Fou el passat dijous 07.05.2015 que realitzarem la visita acompanyant al "Xevi" que s’estrenà en tècniques de sols corda, mentre que Valentí continuà la prospecció en el nivell superior. El grup d’Espeleodijous era format per 10 amics: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Floren Fadrique, Carles Fontgivell, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Antoni Robert i “Víctor”.
Mesurat el pou amb un distanciòmetre làser resultà tenir 31 metres. Després de despenjar un aparell de control oxigen i constatar una lectura normal, és procedí a la instal·lació. Als 25 metres de descens amb un petit pèndol s'accedí a la galeria.
Materials
D’acord amb el
mapa geològic estem en una zona on s’estenen les
margues i calcàries del triàsic (keuper)
i els materials del carbonífer/permià: gresos,
pissarres, andesites i pòrfirs àcids.
Pel camp de la mineralogia i
dipòsits minerals és important, ja sigui per la presència dels minerals com per
la seva seqüència de cristal·lització, amb l’objectiu de poder deduir les
característiques físico-químiques dels fluids i les condicions de precipitació .
L’ordre temporal de cristal·lització es defineix com a dolomita, ankerita, galena,
siegenita, millerita, calcopirita, calcita, marcassita, i baritina. Altres
minerals menys abundants són la plata, pirita, arseniurs i siderita.
Antecedents històrics
Aquestes antigues instal·lacions de principi del segle XX, situades
al nord-est de la població del Molar, es un dels millors exemples de colònia
minera, en la que s´ha mantingut la població, malgrat tancar-se les mines fa
més de quaranta anys. Consta en el catàleg del patrimoni local protegit.
El Molar fou bombardejat per avions alemanys durant la
Guerra Civil. La Mina Lussa (Mina Lluça, Loussa o Linda Mariquita) es va utilitzar com a hospital de
campanya durant la Batalla de l'Ebre.
Pertanyé a una empresa alemanya dedicada a l'explotació de mineral de
plom. Els edificis, els de més qualitat formal dins el conjunt d'instal·lacions
mineres del terme del Molar, foren bastits dintre de les dues primeres dècades
del segle XX i sembla que, en tot cas, abans del 1912. Hom hi
treballava les 24 hores, repartides en tres torns. El 1916 hi hagué seriosos
conflictes laborals, amb intervenció de la Guàrdia Civil.
Durant la batalla de l'Ebre, el 1938, l'edifici principal fou
convertit en hospital de campanya d'urgència. Els darrers anys
d'explotació, era a càrrec de l'empresa URPASA. Abans de 1970 va cessar tota
activitat i es va retirar tota la maquinària
Accés
...segueix en l'apunt de demà...
 |
| Esbaldregalls / escombreres |
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.