![]() |
Segona part: -3: Agoudal i Imilchil. -4: Agadir; Tizgui N´Chorfa i Puits Cochrisco |
SEGONA PART: Des d'Agoudal fins al final del viatje.
-Dia 22: Resseguint les pistes que deixem abans, unes parts amb
ferm i altres amb terra, i amb unes timbes impressionants, arribem a Agoudal a la nit, enmig d'una zona semidesèrtica i després de passar per
Imilchil i els seus coneguts estanys amb romàntiques llegendes, pernoctem en un
alberg força còmode. Ací pretenem visitar una gran cavitat molt interessant: la
Akiam ins er Rebbi, ja coneguda per nosaltres en anteriors expedicions, tant de
BIOSP com d'altres grups (ERE, etc). Parlant amb el responsable de l'alberg,
sembla que no tindrem cap entrebanc per visitar la cavitat i fer el que vulguem
dintre. Tant de bo que sigui així.
-Dia 23: Ben d'hora, resseguim la pista, força malmesa,
fins a arribar a prop de la cavitat. Després de tants anys, em costa situar-la,
però amb un parell de voltes es troba el camí que puja fins a la cova, força
coneguda a la contrada per les llegendes que la volten i per alguns
arranjaments d'obra per, un dia, fer-la turística.
Cova Akiam ins er Rebbi |
Tenint en compte que aquesta cavitat està situada a 2.700
m s.n.m., pateix del que nosaltres diem "el mal d'altura" de les
cavitats: a més altitud, menys biodiversitat. Això ho hem copsat a cavitats de
Pirineu i del Maestrat, i sembla que ací també es repeteix. Malgrat les
condicions idònies de temperatura (10ºC) i humitat (78,5%) la fauna és tan
escadussera que tan sols agafem el que semblen ser uns col·lèmbols diminuts, a
més d'aranyes amb característiques de ser exteriors, caçades a la boca de la
cavitat. Aquesta cavitat és una surgència força activa, que drena l'altiplà
superior. Tot l´any es manté un cabal de tal volum, que últimament han fet una
canalització fins al poble, per tal d'abastir d'aigua de boca a Agoudal.
Intentem localitzar una cavitat de tipus tectonic a pocs
quilòmetres de l'anterior. L'aduar (petit poblet de quatre cases) que vam
trobar fa uns anys al peu del turó on hi és la cavitat, ara resta desert i
despoblat. Hi recordo unes escletxes prou fondes, molt polsoses, amb unes
restes de construcció per aprofitar l'aixopluc que oferia la muntanya. Parem un
pastor que troben, i ens diu que "ils sont colmatés", o entenem
quelcom així, volent dir-nos que estaven colgades o ensorrades. Ho deixem.
Una nit més a l'alberg d'Agoudal, on trobem una colla de
jubilats francesos que ens conviden a una ampolla de vi blanc. S'agraeix!
-Dia 24: Marxem cap a Agadir, on esperem fer un una
bona feina en una sèrie de cavitats que ja tenim previst visitar.
D'acord amb els plans previstos, quan arribem a aquesta
ciutat ens posem en contacte amb l'Association Sportive de la Speleologie de
Agadir. Al darrera han quedat centenars de quilòmetres amb unes condicions
deplorables per l'estat de les carreteres i per la circulació caòtica i suïcida
dels camions i autobusos. Sempre tenim en compte no circular de nit, però a
vegades un recorregut no previst o una ruta desconeguda ens obliga a fer
carretera de nit, quan el tràfic es multiplica per cent, a causa de la sortida
de camions i autobusos per evitar els controls policials. Tothom va la a la
seva, amb uns avançaments d'allò més irregulars, fent servir unes llums
incorrectes o poc adients quan es porten, o bé fent un ús abusiu del seu volum
i tonatge.
![]() |
Local de l'Association Sportive de la Speleologie de Agadir |
-Dia 26: Després de passar la nit en un hotelet força
conegut per nosaltres i a un preu molt assequible, ens entrevistem amb
Lahoucine el Faouzi i Aziz Higuious, representants de l'Association Sportive
de la Speleologie en una reunió una mica tensa, on exposem el projecte
d'investigació actual, entregant un dossier que recull les nostres intencions.
Ens comuniquen que si volem continuar amb la nostra tasca, deurem formalitzar
un conveni de col·laboració entre una universitat d'Agadir i altra entitat semblant
del nostre entorn a Catalunya.
Amb aquestes condicions i sense cap comiat ni salutació
acabem la reunió, rebutjant l'oferiment d'un membre de la seva associació com a
guia, ja que les condicions i el preu proposats considerem són molt abusius.
Amb tot aquest enrenou, trobem molt a faltar el consell i empara de Miguel
Ulpiano, company espeleòleg i funcionari del Consolat d'Espanya en Agadir.
Malauradament, a hores d'ara resta jubilat i malgrat totes les gestions, ens ha
sigut impossible localitzar-lo.
-Dia 27: Amb aquestes premisses, pugem a Tizgui N´Chorfa,
petita localitat amb un munt de cases esparses i molt propera a la cova Win
Tindouine, i reservem hostalatge en un alberg (gite d'etape) amb menjar i aigua
calenta inclosa. En aquestes alçades de l'expe, i després de bivacs al costat
de la carretera i llaunes de "fabada" i tonyina, cal donar-nos una
mica de comoditat i netejar-nos la quisca de dies i la pols de les cavitats que
ja portem a sobre.
La previsió és recol·lectar en tres coves: Wit Tindouin,
ifri Tagadart i Imi Ougoug. Aquesta és la nostra intenció, però trobem un equip
de l'Association Sportive de la Speleologie prenent mides a
la boca de la Win Timdouin, presumiblement per instal·lar una reixa i
substituir la que hi ha, que es pot superar per baix o per dalt. Amb aquesta
situació, es decideix, de moment, anar a la ifri Tagadart, surgència activa de
pocs metres de recorregut, per culpa d'un sifó al poc de l'entrada, i que fa un
temps va ser bombejada per un equip d'espeleòlegs d'Andalusia, encara que no
van poder avançar gaires metres més.
S'escorcolla a fons l'escàs espai que presenta la
cavitat. A la tornada, el vigilant de la cavitat ens autoritza a donar una
ullada a la boca de la Win Tindouine i així donem per finalitzat l'escadusser
reconeixement de les cavitats de Tizgui N´Chorfa, oblidant-nos de la Imi
Ougoug, interessant i activa surgència, de la que desconeixem la situació.
-Dia 28: Al matí següent, copsant les dificultats
trobades, decidim fer via cap als Puits Cochrisco, important zona càrstica al
nord d'Agadir. Hem decidit no arribar fins a Sidi Ifni, ja que l'any passat es
va fer un reconeixement i recol·lecció exhaustius a les cavitats de Souk el Tleta
des Aksass, i donem per acabada aquesta zona.
Instal·lant el següent pou de la CA-8 |
Trobem l'altiplà on estan situats els Puits Cochrisco.
Mengem una mica i intentem muntar el campament, però en el terreny tan pedregós
no troben cap lloc per plantar la tenda. Fins ara no hem pogut muntar la nova
tenda que portem, a causa de les arribades tardanes als llocs o a les
incomoditats del terreny, i tot això ens ha obligat a fer bivacs, dormir en
albergs o invitats a casa d'algú. De nou, bivac. Sort hem tingut del temps,
força agradable de temperatura i cap intent de pluja.
Com tenim encara unes hores de llum, decidim fer alguna
cavitat de les moltes que hi ha als voltants. Ens decidim per dues que ens són
desconegudes: la CA-8 amb una fondària de 60 metres, que la faran el Carles i
el Makram, i altra que hem trobat que faré jo: una boca petita i un sondeig a
la pedra ens revela una fondària d'uns deu metres. A la boca de la CA-8 hi ha
un parell de spits posats per mi l´any 2003. És important el trepant, en
prevenció del que es pugui trobar a baix. Malauradament, es queda amb la
bateria esgotada fent la instal·lació del pou següent.
La segona cavitat, que teòricament és un pou de deu
metres, es converteix en quelcom bastant més gran. Un quaranta de corda em
porta a un pou cilíndric que no s'acaba mai. Les pedres llançades toquen un
replà de dos pams i no cauen al buit; amb raó no se sent res més. Penjat a
l'extrem de la corda, es veu la continuïtat del pou. Es recol·lecten, per les
parets del pou, algunes aranyes. Després, consultant el catàleg, identifiquem
la cavitat: és la CA-6, amb un únic pou de noranta metres.
També es fa una bona collita en una petita cavitat que
travessa la pista per baix, i que no està catalogada: una galeria descendent
d'uns deu metres, porta a una gatera i una saleta amb certes condicions
d'humitat. Aquesta cavitat l'hem anomenat CA-11, seguint amb la numeració del catàleg.
Considerant que ja l'any passat es van fer unes bones
recol·leccions en aquesta zona (avui hem fet cavitats que no vam tindre ocasió
de fer anteriorment), parlem de la possibilitat de donar per tancada la recerca
en els Puits Cochrisco, deixant de banda les cavitats de Souk el Tleta des
Aksass, també prou escorcollades en l'expe de l'any passat. A més, ja fa molts
dies que treballem i els ànims estan poc o molt apaivagats. Es decideix, de
comú acord, començar a tornar, amb la idea de fer alguna cavitat interessant
que no s'aparti massa de la ruta convinguda. Fem d'una tirada la ruta fins a
Taza.
![]() |
La Grotte Friouato. A dalt, el pou de -160 m amb les escales d'accés (X). A baix, la zona X de les escales |
-Dia 29: Ens trobem de nou amb els companys de la Friouato,
on mengem i dormim mercès a l'amabilitat de Jounes el Kasmi. Aprofitant
l'avinentesa, es dóna una ullada a la Ghar Bied, cavitat on vam trobar l'únic
exemplar del coleòpter Trechus groubei vàlid pels nostres estudis d'ADN que es
va fer d'aquest gènere. Nova recol·lecció d'aranyes. A més, també fem un petit
escorcoll en les galeries d'una mina propera a la cavitat, guiats per vilatans
d'Ain el Ouda, aduar proper a la cova.
Ara sí que ja donem per tancada l'expe. Deixem Makram a
Casablanca, no trobant paraules per agrair la seva col·laboració i recolzar per
part nostra l'interès que ha demostrat per la biologia subterrània. Han sigut
vint dies intensos, amb moltíssims quilòmetres, 4.000 al Marroc, fets sota unes
condicions força complicades, escorcollant el terra i parets de vint cavitats,
amb activitat a un ritme trepidant, tot aprofitant el temps al màxim, sempre
per poder fer alguna cavitat més.
Des de Casablanca, tornem a la península per Ceuta,
arribant a Tarragona l’1 d’octubre amb 5.400 Km a l’esquena.
Tot aquest treball no s'ha limitat al temps que ha durat
l'expe: un mes abans es va haver de preparar material d'espeleo; comprar
menjar; estris d'acampada; recanvis pel cotxe; bidons de gas-oil de
reserva..., tot el que en molts llocs de les zones rurals de Marroc no es pot
trobar: un volum per omplir fins dalt el remolc i un pes de sis o set-cents
quilos.
A més, organitzar l'expe en tots els sentits: temps
disponible i horaris de tot tipus; zones a treballar; cavitats que trobarem;
rutes que s'han d'agafar; mitjans amb els quals poden comptar; quin tipus de
material biològic té una importància especial; entitats o persones que poden
col·laborar amb la nostra tasca al Marroc; plans alternatius en cas de fallida
de qualsevol situació... Treballs que s'han portat a terme pels membres de
BIOSP, especialment el Lluís, amb la seva vessant de relacions públiques.
Ara s'haurà de preparar i estudiar el material biològic
recol·lectat i veure quines sorpreses tindrem al trobar, potser, espècies
noves. S'ha de tindre en compte que, segons les nostres referències, els
araneids cavernícoles del Marroc són pràcticament desconeguts: del material
recol·lectat en anteriors expedicions tenim set espècies noves del gènere
Lepthyphantes, i cal comptar amb la munió de gèneres i famílies d'aquest ordre.
També es deurà tindre en compte tota la resta de material biològic
recol·lectat: coleòpters, miriàpodes, etc.
No volem acabar aquesta nota sense fer paleses les
creixents dificultats que sovint trobem al Marroc per desenvolupar la tasca que
ens hem proposat. Esperem que els contactes amb entitats culturals i els futurs
convenis de col·laboració es puguin portar a terme i facilitar-nos els permisos
sobre el terreny.
Fins la propera expedició!
Autor de l'escrit: Floren Fadrique.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.