espeleobloc: Expedició biospeleològica ATLAS 2016 al Marroc. 1 (2)

A la boca de la cova Akhiam ims er Rebi

Primera part (de 2): des de l'inici fins Agoudal

En Floren Fadrique ha escrit una crònica de l'expedició biospeleològica al Marroc, en dates del 13 de setembre a l'1 d'octubre del 2016. Ja en van divuit d'ençà que es va iniciar aquest Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc l'any 2001.

Zones visitades en l'expedició del 2016: 1-Taza; Daya Chiker.
2- Jbel Bou Iblane. 3- Taglefth; Fariata i Tagzirt. 4- Agadir

ATLAS 2016:

Una vegada més i superant els entrebancs que sempre es presenten, hem fet l'expedició d'enguany al Marroc. Continuem amb la recol·lecció d'aranyes, tot destinat a un projecte encetat fa un parell d'anys, sota la direcció del Dr. J. A. Barrientos, biòleg i professor de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

L'objectiu que ens hem proposat, força ambiciosos, és principalment la recol·lecció d´exemplars útils per a l'estudi posterior, és a dir no immaturs o femelles, d'aranyes del gènere Lepthyphantes, en cavitats de, pràcticament tot el Marroc, des del nord del país, Taza, fins a Sidi Ifni en el sud. Això ha representat fer més de quatre mil quilòmetres per Àfrica, a més del recorregut dins la península

L'equip, més aviat reduït, el formem Carles Fontgivell i l'autor d'aquest post. A més i mercès a les gestions de Ll. Auroux, vam comptar amb l'ajut inestimable de Makram Leknizi, un espeleòleg de Casablanca, que es va oferir a participar durant tota l'expedició. Hem de dir que la seva col·laboració va ser imprescindible per aconseguir els objectius previstos: parlar amb els naturals del país per aconseguir informació, gestions amb les autoritats locals, etc.

-Dia 13:Sortim i fem via cap Almeria, on agafem el ferri que ens deixarà el 14 a Melilla, on arriben a primeres hores del matí i una mica preocupats pels entrebancs que suposa passar la frontera de Beni Enzar pel volum de gent i vehicles que de segur ens trobarem. Ens emportem la gran sorpresa de no trobar a ningú: som els únics. No havia passat mai això. Els gendarmes ens expliquen que és la festa del Corder (Eit el Adha), i que tothom hi és a casa de celebració. Tampoc trobem a ningú per la carretera, amb el que podem fer via amb molta tranquil·litat i rapidesa cap a Taza, primera zona de treball d'enguany. A més, prenem l'autopista des de Taourirt a Taza, el que ens estalvia carreteres en mal estat i travessar poblacions. També anem sols.

Ens retrobem amb Makram a l'estació d'autobusos de Taza, tal com ja havíem convingut, i després de les presentacions de rigor, pugem a Bab Bou Idir. Volíem entrar a la cavitat turística "Friouato" on el responsable, Younes el Kasmi, ens comunica que roman tancada per manteniment.

La Daya Chiker en les dues versions: seca i inundada en èpoques de plujes

Aquesta zona de la Daya Chiker presenta un extens i molt desenvolupat carst, amb un gran nombre de cavitats, moltes d'elles amb un recorregut i fondària importants: Kef el Sao amb -200 m, Friouato, amb 270 de fondària i 1700 m de recorregut, Kef Nahal Tikhoubai, amb -300, Ghar Chiker amb més de 6000 metres de recorregut, etc. Biològicament, és una zona molt interessant per les troballes de noves espècies de coleòpters fetes per BIOSP en anteriors expedicions.

El Floren ensenya al Makram i el Younes a recol·lectar fauna

Dia 14: Amb el guiatge de Younes, que ens acompanyarà durant cada dia que hi serem a Taza, fem la primera recol·lecció en una cavitat visitada durant la primera expe d'aquest projecte, en 2001, la Ghar Bou Slama, cova d'uns cent cinquanta metres de recorregut, amb un parell de zones inundades. Tots quatre ens dediquem a arreplegar aranyes, col·lèmbols i algun campodeid, ja que Younes i Makram estan molt interessats per la biologia subterrània, i especialment aquest últim, que ens ha manifestat el seu desig d'aprofundir en el coneixement de la Biospeleologia.

Dia 15: fem dues cavitats més, força conegudes per nosaltres: el Trou de la Piste i la Riviera de Chara. Aquesta última cavitat tenim la sort de trobar-la mol baixa d'aigua, el que ens permet treballar amb certa tranquil·litat i comoditat, a més capturem una sèrie interessant del coleòpter cavernícola Trechus gigoni. En les anteriors visites fetes, cinc o sis, no se n'havia trobat cap. A més, es recuperen uns restes de coleòpters curculiònids força interessants, agafats en un lloc de la cavitat en què hi ha unes arrels procedents de l'exterior, el clàssic hàbitat seu.

La cova Riviera de Chara

El Younes ens invita a sopar a casa seva i fem un repàs de la situació del treball fet i del que ens queda per fer. Anem a dormir a les instal·lacions de la grotte Friouato.

-Dia 16: ens proposem fer tres petites cavitats: les Grottes de Sidi Megbeur, amb un potencial biològic d'araneids important: Lepthyphantes i un quernet (Chthonius longesetosus) del que tan sols se'n coneix un exemplar, capturat per P. Strinati el 1974. La sequedat d'aquestes cavitats no dóna per una fauna més especialitzada que no siguin els araneids. Això no obstant, fem una bona recol·lecció d'aranyes i un quernet, que possiblement és el Chthonius d'aquesta cavitat descrit per Mahnert el 1976.

Després, Younes ens porta a una "primera" descoberta per ell: Kef Maamram, un avenc d'uns cinquanta metres, amb un parell de fraccionaments instal·lats per ell mateix. Com a responsable que és de la Grotte Friouato i com a especialització, ha fet un curs de tècniques d'espeleologia vertical a França, aconseguint una tècnica molt actualitzada i depurada. A banda de les aranyes de rigor, es capturen una sèrie de coleòpters Laemostenus força interessants, que haurem d'estudiar.

Com sigui que ens queda un cert de temps, anem a recol·lectar a la Grotte de Bab bou Idir, nom afrancesat de Kef el Azrak, engolidor d'uns quaranta metres de fondària i diverses galeries que finalitzen en sifons. La conca de recepció d'aquesta cavitat fa que, amb una pluja una mica intensa, quedi inundada fins a la boca, com sovint succeeix a moltes cavitats del Marroc. És una bona mostra les empremtes del nivell d'aigua en les parets d'aquesta cavitat.

-Dia 17: Acabat el treball en la zona de Taza, ens dirigim a Merhraoua, al massís de Jbel Bou Iblane. Després d'alguna dificultat per trobar un lloc adient per dormir, pretenem baixar a la "Tlat Izra" avenc situat a uns 2.100 m d'altitud on es va trobar per primera vegada el coleòpter cavernícola Trechus iblanensis. Però tenim la gran sorpresa de trobar-la taponada amb tres enormes rocs encaixats a la boca. El guia local, un jove sordmut que ja coneixem de fa anys, ens porta a altres petites cavitats verticals del voltant, que no tenen cap condició per a la fauna subterrània donada l'extrema sequedat. Malgrat tot fem l'habitual recol·lecció d'aranyes, ja que aquestes no són tan exigents amb les condicions de l'hàbitat.

La serralada Jbel Bou Iblane, un paratge erm del tot

Quan ens proposem anar amb el guia a una de les cavitats que teníem previstes per recol·lectar exemplars d'una aranya Lepthyphantes nova, ens ve el "mokadem" (agutzil) de l'aduar de Bou Iblane i ens comunica que el Caid no dóna permís, no tan sols per fer cavitats, sinó per romandre en aquesta zona, al·legant el perill (era improbable) d'un possible temporal. Makram intenta negociar amb l'agutzil però ens indica que les decisions del Caid són inapel·lables. Malgrat la prohibició, podem fer una visita ràpida a l'Ifri Gidaire, una cavitat que bufa una barbaritat i que possiblement té comunicació amb la xarxa subterrània de la zona.

-Dia 20: Una mica escuats per la primera complicació de caràcter legal, decidim arribar-nos a Taglefth, la tercera zona prevista. Suposem que amb l'empara de Said el Maaouni, antic conegut nostre, no tindrem cap problema. Efectivament, les gestions d'en Samir, fill de Said i de Makram davant el Caid, ens dóna via lliure per poder treballar ací
.

Amablement invitats per Said el Maaouni sopem i dormin a casa seva, i acompanyats per Samir, ens dirigim a la Ifri Bouizem, cavitat vertical d'uns deu metres, molt oberta a l'exterior i bastant seca. Fem l'habitual recol·lecció d'aranyes. Ens adonem que un dels vilatans dels quals han acudit per veure l'espectacle de com baixem, ha trucat al Caid amb l'andròmina de mòbil que porta, per dir-li el què estem fent. Ara entenem com els caids de qualsevol lloc s'assabenten d'on estem i del que fem. Hi ha una catèrvola d'espietes informant de tot. Per sort, tenim el permís verbal del caid de Taguelfth i l'espieta es queda amb un pam de nas i suportant els meus comentaris, que encara que no els entén, se'ls imagina.

Cova Ihmamne, que vol dir cova del colom

La pròxima cavitat serà la cova Ihmamne ''grotte du Pigeon'', una surgència fòssil de l'altiplà superior, amb una marxa d'aproximació de més de tres hores, absolutament seca i polsosa, amb un miserable 40 % d'humitat i una temperatura força elevada, 17,3 º C, malgrat que estigui situada a 1.200 metres d'altitud. No trobem res de fauna en els cinc-cents metres que entrem, ni tan sols els clàssics psocòpters ni els habituats coleòpters en les condicions d'humitat més dolentes. Algunes aranyes exteriors, capturades a la boca i prou. A més, observem moltes excavacions irregulars que el guia ens diu que són causades pels buscadors de "tresors". Al costat d'aquesta cavitat n'hi ha una altra que el guia ens va dir que també era seca del tot. No la vam visitar. Per sort, en arribar a la població d'Aglefth, el guia amablement ens invità a menjar a casa seva.

-Dia 21: Ens apropem a Fariata i Tagzirt, dues poblacions properes a Beni Mellal. En una de les expes anteriors, es van agafar (amb un risc legal notable, com quasi sempre) unes aranyes Lepthyphantes noves que interessa tenir-ne més exemplars per a l'estudi. Malauradament, en l'entrevista que vam tindre amb el Caid, després d'hores de fer-nos esperar, no va ser massa afortunada, ja que no va entendre els interessos científics que nosaltres preteníem, i adduint una manca de documentació legal del ministeri de l'Interior i del ministeri de Cultura, i tot parlant un castellà molt correcte, ens va prohibir l'accés a les altres cavitats que preteníem visitar.

-Dia 22: Per apaivagar l'ensurt, vam pensar d'apropar-nos a una altra cavitat de Aglefth, prop de Taglefth, molt coneguda per nosaltres per ser l'única on s'ha trobat la Irinea, un nou subgènere de coleòpter cavernícola que vam descobrir durant l'expedició de l'any 2005. Amarga decepció: la ifri Ousgre sembla que ha passat a millor vida, colmatada pels sediments arrossegats des de la dolina on es troba (per l'extensió, més una uvala o un polje): la boca és un tap de terra, brancam i blocs de pedra, encara que veiem difícil que la cavitat hagi quedat reomplerta, ja que és un pou força ample d'uns vint metres de fondària: potser el tap només hi és a la boca, que no era massa ampla, poc més d'un metre quadrat. Pensem que tal vegada, un dia o altre es pugui obrir de bell nou.