Miretades Espeològiques (19) La teca

(1907) Camí a l'avenc del Club. Matadepera, Vallès Occidental. Fot. Josep M. Co de Triola (AFCEC). Com al principi només que n'havia un espeleòleg no ens hem preocupat gaire en saber que menjava. A tall anecdòtic direm que, quan arribava al fons d'un avenc feia un glop de rom i desprès llençava la proclama de, Visca Catalunya!

 (1949) Avenc de la Ferla. Begues, Baix Llobregat. Foto. A. Maymó (AFCEC) Fins la segona meitat de la dècada dels anys 50 quasi tots els espeleòlegs procedien de cases bones, menjaven bé. La irrupció de les escales electron,  permetí que els mateixos espeleòlegs poguessin portar les escales sobre les seves esquenes i estalviar-se les despeses del transport del material en vehicles i/o animals, i les infraestructures d'instal·lació de les pesades i voluminoses escales de corda/fusta

Així que membres procedents del proletariat emergent, amb menys recursos econòmics, material i formació acadèmica, formaren nous grups com la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club d'Esquí Puigmal (SES-CEP). De la plana de Francesc Cardeña i Boronat a Facebook extraiem les següents fotografies i comentaris que tenen molt a veure amb la Teca, que és la finalitat d'aquest escrit

Curiositats (Els meus companys de la S.E.S.)
Emili Sabaté Serra (Sabaté) Capitol I
Sabaté (EPD) va ser un bon amic i company, de la SES, i de la majoria de sortides que feiem els caps de setmana i vacances, el vaig conèixer en l'any 57 quan jo i F. Adrià del C.E.A. estaven desobstruint, la nostra primera "Avenc del Llamp", Sabaté era un bon tio però molt rar, jo vaig conèixer als seus pares i germanes una de les quals és la Sra d'Oleguer Escolà, bé la història de Sabaté la puc explicar espeleologicament parlant amb molta estima, ja que varem fer moltes sortides junts, E.Balears, E.Norte, E.Tarragona E.València, Etc, i per descomptat tot el GARRAF, hi ha diverses curiositats que m'agradaria exposar però crec que ho vaig a fer en capítols, ja que se'l mereix.
A la Foto, dret a l'esquerra en J.Gifra, amb la gorra l'avi "Siscu" que va acompanyar a en Sabaté a l'Avenc que ell va posar erròniament A.Del "Siscu" ja que era realment l'A.de " St. Cristòfol" i no era una primera. Aquí en Sabaté, malauradament va tenir un accident, ja que una pedra caiguda de dalt de l'avenc li va seccionar la mitat del dit gros de la mà esquerra, aquesta foto la vam agafar al coll de la Cabra (Si us fixeu bé veureu el dit de la mà seccionat). Crec que per explicar, qui era l'E.Sabate, en faran falta varis capítols i fotos, però ho tinc i us seguiré informant.
Val la Pena.

(1959) Josep Subils, Emili Sabaté i jo, el corral de Can Prunera després de fer l'A. del Pla de Bassioles, veiem a l'Emili desplomant un dels dos galls que va portar vius des de Barcelona i lligats amb un cordill com si fossin gossos.

Aquí feren el dia del Gall, en J.Subils, F.Subils, jo i l'Emili, fixeu-se amb la destral que té en Kiku Subils després de haver decapitat als pobrets animalets

Encara que pot semblar que els pollastres són escanyolits, així a simple vista entre els dos no farien un quilo de pes, a l'època fora tot un luxe aquestes delicatessen. Per exemple a casa meva només menjaven pollastre rostit un cop a l'any, el dia de Sant Esteve

M'explicava el mateix Cardeña que un cop que anaven a l'Ordal amb el seus estimat amic Josep Subils només portaven per menjar patates a dins d'una carmanyola, quan la van obrir feien pudor i no se les van menjar. De tornada quan van arribar al poble duien tants pocs diners que se'n van estimar més comprar-se una Faria que se la van fumar a mitges

La Cartilla de Racionamiento s'allargà fins a l'any 1953, però continuà el mercat negre i l'estraperlo d'aliments i altres productes uns quants anys més. Quan jo era petit la meva mare m'enviava a comprar al colmado, aquest fora un tipus d'establiment popular que venien una mica de tot, sovint escoltava a algunes mares que presumien dient, els meus fills mai han passat gana! Generalment, de tots el productes que venien havien dues categories, el car i el barat, fou un eufemisme per no dir, el bo i el més dolent encara. Les compres foren tant al detall que es feien servir mesures com, el petricó (0,235 l) per l'oli i els licors, les unces (33,33 gr) pels embotits, la lliura (400 gr)... Tot el que anava empaquetat es venia solt per unitats, com les capsetes de formatgets, les peces de xocolata de les rajoles, etc. Quan compraves el pa si no feia el pes, que fora sempre, et donaven la torna

(1962) Campament SCAL Montpellier a l'aven du Marboré. Els francesos des de sempre han estat la principal referència per l'espeleologia catalana. Ja podeu comprovar la varietat i abundància dels seus tiberis

(1962-1963) Campaments al massís del Mont Perdut (Fotos R. Canela) Als mateixos anys ja veieu que la logística i organització culinària dels catalans fora impecable

(1968) Solencio de Bastaras. Sierra de Guara. Més endavant ja s'alleugeraren els components del menatge de cuina i es va optar més per la funcionalitat. Observem una cuina / bivac adaptada i respectuosa amb el medi. La taula de cuina és un gour i el rellotge de la paret de la cuina es reemplaçat per la foto d'una estarlet, que dóna més alegria i treu, una mica, les ganes de menjar 

Afegirem un parell de productes que han estat importants pel desenvolupament gastronòmic de l'espeleologia

Aigua de litines. Això fora l'afegit a l'aigua de boca que evitava que l'aigua del desglaç ens produís una descomposició espectacular amb una pressió i velocitat de bòlid que fins i tot podia aixecar petits palets del terra  

Avui fins i tot disposem d'una obra específica que ens recomana el que tenim, o no, que menjar
La nutrición en la espeleología
(Una aproximación)
Fuensanta NAVARRO MUÑOZ
(1998) 100 p., fig. b/n., 260x200 mm.
Ed. Federación Española de Espeleología. Barcelona
Dibujos: Sebastián Aguilar Alcoholado

Elmír-Eté

(1977) Campanya d'estiu a Escuain. Membres de la SIE i el GEB. Fot. Pere Cantons. Disculpes! Aquesta me l'havia deixat. Per la carretera, cap a Escuain, ens van aturar a l'Hostal del Carmen per esmorzar, l'Antonio Motoso va sortir el primer del cotxe, ràpidament per anar al lavabo. Quan nosaltres l'anaven a fer la comanda al cambrer, aquest se'ns va avançar i ens va dir, el noi que ha anat al lavabo ja m'ha demanat cinc cafès amb llet i cinc croissants! Algú li va contestar, això que l'ha demanat és el seu esmorzar! Ara nosaltres li demanarem el nostre! Encara no fa gaire que ens vam veure i continua gaudint d'un cos estilitzat i atlètic