Fèlix Alabart al Solencio de Bastaras, 1968

La fotografia que encapçala la sèrie completa, amb el títol i complements.

Ja fa uns quants anys que a internet vaig trobar una col·lecció de fotografies (o diapositives?) de l'any 1968 del nostre sempre estimat i recordat Fèlix Alabart. Les vaig descarregar i guardar, donat que era un tema que m'interessava. Avui dia no les he pogut retrobar a internet. Crec que eren a la pàgina web de Balmat Esports. He trucat i m'han dit que havien retirat de la pàgina els apartats de fotografies.

A conseqüència de diversos articles publicats recentment sobre el tema del Solencio de Bastaras, s'ha cregut interessant editar també aquesta col·lecció per donar a conèixer un important fons fotogràfic.

Segons escriu el Fèlix a la primera foto de la presentació, es tracta d'un reportatge fet "sobre la marxa". Ja voldria jo que a mi m'haguessin quedat la meitat de bé sent sobre la marxa. Ell tenia el costum de fer la seva feina quasi en solitari, ja que l'aparició de la clàssica boira quan hi ha un grup nombrós, impedeix els bons resultats. A més, ell solia entrar de nit, quan els altres no el destorbaven.

El 25-7-69 vam coincidir amb el Fèlix a la cova del Forato de los Moros o cova de Aso i en acabar tots vam tornar cap a Barcelona, quedant-nos a la platja una estona. No recordo a quin lloc, però l'escena ens portarà molts records per aquestes dues persones que ens van deixar: el protagonista d'aquest post, el Fèlix i la Mª del Mar Sastre.

Topografia completa del Solencio de Bastaras, amb els trams desplaçats, per aclarir-la

Quan un no ha fet les fotos, se'l fa difícil reconèixer els llocs, tret dels que són inconfusibles. Com sigui que als originals no hi ha títols, procurarem citar el lloc o la zona aproximada, sempre que la reconeguem.  Pel que sembla, la visita va anar, naturalment per Els Llacs i després per la via de les Galeries Actives. No hi ha cap vista d'altres llocs. Jo crec que van fer aquest recorregut, suposant que no van arribar a la Paret SAS, ja que el Fèlix hauria fet fotos molt característiques de la zona de la Galeria de l'Esquerda.

Les fotos es presenten en el mateix ordre que les va editar el Fèlix. En teoria haurien de seguir el sentit de la visita, tot i que hi trobo algunes discrepàncies, que no ens treuran el gaudir d'aquestes vistes.

Esteve Petit; Montserrat Jardí; Manel Sol i Joan Ramon Lairisa, entre l'entrada i El Pouet

Anirem indicant les zones amb una X sobre la topo.

Les tres fotos superiors, corresponen a El Pouet. Actualment aquest obstacle es supera amb ferros clavats a la paret.

Aquest pouet o estreta desviació descendent podria ser el que en dèiem El Caragol, per l'aspecte de l'erosió en espiral. Està ben endins de les "Galeries Actives", tot i que, si és així, la foto hauria d'estar entre les del final. 

Sembla ser el llac temporal just abans de la Pared Peña Guara

Segon llac. A punt de desembarcar cap la Paret de la Diaclasa

Segon llac i Paret de la Diaclasa

La Paret de la Diaclasa

Aquest lloc el vam batejar com La gran Orella. Són les primeres galeries de les actives després dels llacs.

Un campament de bivac en una platja de sorra, dins les Galeries Actives

Hi ha algun indret, com aquest les cinc vistes anteriors, que no el recordo en absolut. Segur que es tracta de les Galeries Actives, pot ser alguna derivació que desconec i que van escalar per veure la possibilitat de noves vies.

Tampoc recordo aquestes cinc darreres. En tot cas, és abans de la Paret SAS.

En el cas que algú tingui algun record més, envieu un comentari.

Aqui s'acaba aquesta magnífica mostra fotogràfica del nostre mestre Fèlix.

Condemna per la destrucció del jaciment de la cova de Chaves

La cova de Chaves en el seu estat natural dels anys '70.

En Joan Pallisé ens ha fet arribar aquest article i a més el presenta amb un escrit de la seva autoria.

Nota Introductòria:

Ecologistes en Acció és una confederació de més de 300 grups ecologistes de tot l'estat espanyol que fou constituïda el desembre de l'any 1998 a partir d'una munió de grups que actuaven dins l'ecologisme i activisme social. Inicialment ho feien en àrees molt concretes del territori i de vegades en algunes temàtiques especialitzades com l'energia, el canvi climàtic, els residus, la protecció dels ecosistemes naturals... però que amb la seva confluència han aconseguit convertir-se en la consciència ecològica d'un poble poc sensible a la problemàtica ambiental. Ecologistes en Acció, s'ha caracteritzat pel seu rigor, activisme i radicalitat en defensa del patrimoni ambiental del país, al marge de qualsevol organització política.

Des dels seus inicis ha editat la revista Ecologista oferint un ampli ventall d'articles amb diverses temàtiques però sempre des d'una visió crítica i alternativa al "Capitalisme canalla" que ens ha tocat viure. En el darrer numero de la revista (nº 91), s'ha inclòs un extens article d'Eva Escario (Ecologistas en Acción, Huesca) amb el títol "La cueva de Chavez, historia de una barbarie" on hi ha de manera resumida la llarga lluita d'aquest col·lectiu contra un desgavell que mai s'hauria d'haver produït en un espai natural emblemàtic com és el Parc Natural de la Serra de Guara, la seva reserva privada de caça i un dels jaciments prehistòrics emblemàtics de l'indret: la cova de Chavez.

Un país normal, que comptés amb una classe política sensible i un poder judicial independent, mai hauria permès aquest desgavell atès que hagués actuat d'ofici i de manera ràpida; si bé la realitat és que no han fet pràcticament res per impedir-ho i tan sols han actuat tard, de mala gana i totalment a remolc de l'esmentada organització Ecologistas en Acción. Si algú considera exagerada la nota adjunta, només li proposem fer "la prova del nou", invitant-lo a fer una passejada virtual sobre l'indret amb el Google Earth i de ben segur quedarà astorat de la destrucció ambiental provocada, cova de Chavez a banda.

Com aquest és un territori ben conegut per la comunitat d'espeleòlegs de casa nostra, hem cregut adient incloure l'esmentat article perquè cadascú en tregui les pròpies conclusions. JPC 

Aqui podem veure els grans blocs que ocupàven la boca (veure dues fotos abans) i comparar amb el terra arrassat de la fotografia superior. Desembre 1970, durant la permanència de l'Emili Reyes.

A la fotografia de dalt a la dreta (nº 5), es veu la vall (de color verd) que havia estat inclosa dins del tancament i que ha estat retornada.

Agraïm al Joan la seva important col·laboració.