Desprès de demanar tots els permisos pertinents i de molt de temps d’espera ens van avisar que havia arribat el nostre torn i no ens ho podíem ni creure.
Disposem d’un dia i tenim que triar entre fer mes fotos o fer mes recorregut, així es que com que no sabem si tindrem mes oportunitats, decidim fer tot el recorregut possible en detriment de la qualitat de les fotografies, però per sort ja tenim el llibre de Lachambre publicat per el Col·lectiu Conflent Subterrani, i podem veure un i altre cop els llocs per on hem passat, i els llocs que mai arribarem a veure.
 |
| Vilafranca de Conflent |
Desprès de travessar les dues portes blindades, accedim a la Galera Pagès, que es un tub d’uns 100 mts. on pràcticament no et pots posar dret ni un sol tros fins que vas a parar a la Galeria del Merder i que deixem al cap de poc per desviar-nos a la Galeria François.
 |
| Galeria Pagès |
Comencem a veure unes primeres formacions d’una bellesa exuberant, grans colades, columnes i formacions impossibles i podem fer-nos una idea de que el que anirem trobant estarà sobradament a l’alçada de les nostres expectatives.
Per una corda instal·lada grimpem fins a la Galeria Gaby on trobem una sala amb bellíssimes formacions totalment blanques.
Retornem a la Galeria François fins a la Sala del Tòtem i poc després fins al llac que dona pas entre colades a la Galeria Stephane.
Es una sala allargada de grans dimensions i recoberta de tota mena de espeleotemes.
Avancem fins al Balco del Canigó i descendim per una escala instal·lada que comunica amb la Galeria Canigó i avancem fins a la Galeria Bruno i que completem fins al final per tal de veure el nivell d’aigua del pou final.
Retornem fins a l’encreuament inicial a la Galeria del Merder i fem un recorregut per les Galeries del Riu Merder fins a la Mòmia i com a regal final, pugem a la Galeria Gran Canyó.
Arribem fins a la reixa que tanca per sempre el repòs etern del Sr. Lachambre, ja que es on reposen les seves despulles, i es on donem per acabat el recorregut.
Enfilem la sortida amb la emoció que produeix haver pogut complir un somni.
Fotos: José Hidalgo, Jordi Roca i Juli Serrano
Text: Montse Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.