La cova de la Censada Nova fou un recurs pel dimarts 30.12.2014 ja que el dijous de la setmana (primer d’any) era una data d’obligada permanència familiar. Tractant-se d’una cavitat fàcil, sense necessitat de material, nomes amb frontal ja era accessible per a tothom i així vam poder gaudir de l’àgil presència dels més menuts de la família Cantons. En total ens vam aplegar 11: Dolors Boter, Pere Cantons + Adam i Pol, Leo Castelló, Sergi Duatis, José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, i “Víctor”.
Situació
Per la carretera de
la Torre de Claramunt a Santa Maria de Miralles, a l'alçada del km. 12,650 surt
a l'esquerra una pista que passa prop de Can Coca i segueix fins al mas de la
Censada Nova, Just en passar el el mas podem deixar els vehicles, A l'esquerra
surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de Cal Poc o
Serra de Can Virella.
Amb un vehicle i conductor 4x4 és poden continuar uns 500
metres fins la primera bifurcació a la dreta. D’aquí un curt recorregut condueix fins la
boca situada en un replà on ens acabem d’equipar per la visita.
Descripció (EspeleoÍndex)
Boca
rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot
donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics.
Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i
el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que
en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es
poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són
més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de
blocs.
Tota
la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes
arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes)
és total.
En
l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs
i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària.
La
morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels
materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat
sobre el que s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper
i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries.
Les
infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un
procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic.
Topografia i espeleometria (EspeleoÍndex):
Les dues topografies
publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un
alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies
inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada.
Establir un
recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre un tant
subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del
criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i
350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim
les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que,
si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la
poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la
poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud
d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres.
Dades pel coneixement d'una interessant cavitat (cova de la Sensada). Sota Terra 4 (1983).
 |
| Fragment del mapa geològic del ICGC 1:50.000 |
Visita del grup d'Espeleodijous del 30.12.2014
Vídeo d'en Sergi Duatis
 |
| imatge ampliable |
Apunts anteriors a l'Espeleobloc
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.