Mesures atmosfèriques
Concrecionament
Notes geomorfològiques
Hem pogut veure en les imatges que inserim que hi ha un domini de les formes clàstiques, grans blocs despresos i/o encaixats, traçats rectilinis condicionats per la fracturació, progressiu estrenyiment de les escletxes amb la fondària, absència de senyals de circulació hídrica, etc. tot un conjunt que ens remet a la tipologia de les cavitats dites tectòniques.
D’acord, però és un exemple particular. En l’origen cal acceptar que la tectònica hi té un paper fonamental. L’evolució del relleu, amb l’excavació de profundes fondalades fa que la diaclasació dels materials es vegin afectades pels fenòmens de descompressió del vessant i això afavoreix la seva obertura. Tot i que la diferent composició del paquet conglomeratic provoca que uns estrats tinguin comportaments diversos. Un estrat que pot fer de sostre està menys afectat i no obre les fractures a l’exterior, i pel contrari les capes succesives més soterrades, que son menys elàstiques es trenquen i llisquen. Això pot representar que una bona part de les cavitats de dimensions penetrables no comuniquin amb la superfície tot i que constatem que s’ha creat una densa xarxa interestrats i per tant confinada, que només pel capbussament i desmantellament del relleu aconsegueixen aflorar a l’exterior. Creiem que és el cas de la cova de les Campanes i d’altres del Montsant.
Dins de la cavitat, la densitat de les fissures fan que en la immediata proximitat és fracturin els envans separadors i els productes d’aquests trencaments s’encaixin i obturin els conductes. Però sent tot això cert, cal admetre que ha estat una evolució lenta, compassada amb les transformacions superficials, que mostren etapes d’estabilització que permeten que la infiltració meteòrica generi un procés litogénic rellevant que posteriorment s’ha ensorrat al fragmentar-se la roca mare. Trobem mostres en els bocs caiguts del sostre que en la seva nova posició, lateralment o per dessota tenen restes d’una estalagmitització pretèrita.
La nostra estada fou breu i aquesta anàlisi caldria analitzar-la a més profunditat. En tot cas és una hipòtesi que espero que estimuli a ser contrastada pels futurs visitants. Confio en suggerir una observació més atenta i d’aquesta manera, contribuir en alguna mesura, perquè tots plegats gaudim més de les formes d’aquesta cavitat i del seu magnífic entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.