...segueix de l'apunt d'ahir...
Trencaments
Analitzant les parets i els conjunts estalagmítics trobem nombrosos signes de esquerdaments, potser alguns corresponen a neotectònica, però generalment obeeixen a variacions sobre el seu basament sedimentari, que en perdre consistència, fins i tot en desapareixer sobtadament provoca les tensions causants de la fracturació rocosa.
 |
| Un exemple extraordinari, on la facturació ha creat un passadís dins del conjunt estalagmític. |
 |
Aquest és l'exemple més espectacular on veiem la separació de la massa estalagmítica en dos parts per ensorrament
del segment inferior que s'aïlla del superior, ja que aquest darrer resta penjat i permaneix enganxat a la paret. |
 |
| Fragments d'estalactita soldats i reconcrecionats de nou. |
 |
| Un cas singular on sobre l'estalactita abatuda es novament concrecionada per una forma d'ou ferrat |
 |
| Trams fracturats i despresos. |
Sedimentació
Empremtes de degoteig
Els treballs de desobstrucció posen de manifest la profunditat dels sediments acumulats.
Les precipitacions en època de pluges arriben a col·lectar un considerable cabal, tant per les aportacions rebudes per la boca, com per les fissures i cavitats que intercepta la sala.
El curs temporal acaba en un engolidor colgat pels sediments.
Podem veure nivells ben marcats d'inundació, i també concrecions amb empremtes d'haver estat recobertes per sediments.
Tot seguit podeu interpretar una seqüència; primer creació d'espeleotemes, segon sedimentació que els recobreix, tercer reexcavació dels sediments que els tornen a posar al descobert.
La potència sedimentaria ha estat força important, i mostra una seqüència de detall amb una certa ritmicitat que ens indica un procés de llarga durada. De fet, l'existència d'un terra pla de gran extensió, és l'evidència més clara que el col·lector no ha permés l'evacuació dels sediments i envaint la primitiva morfologia l'han recobert ocultant blocs i masses estalagmítiques del'anterior terra irregular. La dimensió dels derrubis colmatants evidencien una forta capacitat erosiva, sense correspondència amb l'entorn geomorfològic actual i un element més per certificar l'antiguitat d'aquest espai subterrani.
La formació de la Sala
Ens caldrà analitzar-ho amb mes profunditat, però no hem trobat en aquesta primera aproximació un dels clàssics processos de creació de grans volums subterranis (tectòniques, diferenciació litològica, estratigràfica, etc), només cal destacar que intercepta una bona quantitat de micro conductes, i col·lecta directament diverses cavitats, el P37, els 3 lundis, la galeria penjada del P37, la galeria en procés de desobstrucció (ESR?) i d'altres conductes penjats, o indirectament (barrenc de la Lampe).
 |
| Galeria penjada en procés de desobstrucció |
 |
| Un altre dels conductes penjats, que no ha estat totalment obturat per l'estalagmitització |
Fins aquí deixem aquesta crònica tot esperant que en una propera ocasió puguem continuar la visita i seguir gaudint de les formes d'aquesta interessant cavitat.
Agraeixo aquestes series mes llargues on ens mostreu una cavitat amb tant detall. Resulta una invitació irresistible per reveure-les. Seguiu amb aquesta tasca de re-visió i rebeu la meva enhorabona.
ResponEliminaJordi
Estic d'acord amb el Jordi, aquest bloc i la seva evolució al llarg dels anys és una obra rellevant on veig que poc a poc s'ha van sumant més autors. El que trobo més interessant d’aquests apunts, especialment els d'EspeleoDijous son les seves propostes d’aprofundir la visió d’unes imatges de cavitats conegudes i especialment els seus comentaris sovint gens categòrics però força clarificadors, és una mena de presentació a mig camí entre un didactisme explicatiu i un suggeriment propositiu. Una invitació estimulant per qui vulgui acceptar el repte de reflexionar-hi.
ResponEliminaMoltes gràcies.
Un seguidor fidel.