En aquest primer apunt volem donar una visió general sobre el massís, la seva geomorfologia i el treballs espeleològics que considerem més fonamentals.
El Relleu
D’entrada recomanem visitar la pàgina del Parc Natural. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/serra-montsant/
Les condicions excepcionals de paisatge, determinades per l'aflorament de les formacions rocoses, unit als desnivells superiors als 600 m solcats per nombroses rutes excursionistes, i a la singular combinació entre història, enologia i geologia fan que aquesta zona tingui un alt valor naturalista i turístic, essent molt visitada per senderistes, escaladors, ferratistes i en menor mesura per espeleòlegs ja que majoritariament les cavitats que figuren en el mapes son balmes i abrics de poca extensió i els catàlegs espeleològics sovint descriuen cavitats tectòniques que no son les més apreciades pels espeleòlegs.
La vessant solana de la Serra del Montsant es caracteritza per relleus conglomeràtics i calcaris abruptes, amb espadats de gran bellesa. La morfologia del relleu es esglaonada, degut tant a la natura litològica del substrat (conglomerats i calcàries en capes alternants amb argiles) com a la disposició horitzontal dels estrats. Al peu de la Serra, les formacions sedimentàries esmentades, l'edat de les quals és paleògena, jauen discordants sobre terrenys de pissarres (licorelles), territori encara abrupte on hi trobem les vinyes que donen fama a la comarca del Priorat
L'aspecte massiu del Montsant ve donat per la persistència al llarg del temps de l'acumulació en aquesta zona de grans quantitats de materials conglomeràtics, dipositats mitjançant grans ventalls al•luvials que corresponen a la manifestació sedimentària de la destrucció d’una gran serralada amb gran presència de materials mesozoics que s'anava plegant. A gran escala, la compressió de la placa africana sobre la placa ibèrica va fer que aquesta serralada s’anés plegant en sentit cap a Ponent. Els materials sedimentaris varien des de nivells de conglomerats massius, fins a nivells de conglomerats esfilagarsats.
La morfologia dels nivells de conglomerats, arrodonits tot i la seva verticalitat correspon tant per la seva pròpia compacitat (la matriu, el ciment i la majoria dels clasts són carbonatats), com per l’influència de la deformació estructural que ha ocasionat una diàclasi important. A la vegada el caràcter massiu dels nivells més potents fa que aquests ressaltin en el paisatge donant lloc a la formació de cingles ben característics com els de la serra Major.
Els treballs espeleològics.
Tot i que hi ha nombroses notes aïllades sobre diverses les cavitats del Montsant, destaquem el treballs de conjunt dels amics del Secció d'Activitats Subterrànies del Centre Gimnàstic Barcelonès, que organitzaren el II Campament Regional d'Espeleòlegs el 1967.
La segona fotografía correspon a trona a siurana
ResponEliminaCual lloc no correspont a la serra del montsant si no mes a la Serra de prades
Cordialmente : Captain Garfio
Tens rao. La foto es un exemple de senderisme per les serres tarragonines. Ara no puc subsituir la inatge sense descontextualitzar el teu comentari.
ResponEliminaGracies per la colaboracio.
"Victor"