...segueix de l'apunt d'ahir...
Ens dispersem i després de voltar revisant diversos esquerdaments que en conjunt constitueixen la xarxa de
les Cambrotes, decidim davallar pel que considerem la part més fonda (-42?). Utilitzem dues cordes; un primer tram de 12 metres, en ancoratge arbori: vertical de 5m., ressalt de 4 m, i un tram de passamà fins la nova capçalera en un sector ja totalment fosc. Clavem un multimonti de capçalera, i pocs metres més avall reinstal·lem fixant un nou multimonti. En aquesta darrera vertical hem utilitzat integralment una peça de 27m. Aterrem a un pis en rampa i continuant per l'esquerda podem ascendir tot introduint-nos per un petit espai entre blocs. A mitja alçada del pou veiem que seguint la diaclasa s'entreveu l'arribada de llum que connecta amb una altra part de l'esquerdament.
Mesures atmosfèriques
Remuntem i desequipem tot extraient els ancoratges.
Retornem pel mateix camí de pujada i anem a donar-hi una ullada a una cavitat localitzada a l'inici de l'itinerari a pocs metres de la carretera.
Desconeixem si ja ha estat catalogat, de moment el podriem anomenar
Forat del Cami del Grau de la Mola (coordenades estimades molt a ull sobre l'ortofotomapa UTM31N-ETRS89, X403141, Y4670941, alt. 1.206m)
Separem les branques de protecció psicològica que algú ha encreuat a la boca, instal·lem en un brancall de fortuna i el Toni baixa. És un estret pouet de poc més de set metres de fondària sense cap continuació aparent.
Podeu trobar mes informació a l'Espeleoíndex i a la recomanable i força il·lustrada pàgina dels companys d'Engarrista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.