dilluns, 8 d’octubre del 2007

Cova submarina de la Meda Xica


Adaptació del dibuix de la Cova de la Meda Xica


Aprofitant l’excel•lent servei de la Xarxa de biblioteques Municipals de Barcelona he tingut l’oportunitat de llegir el llibre de Joandomènec Ros “Exploració, joc i refelxió” (2006) on es recullen diversos textos de l'autor, que reflexionen sobre la ciència en general.

En l’article “La indeterminació de Heisenberg també en biologia” explica el cas del estudi d’en J.M. Gili, T.Riera i M.Zabala de la Facultat de Biología de la U.B. publicat en Marine Biology en 1986 amb el títol “Physical and biological gradients in a submarine cave on the Western Mediterranean cost (north-east Spain), treball del que no tenia cap noticia i que gràcies a la bibliografia de Ros he pogut localitzar en l’SringerLink.

Volien estudiar l’estructura la dinàmica hidrogràfica i del plàncton d’una cova submarina força aïllada de l’exterior, en la Meda Xica; si entraven en immersió a prendre mostres, que era la possibilitat més òbvia, la mateixa turbulència generada pel moviment dels escafandristes, i el batec de les seves aletes hauria alterat qualssevol estratificació de les aigües (que era la hipòtesis de partida). La solució va consistir a “intubar” la cova (instal•lar-hi tota una sèrie de tubs que s’obrien en diferents indrets i profunditats, així com sensors de temperatura), esperar un temps prudencial per permetre que qualssevol alteració generada per la preparació del dispositiu experimental desaparegués i tornessin a establir-se les condicions d’aigües encalmades (un parell de setmanes)i, llavors, des de fora de la cova anar bombat suaument petites mostres d’aigua de les quals se’n mesurava la salinitat, els nodriments, l’oxigen, la clorofil•la, el plàncton, etc.

El resultat obtingut es que tot i que no existeix cap gradient longitudinal per la temperatura, salinitat, oxigen i el volum de partícules suspeses, la biomassa animal es redueix des de 260 grams per m2 a la boca, fins els 80 grams per m2 a l’extrem de la cova als 50 m de penetració horitzontal. Això suggereix que la disminució de la biomassa no es pot explicar pels gradients fisicoquímics, ja que deu existir una circulació dins de la cavitat que garanteix l’intercanvi hídric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.