Des de Yaso, la panoràmica de la Serra
de Guara, i més amb neu, és espectacular.
Introducció:
Es presenten una sèrie de material gràfic del Solencio de Bastaras. No podem deixar a banda la cova de Chaves, tan lligada al Solencio.
Es presenten una sèrie de material gràfic del Solencio de Bastaras. No podem deixar a banda la cova de Chaves, tan lligada al Solencio.
Es tracta de fotografies i diapositives
(la majoria) fetes quasi totes pels components de les primeres exploracions de la S.A.S. entre el 14-5-1967, fins a l'any 1970. D'això ja en fa uns cinquanta anys!
En diferents articles ja se n'han editat
algunes, però aquí es vol presentar una visió més àmplia i més completa de la
cavitat. Resta molt de material inèdit: Fèlix Alabart; Francesc Sas; Ramon
Canela, etc., que pot ser un dia també el podrem recuperar i mostrar.
Les fotos en paper, solen mantenir-se en
bon estat, però les diapositives... No sé si és per la marca, pel processat,
per la conservació, o per tot plegat, que moltes d'elles van prenent una
coloració blavosa, a vegades molt intensa (en especial l'Agfa), amb la que
perden molta qualitat. El sistema és escanejar-les com més aviat millor, però
el temps va passant i no ens recordem de fer-ho fins que ja és massa tard.
Totes han passat per un programa corrector, havent fet el possible per
millorar-les. Per favor, veieu els resultats amb bons ulls!
Vista aèria de la Serra de Guara, presa
des d'un avió en el trajecte Pamplona-Barcelona. S'aprecien moltes depressions,
plenes de neu a la part més alta de la serralada.
El poble de Yaso, que va ser el centre
d'operacions. La casa de l'avet era la del Bernardino.
En Bernardino Sarasa ens va fer de guia, ens va acollir a casa seva, ens guardava el material, ens aconsellava, etc. La foto no és bona, però no en tenim cap més. El Bernardino es mereix ser recordat.
En la topo de la cavitat hi ha les
indicacions dels diferents trams o galeries amb personalitat pròpia i
diferenciada, que anirem mostrant en agrupacions fotogràfiques. El volum del material exposat
aconsella presentar-ho en dues sessions. Sota cada vista s'inclou un breu
comentari del lloc de la presa.
-1: VISTES EXTERIORS i COVA DE CHAVES
La gran boca de la cova de Chaves. Abans
es podia arribar amb cotxe fins ben a prop.
La cova de Chaves, l'any 1971, va ser
protagonista d'una de les proves de permanència de l'Emili Reyes. El dia de la
sortida de l'Emili.
La represa del riu Alcanadre. Hi anàvem a refrescar-nos i fer ximpleries amb els
bots.
-2: SOLENCIO, DES DE L'ENTRADA FINS EL POUET
-2: SOLENCIO, DES DE L'ENTRADA FINS EL POUET
La peculiar entrada actual del Solencio
(abans ho era la cova de Chaves) amb la Rampa dels "Bolos", que a
vegades s'havia de desobstruir per poder-hi entrar
La Mitja Lluna, un
ensorrament que origina una segona entrada, entre la boca i El
Pouet
El Pouet, el primer obstacle que s’havia
de salvar. Anys després ja es podía flanquejar amb ferros clavats a la paret, obra dels de Peña Guara d'Osca. Els "figurants" són: Joan Pallarés i Eduard Pagés†
3- TRAM DELS LLACS
Els noms dels llacs del tram inicial, han donat peu a nomenar-los amb diferents noms. En fer la topografia es va decidir que només s'anomenarien Llac aquells que sempre estesin amb aigua. Així, de Llacs n'hi ha quatre, tot i que el quart, quan el nivell és baix és un sol llac, però si el nivell és alt, una part central sifona i es converteix en dos. Algun sector, abans i després de la Paret Peña Guara, s'inunda temporalment ocasionant més d'una zona que també exigia l'ús del bot.
Jaume Bley † i Francesc Sas, embarcant en un dels llocs més fàcils, El Pouet, el primer obstacle que s’havia de salvar. Anys després ja es podía flanquejar mitjançà ferros clavats a la paret.Els noms dels llacs del tram inicial, han donat peu a nomenar-los amb diferents noms. En fer la topografia es va decidir que només s'anomenarien Llac aquells que sempre estesin amb aigua. Així, de Llacs n'hi ha quatre, tot i que el quart, quan el nivell és baix és un sol llac, però si el nivell és alt, una part central sifona i es converteix en dos. Algun sector, abans i després de la Paret Peña Guara, s'inunda temporalment ocasionant més d'una zona que també exigia l'ús del bot.
Aquesta maniobra tampoc té gaira dificultat, al menys amb el nivell del llac que veiem. Pot ser que, en època de sequera, es trobi una paret en lloc d'aquesta platjeta. Fons fotogràfic Joan Pallisé.
La foto anterior i la posterior, és del mateix llac (temporal)
Aquesta zona, quan puja el nivell de l'aigua, es converteix en un ùnic llac.
La Paret de la Diaclasa, un dels pitjors obstacles a superar dins el tram dels llacs. Al cap d'uns anys, els del grup Peña Guara hi van instal·lar un cable per facilitar la pujada del material.
Arribant a la part superior de La Paret de la Diaclasa. Ja estem salvats!
Ajudant a desembarcar. Al principi s'utilitzaven els rems que venien amb els bots Duarry, però aviat es van deixar, feien més nosa que servei.
Superant l'ùltim llac, el Llac del Pont, mitjançà una tirolina de cable d'acer. A l'inici el llac es passava en bot, fins que Peña Guara va instalar el cable. Tot i així, no sé si era millor un camí o l'altre...
-4: LES GALERIES ACTIVES
D'aquest indret, als inicis de les galeries actives en deiem La gran orella
Les galeries mostren les clàssiques
empremtes d'erosió de les conduccions sota pressió.
Alguns llocs precisen instal·lació de
material per salvar petits desnivells amb seguretat.
Els trams
de galeries més planers, contenen importants sediments sorrencs. Algun d'ells ha servit per fer-hi bivacs.
Més endins les galeries segueixen
diaclases verticals, amb sostres que, llavors, no s'arribaven a distingir. Veiem la Galeria de l'esquerda.
En alguns llocs de la Galeria de l'Esquerda, el terra és ple de blocs
recoberts de fang, que dificulten el progrés.
Final de la 1ª part.
Final de la 1ª part.
Impressionant document fotogràfic de les èpiques primeres exploracions al Solencio de Bastaras, una joia de fotos Lluís, volem mès!!
ResponEliminaTempus fugit
Enric P.