Un cas singular és de la Punta de las Olas amb cavitats situades fins i tot per sobre dels 3.000m d’altitud i conseqüentment amb unes condicions d’allunyament geogràfic i duresa climatològica amb freqüents tempestes que fan realment extremes les condicions d’estada i exploració. Els primers treballs pel coneixement d’aquests sistemes subterranis és deuen a l’Speleo Club de Comminges que desenvolupen les seves activitats des del 1978 al 1983.
Les activitats resten aturades fins que amb el seu consentiment agafa el relleu set anys després el que és denominà Colectivo Olas, format per la SIE de Barcelona, i amics de la SEII i el Grup Talpa de Madrid.
Després de tres campanyes succesives que han quedat ressenyades en la corresponen publicació a l’Espeleosie 32 (1993) que sintetizen les memòries lliurades a les corresponents administracions federatives i als responsables del Parc Natural, en aquells moments ICONA.
En la darrera campanya un acompanyant madrileny, no espeleòleg, d’excursió per relleu, suposem que ha caigut baixant un grau en un itinerari muntanyenc. Estranyats pel seu retard, just quan es fa de nit, anem a la seva recerca i el trobem sense coneixement i ensangonat, malgrat els esforços per mantenir-lo en vida, quan a l’alba del dia següent fou helitransportat ja arribà sense vida a l’Hospital d’Osca.
En la darrera campanya un acompanyant madrileny, no espeleòleg, d’excursió per relleu, suposem que ha caigut baixant un grau en un itinerari muntanyenc. Estranyats pel seu retard, just quan es fa de nit, anem a la seva recerca i el trobem sense coneixement i ensangonat, malgrat els esforços per mantenir-lo en vida, quan a l’alba del dia següent fou helitransportat ja arribà sense vida a l’Hospital d’Osca.
Això significà una nova aturada en les campanyes d’exploració i un canvi d’objectius pels darrers grups exploradors, fins que noves generacións de Comminges ens plantegen el 2002 que volen reprendre les campanyes, i amb el vist-i-plau de tothom, grups espeleològics i autoritats locals van esglaonant les seves activitats els anys successius amb mes o menys discontinuïtat.
Fins ara no teníem coneixement dels progressos que anaven fent, però tot recentment l’amic Pau Perez, per intermediació d’en Paul un dels components dels espeleòlegs del Cotiella ens ha fet arribar la memòria del SC de Comminges de l’any passat amb l’autorització per que és publiqui en aquest bloc.
Avui per situar als nostres lectors i contextualitzar els coneixements del massís reproduïm el que vam publicar al butlletí de la SIE i demà trobareu la memòria dels companys francesos del 2015.
QUE GRANDES RECUERDOS QUE PASAMOS POR ESE RINCON DEL PIRINEO.
ResponElimina