Miretades espeològiques (25) Lectures de preespeleologia

Mineralogía: Estalactitas y Estalagmitas Subterráneas (1937) Hoja suplemento Revista "Yo", núm. 12. Barcelona

En el transcurs de les entrevistes que varem fer per l'elaboració de Forjadors de l'espeleologia catalana, vol I i II (2005-06) una de les preguntes que plantejaren fou, que si havien llegit alguna cosa, sobre el tema, abans de començar a dedicar-se a l'espeleologia? Me'n recordo que tant en Francesc Vicens com en Joaquim Montoriol, fundadors del Grup d'Exploracions Subterrànies, GES-CMB (1949),els dos per separat, ens van contestar el mateix, Sí, el Sota Terra (1909)!

Els nens/nois de la meva generació (1952) dels que en aquells anys ens deien que pertanyíem a la classe treballadora, també ens deien de classe humil, doncs a tot l'Estat no havia ni un pobre, rics si que havien i la que desprès fora la classe mitjana encara estava per enlairar-se, deixaven de ser nens als dotze o tretze anys quan començàvem a treballar a l'haver finalitzat l'ensenyança obligatòria i obtenir el Certificat d'Estudis Primaris, els que arribaren

Els nens d'aquella condició, els únics principals mitjans dels que gaudien per conèixer el "món" i desenvolupar la fantasia foren el cinema i la lectura, encara la televisió no preponderava. I dins la lectura, els còmics que aleshores els anomenaven genèricament tebeos

De tebeos no teniem gaires, però llegíem molts. Ens el deixaven, els intercanviaven o en els quioscs te'ls canviaven afegint uns pocs dinerets

(1959) ALBUM RECORTABLE "CIMA" núm. 8.

Alguns dels retallables de paper també ens resultaren didàctics, a més ens servien per jugar a ventis

(1956) Els cromos, els que no podien fer-se la col·lecció, en aquest cas venien en les rajoles de la xocolata, els feien servir per jugar, donant-lis la volta amb la palma de la mà

(1969) Els sobres d'aquests cromos anaven amb els xiclets Dunkin

(1955) El mateix Francesc Vicens publicà aquest llibre de divulgació, el més petit de tots, a la col·lecció Enciclopedia Pulga. Aleshores les puces, a més de petites, eren uns animalons com si fossin mascotes, voluntàries, animals de companyia que resultaven molt difícil de deslliurar, doncs saltaven molt bé

Els llibres d'aventures o els còmics amb les vinyetes en colors i tapes dures es trobaven fora de l'abast econòmic. Per poder llegir-los anava a una biblioteca que estava situada al carrer de les Egipcíaques, entre el carrer del Carmen i de l'Hospital, avui seria a dins del recinte de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Abans d'entrar a la sala de lectura em manaven a rentar-me les mans, encara me'n recordo de l'agradable flaire del sabó de tocador

(1963) Relat amb text i vinyetes sobre exploracions de Martel i Casteret

(1966) De ben segur que aquest tipus de lectures d'infantessa ens resultaren predeterminats per a la nostra formació i evolució, doncs, al menys els espeleòlegs som una mica Capitán Trueno, Casterets, Tintins... i a la fi, exploradors/es i investigadors/es, perquè volem i per amor a l'art esportiu/científic

Elmír-Eté