dijous, 8 de gener del 2015

Revisitant la cova de la Censada Nova (1)


La cova de la Censada Nova fou un recurs pel dimarts 30.12.2014 ja que el dijous de la setmana  (primer d’any) era una data d’obligada permanència familiar.  Tractant-se d’una cavitat fàcil, sense necessitat de material, nomes amb frontal ja era accessible per a tothom i així vam poder gaudir de l’àgil presència dels més menuts de la família Cantons.  En total ens vam aplegar 11: Dolors Boter, Pere Cantons + Adam i Pol,  Leo Castelló, Sergi Duatis, José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, i “Víctor”.


Situació
Per la carretera de la Torre de Claramunt a Santa Maria de Miralles, a l'alçada del km. 12,650 surt a l'esquerra una pista que passa prop de Can Coca i segueix fins al mas de la Censada Nova, Just en passar el el mas podem deixar els vehicles, A l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de Cal Poc o Serra de Can Virella. 
Amb un vehicle i conductor 4x4 és poden continuar uns 500 metres fins la primera bifurcació a la dreta.  D’aquí un curt recorregut condueix fins la boca situada en un replà on ens acabem d’equipar per la visita.

Descripció (EspeleoÍndex)
Boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs.

Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total.
En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària.

La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el que s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries.
Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic.
  
Topografia i espeleometria (EspeleoÍndex)
Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada.

Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre un tant subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres.


Dades pel coneixement d'una interessant cavitat (cova de la Sensada). Sota Terra 4 (1983).
Fragment del mapa geològic del ICGC 1:50.000

Visita del grup d'Espeleodijous del 30.12.2014

Vídeo d'en Sergi Duatis


imatge ampliable

Apunts anteriors a l'Espeleobloc

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.