Avenc de Vandellós (5)

...continua dels apunts anteriors...

Diversitat de les coloracions

Els colors que observem més freqüentment en les cavitats, son el blanc trencat, el blanc lletós o el crema. La calcita, l’aragonita, i també el guix son minerals habitualment blancs ja que resulten d’una gran cohesió cristal·lina que dificulta la introducció d’elements estranys.  Fins i tot poden resultar translúcids però només se'ns presenten perfectament transparents en el cas de cristalls molt purs. Però també trobem concrecions colorejades per una gamma de tints que van del negre al vermell passant pels ocres, el marró, el groc, el verd, el blau, etc. 

Durant molt temps les concrecions ataronjades, mes o menys fosques, han estat atribuïdes als òxids de ferro i les més negres a l’òxid de manganès, però cal admetre que les aigües d’infiltració alhora que dissolen la calcària també dissolen altres components com la matèria orgànica del sol i els diferents materials presents en la roca travessada.

La degradació de la matèria orgànica de les plantes i també les deposicions dels ratpenats provoquen l’aparició d’àcids húmics i fúlvics que encara que sigui en petites quantitats ( de 10 a 130 grams de carbonats orgànics per tona de calcita) son suficients per colorejar-les. 

Guanofiles

Les acumulacions de les deposicions de una important colònia de ratpenats, genera un terra lliscant a la base dels pous i els fenòmens de lixiviació que les arrosseguen aigües avall tenyeixin i ennegreixen una bona part de les concrecions.

Taques lletoses

També hem observat unes taques d'origen desconegut, molt localitzades, que podrien tenir un composant microbiològic. Tenen en comú que s'expandeixen horitzontalment alhora que s'escorren verticalment, sovint, encara que no exclusivament seguint microfractures.

La pols desertica
Observant amb detall algunes coloracións crema, veiem preferentment una major densitat en els trams mes horitzontals de les concrecions que s'esvaeix en verticalitzar-se.

Després de reflexionar-hi una mica, creiem que obeeixen a uns dipòsits de pols, ara en bona part solidificats, que han estat transportats i engolits des de l'exterior.

En l'indret on és localitza la cavitat, de fet en tots els relleus de l'alineació Vandellós-Tivisa, és ben coneguda la potencia de les vents de Xaloc, i aquests arrosseguen pols i sorres amb els colors torrats que corresponen als climes àrids.

Potser ho considerareu agosarat, però creiem que és deu a un procés similar al freqüent i conegut, en termes meteorològics populars com  "pluja de fang":

La pluja de fang acostuma a ser normal en els països mediterranis, tot i això també es pot donar en països del centre i nord d’Europa. En altres indrets del món també es pot observar. És un fenomen prou conegut per tots, degut a la seua freqüència i perquè els seus efectes són immediats, visibles i tangibles. Qui no ha observat acumulacions de fang de colors roginosos a sobre dels cotxes després d’evaporar-se l’aigua?.

Des d’un punt de vista objectiu, la pluja de fang es pot definir com una aigua que en passar a l’atmosfera arrossega partícules sòlides en suspensió i que quan precipita en forma de pluja, neu o pedra, les diposita a sobre del sòl o de les masses d’aigua.

L’origen de les partícules sòlides l’hem de buscar en les tempestes del desert que aixequen grans quantitats de minúscules partícules sòlides de quarç, calcita i fragments de roca, de la mida del llim o de l’argila, entre 2 i 20 micres. Les partícules són transportades a grans alçades i poden arribar a romandre molts de dies, mesos i fins i tot anys circulant per l’atmosfera. Aquest aerosols poden dipositar-se a grans distàncies del seu lloc d’origen, podent donar algunes voltes a la Terra. A bé, centrant-nos en les pluges de fang que afecten les Terres de l’Ebre, hem de considerar el desert del Sàhara com la font principal de partícules sòlides per a que es produeixi el fenomen.

Les quantitats de pols transportades són bastant importants, tot i no aparentar-ho. Per intentar dibuixar el que representen aquestes quantitats de fang, vegem un exemple; si considerem que la densitat d’acumulació del fang és de l’ordre de 2 T/m³, i el transport de fang estimat que precipita a sobre d’Europa és de 10 milions de tones, equival a 5 milions de metres cúbics de fang. Amb aquesta quantitat podríem emplenar 1000 camps de futbol de 100 x 50 m amb un metre d’alçada de fang. Algunes observacions concretes al sud de França, aporten magnituds de precipitació sòlida que són de l’ordre de 0,5 g/m², tot i que hi ha registres que arriben fins a 6 g/m²en un sol episodi de precipitació. 

S'ha recollit el sediment dipositat durant l’episodi de pluja de fang a Tortosa del dia 5-9-04, i ens ha proporcionat una precipitació sòlida de 0,64 g/m².