Avenc Pompeu Fabra. Vallirana(1)

Tot cercant una visita de proximitat que només ens ocupés el dijous al matí, el passat 14.05.2015 ens vam dirigir al Pla d’Ardenya un relleu del massís de l’Ordal, hi eren presents un equip de 10 amics agrupats en l’Espeleodijous: Emili Bifet, Dolors Boter, Manuel Cano, Teresa Hernàndez, José Hidalgo, Jaume Julià, Miquel Nebot, Jordi Perera, Antoni Robert i “Víctor”.

Abans d’endinsarnos en la cavitat, avui ens permetreu que detallem alguns detalls del procés del treball de la pedra al massís i de la imponent explotació industrial que han estat objecte aquestes muntanyes. 

El treball de la pedra. Materials del Baix Llobregat 16 (2010)

D'un aprofitament artesanal amb un petit impacte local, hem passat a una explotació industrial. Per a nosaltres com amants de la natura ens fa mal tanta destrucció del paisatge – i multitud de cavitats-, extracció de recursos naturals, contaminació ambiental del sol i de les aigües, que afecta mes profundament als residents de proximitat (soroll –voladures, trituració i transport-, partícules de pols, gasos de combustió, efectes climàtics,  muntanyes de residus,) etc. i per altra banda un benefici econòmic substantiu per la corporació industrial i una relativa riquesa local amb la creació creació de llocs de treball.

La posada en marxa de la pedrera de La Fou, l’any 1953, va significar la parada, a poc a poc, de la resta de pedreres. Es va aturar també la de la Creu d’Ordal, al terme de Cervelló. La Fou va quedar com l’única de Ciments Molins Industrial a Vallirana, amb una extensió de 1.574.800m2, amb l’obligació de procedir a la seva ocultació (restauració?...en diuen) en finalitzar la concessió.

Els Materials (informació de Ciments Molins)

L'avenc Pompeu Fabra
El topònim fou dedicat pels seus descobridors a la figura del il·lustre filòleg Pompeu Fabra que des de l'Institut d'Estudis Catalans en l'època de la Mancomunitat de Catalunya va promulgar les Normes ortogràfiques i el Diccionari de la LLengua Catalana, a partir de les quals la literatura catalana va assolir l'ordre que li mancava.

De nou vam fer una visita parcial a l'avenc Pompeu Fabra. El pas estret i la confirmació de disminució d'aire respirable representà la deserció de la meitat del grup,

Mesures atmosfèriques

Just després de les estretors l'oxigen mesurat era de 17,5 però mès avall és mantenia en el 18,0. Cal recordar que ens trobàvem en us dies de baixes presions i anormalment per l'epoca de l'any el termòmetre s'enfilava fins el 38º.

...segueix en l'apunt de demà...