciutadanes que van donar el millor de si mateixos per preservar-ne els valors essencials.
Una de les tasques que caldria fer és recopilar els casos dels que ajusticiaren als “enemics” precipitant-los en cavitats verticals naturals, tant en plena guerra com en els anys posteriors, d’aquesta manera es dificultava la localització dels “desapareguts” i s’estalviaven els enterraments.
Recordo que en Higinio dels espeleos d’Enginyers Industrials de Madrid estava interessat en el tema, però no m’ha estat possible, encara, de parlar-li del tema.
Fent una recerca preliminar per internet ja he trobat diversos casos:
Sima de Jinamar en Canaries,
Sima de Otxoportillo en Navarra,
Pozu de Funeres en Asturies...
Sima de Jinamar
Sima de Funeres
D’aquest últim cas reprodueix-ho la següent narració:
En los primeros días del mes de Abril de 1.948, las Fuerzas represivas del franquismo iniciaron la captura de trabajadores en sus respectivos domicilios, y lugares de trabajo -o en el trayecto-; principalmente, por la noche, reuniendo a 22. Número que tampoco puede precisarse con exactitud. Ya que las “Desapariciones” eran frecuentes en aquella Época; sin que hubiera otra información que la de boca y oído ... No obstante, el número de 22 figura como más posible de las personas asesinadas el 13 de Abril de 1.948 en el POZU FUNERES. Hechos prisioneros en los lugares de la Ferrería, Barredos y Soto, de Laviana; San Andrés, de San Martín del Rey Aurelio; e Infiesto y Bimenes ... Reunidos en una Cabaña, son conducidos al Pozu Funeres; siendo en todo momento torturados ... Y una vez ante la sima del Pozo, arrojados al fondo. Quedando algunos con vida; ya que un pastor sintió los lamentos que salían del interior, algunos días después. Lo cual, hizo que los asesinos volvieran y derramaran cal y gasolina dentro de la sima; incendiándola con dinamita ... Y durante algún tiempo, no permitieron el paso por aquellos parajes a ningún visitante. Ni siquiera a los habituales pastores de la Zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.