Com a complement de les visites subterrànies, i ja que el nostre itinerari s'apropava, var anar a donar-hi una ullada a l'abric del Mas d'en Carles i les seves pintures rupestres el dijous 30.03.2017. El gup era format per: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert, Rafel Solanas, i “Víctor” .
L'aproximació habitual per arribar a aquest indret parteix del fons de Barranc del Pirro, però nosaltres vam improvisar unes senderes que parteixen de la plataforma superior d'aquest relleu encinglerat entre el Mas d'en Requi (actualment conegut com Casa Rural de l'Arlequí) i el Mas de Jaumet.
De fet, de Can Jaumet ens deien que des d'aquest indret no es podia davallar el Cingle de Mas d'en Gran, Però tot travessant filats i desgrimpant ressalts ens anem despenjant amb la confiança que el Josu, que ja repeteix, sabrà trobar el "bon" camí.
Situació i accés
Abric del Mas d'en Carles
El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat d'uns 20 metres de longitud que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.
 |
| Un niu al sostre de l'abric |
 |
| Petita cavitat just al costat de la balma |
Les pintures es localitzen en un gran bloc de pedra calcària, d'uns 2,5 m d'amplada, que presenta una petita visera en la part alta i que forma part d'un gran penya-segat. El bloc suport de les pintures presenta una pàtina més antiga que la resta de les parets de la roca, la qual cosa porta a la hipòtesi que en el cas que haguessin existit més pictografies no s'haurien conservat.
Les pintures eren conegudes per veïns de la zona i l'any 1927 en comunicaren l'existència a J. Iglésias i Salvador Vilaseca que hi realitzaren treballs de camp i en publicaren els resultats. Es van localitzar també, al barranc adjacent a la balma, fragments de ceràmica feta a mà amb decoració de "mugrons". Aquestes representacions de pintura rupestre estan legalment protegides com a Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, tot i que no hem vist cap indicador en el propi lloc.
En total s'han individualitzat 16 figures d'estil esquemàtic, que corresponen a barres, digitacions, cercles, elements cruciformes, puntiformes, un oculat, figures antropomorfes -una d'elles amb els braços en nansa- i traços i restes de difícil interpretació. Totes les figures presenten la tècnica de digitació i algunes també la de traç simple. Els colors són vermell, vermell-castany i vermellós.
Barcelona Julio 1988.
No ens ha estat possible consultar la fitxa del Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Corpus de Pintures Rupestres Vol II Àrea Central i Meridional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.