diumenge, 17 d’abril del 2016

Miretades espeològiques (1)

(1913) Descens a l'avenc del Davi. Desprès de més de cent anys les tècniques d'acampada han evolucionat molt i molt...

(1907) Avenc d'en Roca. Aquesta foto de Co de Triola no ha estat gaire reproduïda, potser la culpa va ser del ruc que no va seguir les instruccions del fotògraf... i es va bellugar abans d'hora

(197?) Pla d'Anyella, Ripollès. Als anys 70 per accedir a Bor s'havia d'anar per la carretera de la collada de Toses, o fins a Alp en tren i desprès caminant. Els plans d'Anyella i Rus formen una plataforma elevada d'absorció que, suposadament, capten l'aigua que ressorgeix per les fonts del Llobregat. Així, aprofitant els viatges a Bor, desobstruïren diversos engolidors i exploraren diferents cavitats fòssils d'aquesta zona en el període de la dècada del anys 70 fins el 1981. Els resultats d'aquests treballs restaren inèdits fins la publicació del 3er volum del CEDC a l'any 2009. (Foto, Marcel·li Miret)

(1973) C-9 Escuain. Les botes Xiruca foren la millor solució que vam trobar per protegir-nos els peus de l'aigua i el fred. Combinades amb escarpins de neoprè. Fetes de lona amb sola de goma tova i flexible, també disposaven d'una bona adherència per transitar pels rasclers. Sotmeses a aquestes condicions duraven una campanya d'estiu. Quan les anaven a comprar les provàvem amb els escarpins, provocant la sorpresa del venedor. L'ús, durant dies seguits, dels mitjons de neoprè causen problemes a la pell, encara avui algun company els arrossega (Fot. Diego Ferrer)

(1974) Escuain. A les festes de Nadal al C-9 s'arribà al sifó de les que desprès s'anomenarien Galeries Velles, -610 m.

ENDEVINALLA Nº 6
La prospecció, junt a la topografia i el transport de material epigeu i hipogeu, és una de les activitats més neguitoses de l'espeleologia.
El més raonable i recomanable és que siguin uns altres els que pospeccionen, topografien, instal·len, situïn, escriguin, etc, i llavors, si em ve de gust, aniré a la cavitat que més m'agradi a practicar l'espeleologia, ja que els altres també fan els que els agrada i jo no em fico amb ells, doncs cadascun ha de fer el que més l'agradi!
Què fa aquest ex espeleòleg vestit de paisà?
1. Bufa per a encendre el foc.
2. Ha perdut una lentilla.
3. Recerca una caverna.
4. Ret submissió als seus companys
5. Recerca bolets o cargols o ambdues coses.
6. S'amaga dels companys per no fer prospecció.
7. Estudia in situ els esbarzers


ENDEVINALLA Nº 7
La desobstrucció, junt al foradar i posar ferros a les roques, és l'activitat espeleològica més antiespeleològica que n'hi ha.
A vegades s'ha de picar amb eines grosseres, o treure tota mena de productes clàstics de moltes mesures, o eixamplar conductes que la natura els ha fet així. També treure aigua, fang, concrecions, etc. Amb el problema resultant de que fem amb les despulles que hem produït?
No tenim ja prou coves i avens! Doncs no! Volem més!
I les que tenim ens agrada que siguin més llargues i entrin més al fondo!
A més, ens agrada molt fer connexions! Però si no s'empalmem dins de la cavitat millor! Així, com minin, tenim dues. Però, si empalmen es fa més llarga. Aquesta es la qüestió?
QUE FAN AQUESTS ESPELEÒLEGS?
1. El ball de la galleda.
2. Es passen el cigalot de rom negre (tamany espeleòleg).
3. Omplen la galeria amb àcid perquè no passi ningú més
4. Treuen souvenirs per casa seva.
5. Treuen fang i aigua, encara que més tard si torna a omplir automàticament.
6. Es preparen una dutxa.
7. Omplen el bany a les Nimfes de la cova


ENDEVINALLA Nº 10
EXPEDICIONS INTERNACIONALS
Per a ser uns espeleòlegs de pro heu de participar en expedicions internacionals. S'ha de triar un país llunya i exòtic, en tots n'hi han coves, més grans o més petites. Recolliu els fullets turístics i amb axó i quatre fotos que feu ja teniu prou per fer un article molt interessant.
Jo mai he fet ostentació, però aprofitant l'avinentesa, us diré que que he realitzat la més llarga dels espele Olès catalans, quinze mesos seguits, amb uns resultats espectaculars. Rècord de l'AOE de recorregut, rècord de l'AOE de travessa integral i algun més que ara de sobte no me'n recordo.
QUINA COVA ES?
1. Ifri Aquí és Mola Molt
2. Win Dos Tam-tam
3. Dema'l Tho Diré
4. Ifri Emir Et
5. Almati Farrasca
6. I fri To & Al Fambra

ENDEVINALLA Nº 24
Hidratació.
És molt important regular el nivell d'hidratació, sempre quan mantenim un esforç continuat, també a les exploracions a les cavernes, inclús a cavitats riques d'aigua com aquesta.
El més recomanable és portat el líquid de casa nostra en un recipient més adient que el de la mostra.
QUÈ FA L'ESPELOSUB?
1.Beure si veu al riu.
2.Veure si beu al riu.
3.Veure si n'hi ha vi a la gerra.
4.Afegir més aigua a l'aigua.
5.Afegir sifó al sifó.
6.Afegir lleixiu pels bacteris
7.Treure la set a les Nimfes.
8.Veure de passar un sifó a Han-sur-Lesse


Els petates de lona de tipus militar foren els contenidors del transport dels materials de progressió, col·lectius i individuals. Els utilitzaren fins a l'any 1975, quan els substituïren per envasos comercials de polietilè. Els petates s'havien de transportar a la mà, a les galeries estretes diaclasades penjant entre les cames per una baga, es pujaven i baixaven pels pous lligats a la corda d'assegurança, doncs encara es feien servir les escales electron. Els petates, inevitablement, es mullaven, multiplicant el pes del seu contingut, així es van superar els 500 m de fondària al C-20 i els 600 al C-9 d'Escuain. En aquest tipus d'exploració, com mínim cada component de l'equip havia de dur dos petates, el que significà que molts dels trams del recorregut s'havien de repetir, també com mínim, dues vegades ...

(1973) C-9 Escuain. El cansament i l'esgotament fan venir la son per a que el cos s'aturi i pugui recuperar-se. La son venç al fred, a la fam, a la humitat i al lloc. Ens hem quedat dormits i hem vist a companys dormir en llocs perillosos i inversemblants, que no són ni per a badar ni per a quedar-se dormit ...

L'any 1980 en Pau Pérez, president del Comitè d'Espeleologia, d'aleshores de la Federació Catalana de Muntanyisme, ens va donar un lot d'aquestes motxilles SERVAL, amb la condició que havíem de fer un informe tècnic sobre la utilització, resultats i possibles millores tècniques. A més, ens va donar la llicència federativa, doncs no disposaven al no poder estar federats en muntanya, ja que el GEB era un club, només, d'espeleologia. Aquestes foren les primeres motxilles especifiques per a espeleologia que vam fer servir, això sí, sense arribar a desplaçar del tot als bidons de polietilè. Tant a les motxilles com a les llicències lis vam donar un bon ús, doncs aquest any va ser la primera vegada que entrant pel B-1 es va sortir pel B-15 (Sistema Badalona) A l'any següent es creà la primera organització pròpia d'espeleologia. Amb el pas dels anys el material i disseny de les motxilles evolucionà molt. Les federacions espeleològiques també, fins arribar a disgregar-se i multiplicar-se

Elmír-Eté



1 comentari:

  1. al any 1980 eran federacio catalana d'espeleologia, ja era federacio al marge de la catalana de muntanyisma que ens havien fer fora
    pau perez

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.