Dinamiters

Rebo una trucada d'en Ramon Canela que em diu que l'endemà vol anar a destapar un forat molt interessant, preguntant-me si hi vull anar. Feia temps que no ens veiem amb el Ramon i vaig contestar que sí. Tot això va ser el dia dinou de març del 2005.

El Forat del Vent és un lloc ben conegut per la gent de La Nou de Berguedà i per molts centres excursionistes, ja que està situat a tocar d'un camí freqüentat pels amants de la muntanya i citat en els recorreguts moltes marxes i caminades.

Història del forat. Inicialment, era un petit forat, com un cau de conills, pel que en moltes ocasions hi sortia una forta corrent d'aire. D'aquí el seu nom: El Forat del Vent.

Ara, la boca té aprox. 1  x 1 m.   Fotos: Wikiloc.   Autor: Jomovi  

Estat actual del forat: El cau s'ha anat convertint en una boca de cova, que pel color blanquinós del portal, que contrasta amb el de la pedra de l´entorn, es veu que ha sigut engrandida a cops d´eina. S´ha picat i desenrunat fins a assolir una galeria d´uns 4 metres, que continua en una esquerda a manera de pou impenetrable. Això sí, segueix sortint "vent".

Segons el Ramon, per la seva situació amb un gran desnivell sobre el pantà de La Baells i un terreny amb fort pendent, podria donar accés a una important cavitat vertical.

Per les característiques del forat, la desobstrucció s'havia de fer amb explosius si és que es volia ser efectiu. L'explosiu eren cartutxos dels de les pistoles de clavar sobre formigó o acer, usant-ne varis en cada detonació.

Un de tants models de cartutxos

En primer lloc s'havia de practicar un forat a la roca, amb la previsió que en esclatar saltés una porció de pedra el més gran possible. Foradar estava ben resolt amb una màquina portàtil a bateries, una bona peça. Amb una broca de diàmetre 8 mm s´aprofundeix uns 30 cm. La càrrega dels cartutxos és una feina més delicada, s´hi ha d´anar carregant d´un per un i tots orientats de la mateixa manera, amb la cara a on pica el percutor mirant a fora, com es carregaria en una pistola. Amb els dits es col·loca cada cartutx al forat i amb una varilla amb el cap pla se l´empeny fins al fons. La forma plana de l´extrem de la varilla assegura que no es picarà el fulminant involuntàriament. Així fins a deu càrregues per forat. La varilla del cap pla, per l´altre costat és acabada en punta cònica i aquest costat és el que es fa entrar al forat al final de l´operació i que actuarà com a percutor en donar-li un impacte.

L´impacte es fa des de l´exterior de la cavitat, no es pot fer amb un cop de martell estant una persona dins del forat, ja que els trossos de roca surten projectats en totes direccions. A l´extrem de varilla que surt de la perforació, se li acobla una barra de suficient llargària, uns dos mètres, com perquè sobresurti de la boca i es pugui picar des de l´exterior. És una mena de comandament a distància però manual, sense electrònica. Per evitar la sortida de projeccions de roca a l´exterior, es tapa la boca amb una manta i d´aquesta manera el que pica la barra, amb un mall, queda protegit de les projeccions de roca.

El que pica pot ser sí que estigués protegit, però jo que estava al seu costat, vaig rebre a la part interior de l'entrecuix l´impacte d´un tros que devia passar per algun lloc que no estava ben tapat. Va ser com si quatre abelles m´haguessin picat al mateix temps, vaig sentir una gran cremor i la roba del camal dels pantalons es va esfilagarsar, quasi foradar. Hagués pogut ser pitjor, ja que només per quatre dits no em va tocar altres zones molt més delicades i difícilment recuperables.

L'actuació desobstructiva no va continuar gaires sortides més. L'estretor exigiria una feina ingent.