De la nostra estada a la República Dominicana
vam gaudir dels seus atractius turístics com són les seves platges de sorra
blanca els seus callos plens de vegetació, el clima i las grans infraestructures
hoteleres però per lo que no és tant conegut el país és per las seves coves,
casi tot el territori és calcari, abunden els fenòmens espeleològics, tant coves
amb pintures rupestres com avencs, i sifons amb gran quantitat de galeries submergides
encara per explorar. Nosaltres vam estar a Samaná molt a prop del parc dels Haitises.
El Parc Nacional Els Haitises es troba a la
regió Nord-est de la
República Dominicana , a la província d'Hato Major, a la vora
de la badia de Samaná. Haitises, en l'idioma dels taïnos, significa terra alta
o muntanya. Els terrenys del parc tenen una extensió de 1.600 Km2, on se succeeixen
innombrables mogotes, pujols amb altura que oscil·len entre 40 i 350 m . Carregats d'una
exuberant vegetació tropical.
L'ecosistema de l'àrea protegida és
característic del bosc tropical humit, comptant amb alguns aiguamolls costaners
on es desenvolupen extenses zones de manglars que abasten al voltant de 98 Km2.
Les precipitacions són del voltant de 2.000 mm . anuals i la temperatura mitjana a la
zona s'estima entre 24 ° C. i 26 ° C. Sota aquestes condicions climàtiques al
parc trobem una gran diversitat d'espècies animals i vegetals, on abunden els
endemismes. A l'àrea protegida s'han localitzat més de 700 espècies de plantes
i 230 espècies d'aus. A la zona marina trobem importants esculls coral·lins i
les seves aigües són l'hàbitat d'innombrables espècies de peixos, crustacis i
mol·luscs. Els mamífers marins com balenes, dofins i manatins són comuns a les
aigües del parc.
La conformació geològica de tota l'àrea
protegida és càrstica, d'origen marí coral·lí, formada en el període terciari,
fa al voltant de 50 milions d'anys. Entre els mogotes es formen estretes valls
i a la zona costanera aquests característics monticles es troben particularment
erosionats en la seva base a causa de l'acció de les onades. Donada la geologia
del parc dins dels seus límits hi ha multitud de cavernes, moltes de les quals
van ser utilitzades pels aborígens com a habitatges o com a centres
cerimonials.
Nosaltres vam visitar les coves de la Línea i la cova de Sant
Gabriel, totes elles magnífiques i amb gran profusió de pictogrames deixats
pels indis tains, la raça autòctona que poblava l'illa abans de l'arribada dels
conqueridors espanyols.
La zona és un autèntic paradís pels ornitòlegs
naturalistes i espeleòlegs. Les cavitats que vam recórrer estan habitades
per ratpenats com ho demostren els dipòsits de guano; trobem de dues varietats:
els insectívors i els fructivors que deixen uns dipòsits en forma de llavors i
tot tipus de restes vegetals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.